Eugène Carrière
(S'ha redirigit des de: Carrière)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Eugène Anatole Carrière 16 gener 1849 Gournay-sur-Marne (França) |
| Mort | 27 març 1906 (57 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 6 (1906–) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Carriere, Eugene |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | pintor, dibuixant, litògraf, artista gràfic |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Simbolisme |
| Professors | Alexandre Cabanel |
| Alumnes | Ludvig Karsten, Francis Jourdain, Stefan Popescu, Henry Bouvet, Nina Simonovich-Efimova (en)  , Henri Matisse, André Derain, Jean Puy i Valentine Val |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Sophie Adélaïde Desmouceaux (fr) |
| Fills | Jean-René Carrière, Lisbeth Delvolvé-Carrière (en) , Nelly Carrière (en) |
| Pare | Léon Carrière (fr) |
| Germans | Ernest Carrière (en) |
Premis | |
Eugène Carrière (Gournay-sur-Marne (Seine-et-Oise), 18 de gener de 1849 – París, 27 de març de 1906) fou un pintor simbolista i litògraf francès.
Deixeble d'Alexandre Cabanel, residí a París a partir de 1869. Tingueren renom les seves obres inspirades en el tema de la maternitat, i els seus retrats (Paul Verlaine, Alfons Daudet, Anatole France), quadres boirosos tractats sempre d'una manera literària.[1] És conegut per la seva paleta monocromàtica de color marró. Era un amic de Rodin i la seva obra ha influït en Matisse i Picasso.
Galeria[modifica]
-
Maternitat (c. 1890) -
Retrat de Paul Verlaine (1890) -
Femme accoudée à la table (1893)
Biografies[modifica]
Ha estat objecte de diverses publicacions recents:
- AAVV. Eugène Carrière 1849-1906, Musée de Strasbourg, éditions RMN.
- AAVV. Auguste Rodin / Eugène Carrière, Musée d'Orsay, Flammarion.
- AAVV. Eugène Carrière le peintre et son univers autour de 1900, éditions du Musée de Saint-Cloud.
- Valérie Bajou. Eugène Carrière, portrait intimiste, éditions Acatos.
- Émilie Cappella, Agnès Lauvinerie, Eduardo Leal de la Gala. Moi, Eugène Carrière, éditions Magellan.
Referències[modifica]
- ↑ «[Eugène Carrière Eugène Carrière]». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 25 agost 2009].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Carrière |