Gafsa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGafsa
Gafsa.jpg

Localització

34° 25′ 00″ N, 8° 47′ 00″ E / 34.416666666667°N,8.7833333333333°E / 34.416666666667; 8.7833333333333
País Tunísia
Governacions Governació de Gafsa
Població
Total 111.170
• Densitat 2.470,44 hab/km²
Geografia
Superfície 45 km²
Altitud 297 m
Indicatius
Codi postal 2100
Prefix telefònic 76
Altres dades
Agermanament Nàpols
Palma

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Zona cèntrica de Gafsa

Gafsa —en àrab قفصة, Qafsa, pronunciat localment Gafsa; en llatí Capsa o Cafsa— és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de cent mil habitants. Està formada per dues delegacions: Gafsa nord i Gafsa sud, de territori molt més enllà de la ciutat. La seva economia depèn de l'explotació dels fosfats trobats a la rodalia, a Mdhilla, Metlaoui, Redeyef i Moularès, descoberts el 1885. Gafsa és també un oasi amb unes cent mil palmeres, però els dàtils no són de gaire qualitat. S'hi cultiven també llegums. Com a atractius turístics, té les "piscines" (banys) romanes, restaurades fa uns anys, la kashba, la gran mesquita, les muralles bizantines i alguns d'altres; darrerament, s'han construït jardins públics i s'han millorat les carreteres per atreure turistes; un complex turístic s'ha obert al nord de la ciutat. Es troba a la falda del Djebel Ben Younes, que està situat entre les muntanyes Djebel Bou Ramli i les muntanyes Djebel Orbata (1.165 metres).

Història[modifica | modifica el codi]

Antigament, era una ciutat del sud del Regne de Numídia en un oasi enmig del desert. La llegenda diu que fou fundada per l'Hèrcules libi, segurament el mateix que Polibi i Diòdor esmenten com a Hecatòmpilos. Els àrabs la fan fundar pel llegendari Shsantiyan, esclau de Nemrod, rei de Caldea. Segurament, fou fundada en realitat pels cartaginesos.

Durant la Guerra de Jugurta, va ser el lloc on el rei va guardar un temps els seus tresors i li va concedir exempció d'impostos. Fou ocupada i destruïda per Gai Mari el 107 aC, però fou reconstruïda i feta colònia romana sota Trajà. El nom Capsa fou utilitzat per J. Morgan a partir de 1909, per anomenar certes civilitzacions del paleolític i mesolític (civilitzacions capsianes, capsià, capsiana).

Al final del segle III, els berbers van esdevenir més agressius. Els romans van anar abandonant la regió progressivament, i finalment el poder romà en va desaparèixer sota l'empenta dels vàndals. Aquestos la van dominar fins a la mort de Genseric (477), quan fou ocupada pels berbers, que la van erigir en capital d'un regne que fou sotmès per Bizanci sota Justinià I (527-565). Sota els bizantins, fou capital de la província Bizacena i, el 540, Salomó hi va construir una nova muralla i la ciutat es va dir des de llavors Capsa-Justiniana.

Els àrabs van arribar a la rodalia de Gafsa quan Sbeitla va obtenir una gran victòria i va morir el patrici Gregori (647). El 667, fou ocupada per Uqba ibn Nafi, però no la va conservar, i Hassan ibn an-Numan la va recuperar el 78 de l'hègira (697/698).

Rodalia de Gafsa

Al segle següent, fou poblada pels luwata, zuwagha i miknasa, que seguien les doctrines kharigites; l'imam Abd-al-Wahhab (784-823) hi tenia un àmil o perceptor d'impostos per als ibadites, però això era clandestí, ja que la ciutat mai no va fer part de l'imamat rustúmida. Aquests grups kharigites van participar en la revolta del 839, que va afectar la regió de Qastíliya, però, derrotats, foren severament castigats per l'emir aglàbida Abu-Iqal.

Va ser després dels fatimites i zírides, i del 1053 al 1159, fou capital d'un estat independent que abraçava tota la regió de Qastíliya (actual Djerid), i que fou fundat pel governador zírida Abd-Al·lah Muhàmmad ibn ar-Rand, que es va proclamar independent aprofitant l'enfonsament zírida davant la invasió dels hilalians. Va governar fins al 1073. Va haver de pagar tribut a les tribus nòmades àrabs, sobretot als riyah; la seva cort va atreure poetes i savis.

Els almohades van conquerir el petit emirat el 1159 i Abd-al-Mumin ibn Alí va conquerir la ciutat després d'un setge. L'autoritat almohade fou disputada per l'aventurer armeni Karakush, i pels mallorquins Banu Ghaniya. La dinastia enderrocada dels Banu r-Rand també resistia. A petició dels habitants de la ciutat, que van matar el governador almohade del qual estaven descontents, Ibn ak-Muizz va restablir els Banu r-Rand. El califa Abu-Yaqub Yússuf va venir des Marràqueix a assetjar la ciutat el 1180 i en va obtenir una efímera submissió, però aviat fou ocupada pels Banu Ghaniya. El califa Al-Mansur la va assetjar amb un fort exèrcit el 583 de l'hègira (1187-1188), i fou conquerida i les fortificacions arrasades; els ciutadans només van conservar les terres com a colons mitgers.

Amb els hàfsides no va trobar l'estabilitat, car el 1282 el pretendent usurpador Ibn Ali Umara (1282-1284) la va ocupar. El 1284, es va fer independent sota una dinastia local, la dinastia de Banu l-Abid, suposadament d'ascendència àrab. Amb l'hàfsida Abu-Bakr (1318-1348), es van perdre (al començament del regnat) les províncies del sud i, quan buscava reconquerir-les, va assetjar Gafsa el 1335 i la va ocupar, i en va donar el govern al seu fill Abul Abbas; va repartir terres entre els habitants més pobres. Del 1348 al 1350, els marínides hi van imposar la seva hegemonia i després va recuperar la seva virtual independència amb Àhmad ibn Úmar ibn al-Abid, i després amb el seu fill Muhàmmad ibn Àhmad.

L'hàfsida Abu-l-Abbàs (1370-1394), antic governador de la ciutat, va reconquerir el seu regne i, el 1378, va assetjar Gafsa, que es va haver de sotmetre, i va deixar-ne el seu fill Abu-Bakr com a governador. El 1391, va morir el governador de nom Al-Turayki i s'hi van produir avalots, que foren aprofitats per ad-Dunaydin per a restaurar al seu favor la dinastia Banu l-Abid. El 1393, Abu-l-Abbàs va tornar a la ciutat, però fou derrotat parcialment i li va costar molt obtenir-ne una submissió que no era segura. A la seva mort, pocs mesos després, va pujar al tron hàfsida Abu-Faris (1394-1434), però a Gafsa el Banu l-Abid es van tornar a independitzar. El 1400, Abu-Faris va ocupar Gafsa, va arrasar les fortificacions i va eliminar-ne definitivament els Banu l-Abid. La ciutat fou visitada el 1435 per l'emir hàfsida Muhàmmad al-Múntasir (1434-1435).

El 1550, Dragut, nomenat governador de Trípoli, la va atacar i va fracassar, però finalment la va ocupar el 20 de desembre del 1556. En va començar la decadència i cada any va anar perdent població fins a convertir-se en un llogaret.

Gafsa, convertida en un petit oasi amb pocs habitants, fou ocupada pels francesos el 20 de novembre del 1881. El 1942 i 1943, va patir alguns atacs alemanys i el 1943 les muralles de Gafsa van quedar destruïdes per l'explosió d'un magatzem de municions dels aliats.

Modernament, el fet més important és l'anomenat incident de Gafsa (27 de gener del 1980), quan uns 300 exiliats tunisians entrenats a Líbia van atacar la ciutat, el centre d'una zona on hi havia força descontentament i van intentar revoltar el país sencer. En els següents dies, 48 persones van morir en els combats i 30 rebels foren executats més tard.

La Unió General Tunisiana del Treball va sorgir, entre d'altres, de l'acció del sindicalista Ahmed Tlili, nadiu de Gafsa. Altres personalitats locals són Mohammed Gammoudi (primer atleta tunisià que va obtenir una medalla d'or als jocs olímpics el 1968 en la prova dels deu mil metres) i Mohamed Kerrou (historiador i poeta). A França, el mestre Glay Mourdi Abid, que va obtenir el reconeixement del govern francès el 2004 per la seva tasca educadora, era originari de la ciutat.


Coord.: 34° 25′ N, 8° 47′ E / 34.417°N,8.783°E / 34.417; 8.783

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gafsa Modifica l'enllaç a Wikidata