Lamta (Tunísia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLamta
Lamta wallpaper.jpg

Localització

35° 40′ 31″ N, 10° 52′ 51″ E / 35.675409°N,10.880735°E / 35.675409; 10.880735
Modifica dades a Wikidata
Escut de Lamta

Lamta —en àrab لمطة, Lamṭa— és una ciutat litoral del Sahel tunisià, entre Monastir al nord (14 quilòmetres) i Mahdia al sud (28 quilòmetres), a la província de Monastir i delegació de Sayada-Lamta-Bou Hjar, de la que n'és capital. El 2004 tenia 5.408 habitants, i rang de municipalitat des del 8 d'abril de 1985. Les municipalitats limítrofes són Sayada al sud, Bouhjar i Ksar Hellal a l'oest i Ksibet el-Médiouni al nord. A Lamta se celebra cada any el festival de la bsissa.

Història[modifica | modifica el codi]

Habitat tradicional al centre de la ciutat

La història de la ciutat remunta a l'antiguitat on portava el nom de Leptis Minor per distingir-la de Leptis Magna situada a la Tripolitana (actual Líbia).[1] Leptis Minor, igualment ortografiada Leptiminus o Leptis Minus, fou en origen una aglomeració libíca sotmesa a les influències púniques. Fou escollida pels cartaginesos com a estació a la conca mediterrània a la vista de les característiques d'aquesta ciutat i del que representava en termes de seguretat i d'emplaçament estratègic per als seus vaixells. Això va portar a la seva transformació en un centre comercial important. És esmentata per primera vegada al segle IV aC al Periple de Pseudoscylax.

La ciutat continuà sent cèlebre pel seu paper en diversos esdeveniments de la Tunísia antiga:

L'abast estratègic d'aquesta ciutat va quedar de nou subratllat per les peripècies de la guerra civil romana del 47-46 aC. En aquesta data, Leptis Minor s'alià amb Juli Cèsar contra els pompeians abans de la cèlebre batalla de Thapse. Després de la derrota dels republicans, els regnes númides foren annexats per Roma per formar lAfrica Nova (Nova Àfrica) en substitució de lAfrica Vetus (primera província romana).

L'ascensió d'aquesta ciutat fou confirmada per la seva promoció relativament precoç, respecte a moltes ciutats africanes, al rang de colònia per l'emperador romà Trajà al començament del segle II.[5] Aquesta ciutat, fortament romanitzada, conegué llavors la implantació d'un gran nombre de ciutadans romans d'origen itàlic i la barreja de diferents poblacions. Altre signe d'aquesta integració a l'imperi romà, és la taxa relativament respectable en les estadístiques dels militars d'origen local que serviren en la tercera legió al segle II. La importància politicoeconòmica d'aquesta ciutat es veu també del fet que és, al segle III, el cap de districte d'una regió comunal dita «regio leptiminesis». D'altra banda, l'epigrafia indica que el culte imperial hi era practicat i que Bacus i Venus estaven entre les divinitats venerades en aquesta ciutat.

Aquest port obert als corrents comercials, humans i culturals fou un lloc frontissa entre la conca mediterrània i el seu propi rerepaís. Els intercanvis comercials molt actius afavoriren d'altra banda la implantació de comerciants estrangers i d'agències bancàries i de serveis per facilitar les transaccions. En aquest marc, se sap que aquesta ciutat fou autoritzada a encunyar moneda. Aquests intercanvis portaren també influències religioses estrangeres i sobretot orientals. Així, la religió cristiana hi és mencionada des del mitjà del segle III. A partir d'aquesta època, aquesta ciutat és representada amb bisbes en diferents concilis de l'Església catòlica romana el 256, 411, 484 i 641. Conegué igualment el gran conflicte que esquinça el cristianisme africà, ja que figuren sobre les llistes dels participants a aquests concilis bisbes catòlics però també donatistes. En el moment de la conquesta bizantina el 533, l'exèrcit dirigit pel general Belisari passà per la ciutat dirigint-se cap a Cartago.[6] La importància politico-estratègica de Leptis Minor és de nou subratllada per la seva tria com a seu del comandament militar bizantí a la Bizacena i la seva dotació amb importants fortaleses.

Després de la conquesta islàmica, sota el regnat dels Aglàbides, la ciutat es va dotar el 859 d'un dels més antics ribats que es coneixen al llarg de la costa africana.[7] Aquest ribat fou probablement construït sobre les ruïnes d'una fortalesa bizantina. El geògraf àrab Al-Idrissí l'esmenta al segle XII sota el nom de Ksar Lamta.

El ribat de Lamta, del qual només el primer nivell està bastant ben conservat, fou construït en pedres de talla i en còdols; és un recinte quadrat de 36,20 metres de costat amb torres d'angle circulars en les extremitats de les quals un porxo precedeix a la porta d'entrada.[8] Un segle més tard, el viatger àrab al-Tijani esmenta Lamta entre les ciutats i pobles del Sahel.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Sarcòfag exposat al Museu arqueològic de Lamta

Coneguda per alguns passatges de texts (Polibi i el Bellum africanum ), la seva història púnica està testificada per dades arqueològiques funeràries què subministra una vasta necròpolis situada al nord de Lamta. El seu període romà, més ben conegut, està testificat per diferents vestigis exposats al Museu Arqueològic de Lamta (inaugurat el 1992)[9] així com al Museu Nacional del Bardo entre els quals un mosaic del segle III representant Apol·lo, les nou muses i les quatre estacions).

Però la principal resta continua sent sens dubte el sarcòfag cristià descobert el 1975 entre Sayada i Ksar Hellal, que constitueix una obra d'art única a Tunísia tant per la seva bellesa com pel seu estat de conservació.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lamta (Tunísia) Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° 40′ 17″ N, 10° 53′ 0″ E / 35.67139°N,10.88333°E / 35.67139; 10.88333