Bizerta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBizerta
Bizerte port.jpg
Port de Bizerta

Localització

37° 16′ 00″ N, 9° 52′ 00″ E / 37.266666666667°N,9.8666666666667°E / 37.266666666667; 9.8666666666667
País Tunísia
Governacions Governació de Bizerta
Població
Total 142.966 (2014)
• Densitat 4.204,88 hab/km²
Geografia
Superfície 34 km²
Altitud 4 m
Indicatius
Codi postal 7000
Altres dades
Agermanament

Web commune-tunis.gov.tn
Modifica dades a Wikidata

Bizerta (en àrab: بنزرتBinzart, pronunciat Bínzart; en francès Bizerte) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació de Bizerta, amb uns 115.000 habitants. Està situada a uns 60 km al nord de la ciutat de Tunis i a uns 15 al sud del cap Blanc, el punt més septentrional del continent africà. La municipalitat té una població de 114.371 habitants i és capçalera de les delegacions de Bizerta Nord i Bizerta Sud. Té un port excel·lent anomenat Bizerte-Menzel Bourguiba, que es troba a Menzel Bourguiba, a la costa sud del llac o badia de Bizerta.

Història[modifica | modifica el codi]

Zaritus fou una colònia de Tir a la Zeugitana, a l'Àfrica. Era a la riba d'un llac (l'Hipponitis Palus), que comunicava amb la mar i rebia les aigües d'un altre llac, el Sisara. Sota influència de Cartago, després de la victòria sobre Agàtocles, en la Segona Guerra púnica fou ocupada pels romans, que li van donar el nom d'Hippodiarrhytus (Hippo Diarrhytus) o Hippoypolis.

Va passar als vàndals amb la resta de la província d'Àfrica i fou conquerida pels bizantins en temps de Justinià I.

Va ser ocupada per primer cop pels àrabs el 647, que la van anomenar Binzart. Conquerida per segon cop el 661 per Muawiya ibn Hudaydj, i per tercera vegada (i definitiva) per Hasan ibn al-Numan, al mateix temps que Cartago, fou capital del districte de Satfura (nord de Tunis) fins que fou gairebé abandonada al segle X, però al cap d'un segle es va començar a recuperar. Després de la invasió dels Banu Hilal i la fugida de l'emir zírida de Kairouan (1057), va esdevenir un estat independent governat a manera de república, que pagava un tribut als àrabs del rerepaís. Al cap d'un temps, el cap àrab al-Ward al-Lakhmi, aprofitant les lluites civils, es va apoderar de la república i es va proclamar emir; va restaurar la prosperitat i, quan va morir, el va succeir el seu fill. Fins a set emirs van formar aquesta dinastia anomenada Banu l-Ward; el setè, Isa, es va sotmetre a l'almohade Abd al-Mumin (1159).

Mig segle després, al començament del segle XIII, Bizerta fou atacada pels Banu Ghaniya; la seva ocupació fou breu, però després la ciutat ja no es va recuperar. La decadència va anar creixent fins al segle XVI, sense rebre l'atenció dels hàfsides. Alguns musulmans d'Hispània van emigrar a la zona i van crear el barri dels Andalusins. La seva activitat fou, per necessitat, la pirateria.

El 1524, va rebutjar la sobirania hàfsida i es va sotmetre a Khayr al-Din, senyor d'Alger. Això va provocar la reacció espanyola i el 1535 fou conquerida per l'emperador Carles V; va restar en mans dels espanyols fins al 1572, quan va passar a mans dels otomans. Els seus habitants es van dedicar a la pirateria, sobretot contra venecians i francesos. Això va provocar alguns bombardejos de la ciutat, dels quals només cal destacar el més important, el del 1785. La supressió de la pirateria va provocar la ruïna de la ciutat.

El tractat de Berlín va donar Tunísia a França, que va construir a la ciutat una base naval. Això i altres treballs en van revitalitzar l'economia i va esdevenir una de les principals ciutats del protectorat.

Quant Tunísia va accedir a la independència el 1956, els francesos van voler conservar Bizerta. Això va portar a un sagnant conflicte quan la marina tunisiana va bloquejar la ciutat i es van produir enfrontaments que van deixar més de mil morts. Finalment, els francesos van abandonar Bizerta el 10 d'octubre del 1963. Aquests fets es coneixen com el conflicte de Bizerta.

Lloc arqueològic[modifica | modifica el codi]

Hippo Diarrhytus fou inicialment un establiment fenici i després port púnic i romà. Va jugar un paper molt important en l'exportació de gra d'Àfrica cap al port d'Òstia a Roma. La zona del vell port romà en si mateix té pocs vestigis, però a la vora hi ha la plaça Slaheddine Bouchoucha, a la rodalia de la qual hi ha una font de 1642, i la mesquita de Rebaà i la Gran mesquita; també proper hi ha el soc de Forgerons, on els artesans treballen el ferro forjat; al costat hi ha la kasba i el fort de Sidi El Hani. El fortí d'Espanya, construït per un pirata el 1573, hi és també proper.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bizerta Modifica l'enllaç a Wikidata