Governació de Bizerta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGovernació de Bizerta
ولاية بنزرت (ar) Modifica el valor a Wikidata
VueAerienneCanalBizerteTunisie.JPG
Vista aèria del Port de Bizerta Modifica el valor a Wikidata

Localització
Bizerte in Tunisia.svg Modifica el valor a Wikidata
 37° 16′ N, 9° 52′ E / 37.27°N,9.87°E / 37.27; 9.87Coord.: 37° 16′ N, 9° 52′ E / 37.27°N,9.87°E / 37.27; 9.87
PaísTunísia Modifica el valor a Wikidata

CapitalBizerta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total568.219 (2014) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat151,53 hab/km²
Geografia
Superfície3.750 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic72 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TN-23 Modifica el valor a Wikidata

La governació o wilaya de Bizerta (àrab: ولاية بنزرت, wilāyat Binzart) és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia, a la costa nord del país, amb una línia costanera de 250 km. Limita amb les governacions d'Ariana, Manouba i Béja. La capital és la ciutat de Bizerta. Té una població estimada de 538.900 habitants[1] (543.000 l'any 2006) i una superfície de 3.685 km².

Economia[modifica]

La seva economia està basada en la pesca i l'agricultura, amb incipient indústria a la capital. Està unida a Tunis per autopista, i disposa de tres rescloses pel proveïment d'aigua.

Les zones industrials són a Zarzouna, Mateur, Tinja, Ghezala, Menzel Bourguiba, Menzel Jemil, Mateur (Cité Ennasr), Útica i la zona municipal d'El Alia; té un parc d'activitats econòmiques a Bizerta, un lloc d'avantatges a Menzel Bourghiba i tres zones prioritàries a Joumine, Ghezala i Sejnane.

Organització administrativa[modifica]

La governació fou creada el 21 de juny de 1956 i va perdre una part del seu territori el 24 de maig de 1973 per formar la governació de Tunis Sud, després anomenada governació de Zaghouan. El seu governador és designat pel president de la República.

El seu codi geogràfic és 17 (ISO 3166-2:TN-12).

Delegacions[modifica]

Està dividida en catorze delegacions o mutamadiyyes i 102 sectors o imades:[2]

  • Bizerte Nord (17 51)
    • Hassen Nouri (17 51 51)
    • Habib Bouguatfa (17 51 52)
    • El Korniche (17 51 53)
    • La Medina (17 51 54)
    • Cheik Driss (17 51 55)
    • EL Canal (17 51 56)
    • Bou Baker Bakir (17 51 57)
    • Aïn Mariam (17 51 58)
    • Habib Haddad (17 51 59)
    • El Môtamar (17 51 60)
    • El Hana (17 51 61)
    • 15 Octobre (17 51 62)
    • L'Ile de la Gualite (17 51 63)
  • Zarzouna (17 52)
    • Zarzouna Ouest (17 52 51)
    • Zarzouna Est (17 52 52)
    • Zarzouna Nord (17 52 53)
    • Zarzouna Sud (17 52 54)
  • Bizerte Sud (17 53)
    • Teskraia (17 53 51)
    • Farhat Hached (17 53 52)
    • Marnissa (17 53 53)
    • Hicher (17 53 54)
    • Sidi Ameur (17 53 55)
    • Louata (17 53 56)
    • Bab Mateur (17 53 57)
    • Cité El Jala (17 53 58)
    • El Massida (17 53 59)
    • Sidi Ahmed (17 53 60)
  • Sedjnane (17 54)
    • Sedjnane (17 54 51)
    • El Mâalia (17 54 52)
    • El Ababssa (17 54 53)
    • El Hachachna (17 54 54)
    • Sehabna (17 54 55)
    • Sidi Mechrek (17 54 56)
    • Amaden (17 54 57)
    • Mechargua (17 54 58)
  • Djoumine (17 55)
    • Ouled Ghanem (17 55 51)
    • Essemman (17 55 52)
    • Chenana (17 55 53)
    • Tahent (17 55 54)
    • Kef Ghrab (17 55 55)
    • Berraies (17 55 56)
    • Touajnia (17 55 57)
    • Bazina (17 55 58)
    • Rouaha (17 55 59)
  • Mateur (17 56)
    • Mateur (17 56 51)
    • Banlieue de Mateur (17 56 52)
    • Mateur Sud (17 56 53)
    • Cité En Nasr (17 56 54)
    • Nefat (17 56 55)
    • Cité Essadaka (17 56 56)
    • Targuellache (17 56 57)
    • Arab Majour (17 56 58)
    • Behaya (17 56 59)
    • Boumkhila (17 56 60)
  • Ghezala (17 57)
    • Ghezala (17 57 51)
    • El Arab (17 57 52)
    • Dheouaouda (17 57 53)
    • Hached (17 57 54)
    • Ouled El May (17 57 55)
    • Sidi Aïssa (17 57 56)
    • Rakb (17 57 57)
    • Bou Jerir (17 57 58)
    • Sidi Mansour (17 57 59)
  • Menzel Bourguiba (17 58)
    • En-Najah 1 (17 58 51)
    • Gabtna 1(17 58 52)
    • Gabtna 2 (17 58 53)
    • Cité Etthaoura (17 58 54)
    • En-Najah 2 (17 58 55)
    • El Medina (17 58 56)
    • Chelagmia (17 58 57)
    • Cité Jardins (17 58 58)
  • Tinja (17 59)
    • Tinja (17 59 51)
    • Guengla (17 59 52)
    • Ez-Zarour (17 59 53)
  • Utique (17 60)
    • Utique (17 60 51)
    • Nouvelle Utique (17 60 52)
    • Besbassia (17 60 53)
    • El Houidh (17 60 54)
    • EL Mabtouh (17 60 55)
    • Aïn Ghelal (17 60 56)
    • Sidi Othman (17 60 57)
    • Bach Hamba (17 60 58)
  • Ghar El Meleh (17 61)
    • Ghar El Meleh (17 61 51)
    • Bajou (17 61 52)
    • Ousja (17 61 53)
    • Zouaouine (17 61 54)
  • Menzel Djemil (17 62)
    • Menzel Djemil Est (17 62 51)
    • Menzel Djemil Ouest (17 62 52)
    • Menzel Abderrahmen Est (17 62 53)
    • Menzel Abderrahmen Ouest (17 62 54)
    • El Azib (17 62 55)
  • El Alia (17 63)
    • Sidi Ali Chabab (17 63 51)
    • El Alia Nord (17 63 52)
    • El Alia Sud (17 63 53)
    • El Khetmine (17 63 54)
  • Ras El Djebel (17 64)
    • Ras El Djebel Nord (17 64 51)
    • Ras El Djebel Sud (17 64 52)
    • Metline (17 64 53)
    • Metline Ouest (17 64 54)
    • Sounine (17 64 55)
    • Rafraf (17 64 56)
    • El Garia (17 64 57)

Municipalitats[modifica]

Està dividida en tretze municipalitats o baladiyyes i onze circumscripcions o dàïres:[3]

Referències[modifica]

  1. (francès) Estimació de 2008 (Institut national de la statistique)
  2. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], desembre 2012, pàg. 55-59. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
  3. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], desembre 2012, pàg. 140-141. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Governació de Bizerta