Sbeitla

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaSbeitla
Sbeitla16, łuk Dioklecjana.JPG
Arc de Dioclecià

Localització
35° 13′ 47″ N, 9° 07′ 46″ E / 35.229722222222°N,9.1294444444444°E / 35.229722222222; 9.1294444444444
PaísTunísia
Governacionsgovernació de Kasserine
Població
Total 20.253
• Densitat 17,87 hab/km²
Geografia
Superfície 1.133,5 km²
Identificador descriptiu
Codi postal 1250
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Sufètula, a l'antiga Tunísia
El tres temples
Porta d'Antoní

Sbeitla o Sbeïtla —en àrab سبيطلة, Sbīṭla— és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.[cal citació] És entre el Djebel Mghila, al nord, i el Djebel Hamra i el Djebel Koumine, al sud. La seva economia és agrícola, amb cultiu majoritari de l'olivera, però el govern hi ha establert dues zones industrials. El turisme també produeix ingressos. És capçalera d'una delegació amb 70.900 habitants al cens del 2004.

Història[modifica]

La ciutat fou fundada pels romans a la segona meitat del segle I (probablement sota Vespasià entre el 69 i el 79), però ja existia un anterior poblament berber (númida) a la zona i es pensa que podria ser la Suthul on Jugurta va dipositar els seus tresors, segons Sal·lusti. Es va dir Sufètula, diminutiu de Sufes (moderna Sbiba) a uns 30 km al nord, i fou lloc d'assentament dels veterans que havien lluitat a la regió. A la vora, va néixer també la ciutat de Cillium (moderna Kasserine). La ciutat va disposar de tots els elements propis d'una ciutat romana, com ara fòrum, temples, termes i nombrosos edificis públics i mansions privades. Després de ser municipi, va obtenir el títol de colònia sota Marc Aureli o el seu fill Còmmode a la segona meitat del segle II. Sota Septimi Sever, fou la primera ciutat a tenir un curator (un controlador de les finances), càrrec que va recaure en Eli Rústic.

Al segle III, ja hi apareix un bisbe (Privacià, present al concili de Cartago el 255) i hi predominava el cristianisme; el bisbat, a partir del 313, va estar dominat pels donatistes; al 411 i 419, el bisbe local Jucunde fou present als concilis de Cartago d'aquestos anys; el 439, va caure en mans del vàndals que alguna vegada van perseguir els catòlics, especialment en el cas del bisbe Presidi (484), torturat i desterrat per ordre del rei Huneric.

La ciutat, però, va continuar amb l'activitat econòmica normal. Al segle VI, va passar als bizantins (533), que hi van construir esglésies i fortificacions, i hi van instal·lar una guarnició; al segle VII, el patrici Gregori la va escollir com a lloc de residència; quan Gregori va proclamar la independència, ja amb els àrabs fent-hi incursions, va ser la capital del país. El 647, els habitants van fugir dels àrabs i la vila fou saquejada i destruïda en bona part, però sembla que va romandre habitada; Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-Sarh va vèncer Gregori en la Batalla de Sufètula,[1] a la vora de la ciutat de Sufètula (647) i va ocupar la Bizacena. El festival Abadilla Es Sabaa ('els set Abdallah'), que se celebra cada any a la ciutat, rememora aquesta victòria.

La població va restar habitada fins vers el segle XII, d'acord a la ceràmica que s'hi ha trobat.

Lloc arqueològic[modifica]

El lloc ocupa unes 20 hectàrees a la vora de la ciutat, però la ciutat antiga era més gran, i encara resta bona part per excavar. A la vora, hi ha diverses fonts i algunes pedreres. La ciutat està formada per grups rectangulars separats per carrers amb canalització per a aigua potable i clavegueres per a aigües fecals.

Teatre

El capitoli n'és el monument més important i ben conservat; està format per tres temples que, de fet, en constitueixen un de sol. La zona del capitoli és coneguda com "els tres temples" i estan dedicats a Júpiter, Juno i Minerva. Una construcció similar es troba també a Baelo Claudia, prop de Cadis, a Hispània. L'arc de triomf, que permet accedir al fòrum, porta una dedicatòria a Antoní Pius datada el 139 i és conegut com a porta d'Antoní; el fòrum és dels millors conservats, amb un gran espai obert pavimentat; està emmurallat i abraça el Capitoli i altres edificacions.

Hi ha quatre termes o banys a la ciutat, però només una n'és gran. També se'n conserven el teatre, l'amfiteatre i algunes fonts, entra altres restes menors, i ruïnes de diverses esglésies bizantines.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sbeitla Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History (en anglès). vol.1. CRC Press, 2004, p. 337. ISBN 1579582451. 

Coord.: 35° 14′ 31″ N, 9° 07′ 03″ E / 35.241944444444°N,9.1175°E / 35.241944444444; 9.1175