Dougga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Dougga/Thugga
Imatge de Dougga
Imatge de Dougga
Informació
Tipus Jaciment arqueològic
Localització Governació de Béja
Flag of Tunisia.svg Tunísia
Superfície 70 ha
Dougga.png

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iii)
ID 794
Regió * Àfrica
Inscripció 1997 (21a sessió)
Coordenades 36° 25′ 25″ N, 9° 13′ 13″ E / 36.42361°N,9.22028°E / 36.42361; 9.22028
* Segons les regions de la UNESCO.

Dougga (antiga Thugga) és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk. Cobreix una superfície de 25 hectàrees i és el principal lloc arqueològic de Tunísia. El 21 de juliol del 1991 fou declarat parc arqueològic nacional. Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1997.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou una ciutat númida (potser la Toccai esmentada el 305 aC per Diodor de Sicília, que diu que fou una de les primeres viles de l'interior ocupada per Eumac, general d'Agàtocles) i alguns pensen que es tractava de la primera capital del Regne dels massils. Appià la situa sota domini de Cartago com a capital de la regió de la Tusca, que englobava unes 50 ciutats i viles.[2]

D'aquesta època, es conserven algunes restes: el santuari de Baal Hammon (al damunt es va edificar el temple de Saturn), datat al segle II aC, amb un aspecte obert per als sacrificis i on es col·locaven els exvots. Sota Septimi Sever, va quedar cobert per dos metres de terra i va sorgir el nou temple. També el temple de Masinissa I, la necròpoli dolmènica i el mausoleu libicopúnic, a part d'algunes restes d'edificis coberts per edificacions romanes i alguns monuments públics, dels quals queda alguna resta a nivells inferiors a la zona del Capitoli, mercat i fòrum. D'altra banda, les inscripcions líbiques, públiques i bilingües, són nombroses i daten dels segles III i II aC.

Va caure en mans de Masinissa I (202-148 aC), que en la Tercera Guerra púnica es va aliar amb Roma i va poder conservar una independència teòrica. El 46 aC, el Regne de Numídia fou annexionat a Roma (va reviure breument del 31 al 25 aC) i la ciutat va passar a ser una ciutat provincial romana, però sense patir cap canvi, de moment; en el regnat de Tiberi, s'hi van instal·lar colons romans dependents de la colònia de Cartago, fundada no gaire abans. Així, van sorgir les dues comunitats: els habitants de la civitas, de cultura libicopúnica, i els colons del pagus, de cultura romana. Fou en el segle I que es van construir el teatre, el circ, les termes, alguns temples i el primer aqüeducte i cisterna, i alguna font pública

En temps de Claudi, era un pagus (habitat per colons romans i cartaginesos) i depenia encara de la colònia romana de Cartago, però al costat d'una ciutat númida. Sota Marc Aureli, era una ciutat amb un pagus, però cada vegada més el pagus i la civitas actuaven en comú i Septimi Sever va erigir la ciutat en municipium Septimianum Aurelium liberum Thugga el 205. En aquests anys (195 a 235), va arribar a la seva màxima extensió, però no van sorgir gaires nous monuments sinó que més aviat es van fer arranjaments als ja existents.

Durant el segle II, la civitas es va romanitzar i fou en aquesta època quan es va construir el teatre, l'odèon, l'hipòdrom i segurament l'amfiteatre; també es van construir els aqüeductes. La divisió, almenys administrativa, entre pagus i ciutat dins el municipi devia romandre, perquè el 256 hi havia dos bisbes, Saturní i Honorat, que van assistir al concili de Cartago, segurament representant-ne l'un el pagus i l'altre la civitas.

El 261, es devia posar fi definitivament a la dualitat quan fou convertida en colònia sota Gal·liè (Colonia Licinia Septima Aurelia Alexandriana Thuggenses). La crisi imperial al segle IV, amb una fiscalitat inaguantable, va buidar la ciutat, com va passar en altres llocs. El 411, el bisbe de Thugga, Pascasi, donatista, va assistir al concili de Cartago. D'aquesta època, és l'església de Victòria, datada a finals del segle IV o principis del V. Thugga es va despoblar sota els vàndals (segle V), ja que el seu nom no apareix en cap dels sínodes i concilis realitzats.

Al segle VI, la zona va passar a mans bizantines (quan, segurament, ja estava despoblada o almenys hi restava molt poca gent), que la van conservar fins a l'arribada dels àrabs; Justinià I va fer construir una fortalesa, cosa que fou executada pel general Salomó ajuntant el fòrum i el capitoli per formar una fortificació (tot i que menys important que les de Thubursicum Bure, moderna Teboursouk, a 5 km al nord, o Agbia, moderna Borj Brahim, o Thignica moderna Aïn-Tounga), la qual tenia una missió de vigilància de la regió i, en cas d'atac, de protecció de la població, que devia ser poc nombrosa; per a la construcció, va utilitzar molt de material dels edificis ja existents, especialment del fòrum; fou llavors quan es va construir la muralla anomenada númida (perquè es pensava que era preromana). Va desaparèixer sota els àrabs i, en tot cas, va romandre com un llogaret sense importància.

Fou visitada el 1631 per Tomàs d'Arcos, provençal d'origen aragonès, que havia estat capturat pels pirates i venut a un tunisià, i que va comprar la llibertat i es va convertir a l'islam; en aquesta època, era un llogaret agrícola. Més tard, el van visitar altres europeus. Les excavacions van començar el 1881 i es van posar a la llum nombrosos monuments i 2.000 inscripcions líbiques, púniques, gregues i llatines. Actualment, s'ha excavat un terç de l'àrea. El llogaret tunisià que hi havia al mateix lloc de les ruïnes ha estat desplaçat uns cinc km i es diu ara Nova Dougga (Dougga El Jedida)

Maqueta de Dougga al Museu del Bardo


Mansions de Dougga[modifica | modifica el codi]

Mosaic a Dougga

Les mansions de Dougga són diverses cases del lloc arqueològic de Dougga, a Tunísia, que sens dubte corresponien a ciutadans notables, i que disposen de mosaics en millor o pitjor grau de conservació. El millor mosaic que resta és el de la casa de Venus, però altres cases tenen també mosaics com la casa anomenada Omnia tibi Felicia, la de Dionisi i Ulisses i la de Gòrgona, que es troben força properes una a l'altra, segurament en una zona on vivien els notables de la ciutat, en el que fou el centre de la civitas.

En total, hi ha dotze cases identificades, totes les quals deuen el nom als mosaics, excepte la casa del Trifolium de Dougga i la casa de les Escales.

La casa dels Vinaters és propera al mercat i l'entrada n'és pel carrer de les termes de Caracal·la. Té un mosaic amb composicions geomètriques i el mosaic principal en una de les cambres es pot datar del segle III i representa dos vinaters portant àmfores a l'esquena de les quals treuen el vi que aboquen a les copes que porten els dos clients; a les àmfores, hi ha escrit "beu i viuràs"; també hi ha dos servidors que donen flors i perfum als que beuen; aquest mosaic és avui al Museu del Bardo.

La casa de les Escales és al sud-est del mercat, al mateix carrer que l'anterior; en estar en un lloc amb pendent, calen nombrosos escalons per a accedir als diferents nivells; al centre de la casa, hi ha un pati vorejat del que foren cambres petites, a la part oposada per un pòrtic. Unes escales permeten pujar a les cambres de la part nord i oest; aquesta part nord està molt danyada; a la part sud-est, sembla que hi havia alguna cambra dedicada a botiga.

La casa del Laberint està a l'est de les termes de Caracal·la i rep aquest nom pel mosaic del seu vestíbul, una figura geomètrica que representa el plànol del laberint, datat del segle III. Actualment, el mosaic és al Museu del Bardo. La casa té altres mosaics més antics.

La casa de les Tres Màscares és al costat de la casa del Laberint, i sembla haver patit nombroses reformes i modificacions. El nom deriva d'un mosaic al terra d'una de les cambres, datat del segle III, amb tres màscares, dues de bacants i una de silene; com els altres bons mosaics, avui és al Bardo.

La casa de Dionisi i Ulisses (Dionysos i Ulysses) és al sud de les termes de Caracal·la, i sembla que era una de les més fastuoses de la ciutat. Estava formada per dues plantes, però actualment només en resten elements considerables d'una de les plantes. L'accés era per escala amb 14 escalons, que portava a una sala rodejada d'un pòrtic que donava pas a les diferents cambres. Els mosaics que s'hi van trobar, datats del regnat de Gal·liè (260-268), mostren un Dionisi triomfant sobre el pirates tirrens, i Ulisses resistint el cant de les sirenes; aquesta casa contenia en total nou mosaics, dels quals set són al Bardo.

La casa d'Omnia tibi felicia ('Que tot et porti la felicitat') és al sud de les termes i té accés per una porta del carrer del temple de Dar Laccheb. Al mosaic del vestíbul, hi havia gravades les paraules de benvinguda que li van donar nom; aquest mosaic és del baix imperi (segle IV) i està exposat al Museu del Bardo. La casa tenia un pati, on hi havia una cisterna i, al nord, est i oest, es repartien les cambres.

La casa de Marsyas és al sud-est del temple de Dar Laccheb; és relativament petita i formada per tres cambres. El nom li fou donat per un mosaic que representa episodis del famós mite del pastor Marsyas, que es va atrevir a desafiar en un concurs el déu de la música, Apol·lo; el descobriment de la doble flauta per la dea Atena, que fou sorpresa per Marsyas; la lluita musical entre Apol·lo i Marsyas i el càstig del pastor.

La casa d'Eros i Psyche es troba a prop de les termes d'Aïn Doura i només ha estat excavada parcialment sense poder veure el conjunt de la casa, que tenia un pati i un pòrtic que donaven a diferents cambres, de les quals s'han posat a la llum dos cubiculum (sales de dormir); al pati, hi ha restes d'un atri italià i columnes rodejant l’impluvium i una bassa. Deu el nom a un mosaic del terra de l'impluvium, on Eros i Psyche són representats en una barca, l'un com a músic tocant la flauta i l'altra dansant en festa, i en una altra escena els dos agafats amb una taula de joc sobre els genolls. A l'ala oest, s'han trobat panells de pintures.

Altres llocs destacats[modifica | modifica el codi]

Els llocs principals de Dougga són:

Vista del lloc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://whc.unesco.org/en/list/794
  2. Appià, Història romana, VIII, 68

Coord.: 36° 25′ 24″ N, 9° 13′ 13″ E / 36.42333°N,9.22028°E / 36.42333; 9.22028