Amfiteatre d'El Djem

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Amfiteatre d'El Djem
Amphitheater at El Djem.jpg
Amfiteatre d'El Djem
Dades bàsiques
Tipus Amfiteatre
Forma part de Thysdrus
Començament 230
Característiques
Dimensions 36 m (Alçada) × 122 (Amplada) × 148  (Llargada) m
Superfície 1.37 ha
Ubicació
País Tunísia
Governacions Governació de Mahdia
Municipalitat El Djem
Localització El Djem
Governació de Mahdia
Flag of Tunisia.svg Tunísia

35° 17′ 47″ N, 10° 42′ 25″ E / 35.29638889°N,10.70694444°E / 35.29638889; 10.70694444
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (iv),(vi)
Declaració 1979 (3a sessió)
Identificador 38
Regió Àfrica
Designació invàlida
Vistes
Tunisie El Djem amphitheatre 10.jpg
Interior de l'amfiteatre
Plan view of the Amphitheatre of El Jem.svg
Modifica dades a Wikidata

L'amfiteatre d'El Djem (o El Jem) és un coliseu romà construït a la ciutat de Thysdrus (moderna El Djem, Tunísia). Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Construït entre el 230 i el 238 pel procònsol Gordià III. Fou el tercer més gran de l'Imperi romà després dels de Roma i Càpua, almenys pel que fa a espectadors, i de mesures similars a aquestos.[2] La superfície d'aquest amfiteatre és de 148 de llarg i 122 d'ample, amb una altura de 36 metres i podia allotjar almenys 30.000 espectadors (les estimacions arriben fins a 45.000, com el de Roma, però la ciutat només tenia 30.000 habitants).

L'arena mesura 65 x 39 metres; disposava de tres pisos o plantes amb arcades corínties. Sota l'amfiteatre, hi ha dues galeries en forma de creu amb diverses cel·les als seus costats, per als gladiadors i per a les feres. No hi havia pòdium que separés els espectadors de l'arena. L'entrada s'hi feia per portes amb arc a nivell de la planta baixa, predeterminades per als habitants de cada barri i marcades per un símbol (un lleó, una àguila, una dea, etc.); aquestes entrades portaven a uns passos paral·lels al perímetre de l'arena, on sorgien les escales que portaven caps a les plantes i desembocaven a les grades.

L'obra no es va acabar del tot a causa del suïcidi de Gordià el 238, després d'encapçalar una revolta contra Maximí el Traci, però estava prou avançat per a poder-lo usar. Les pedres, del tipus sorrenc resistent i fàcil de treballar, foren portades de Salakta (Sallaktum), a uns 30 km. El seu estat de conservació és força bo, molt millor que el de Roma.

La reina berber coneguda com la Kàhina, que va lluitar contra els àrabs, va assolar les terres d'El Djem, i cremà les collites i arbres per fer el buit als invasors. Finalment, fou assetjada dins a l'amfiteatre i els àrabs esperaven rendir-la per la fam i la set, però la reina va exhibir peix fresc; això implicaria un túnel des de El Djem fins a la mar, però no s'ha trobat cap indici d'un túnel semblant.

La llegenda diu que, al coliseu, hi ha un tresor enterrat que ha de ser trobat per una noia de la ciutat. Els habitants van usar les pedres de l'amfiteatre per a les seves cases pensant que una sola pedra d'aquest lloc allunyava els escorpins i serps verinoses.

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. http://whc.unesco.org/en/list/38
  2. algunes fonts estimen que l'ordre dels amfiteatres fou: Roma, Càpua, Milà, Autun, Verona, Cartago i El Djem
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amfiteatre d'El Djem Modifica l'enllaç a Wikidata