Leptis Magna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Leptis Magna
Leptis Magna Arch of Septimus Severus.jpg
Arc del triomf de Septimi Sever
Dades bàsiques
Tipus ciutat antiga i jaciment arqueològic
Començament 1000 aC
Ubicació
Assentament humà Al Khums
Localització Homs
Districte de Murqub
Flag of Libya.svg Líbia

32° 38′ 21″ N, 14° 17′ 26″ E / 32.639166666667°N,14.290555555556°E / 32.639166666667; 14.290555555556
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iii)
Declaració 1982 (6a sessió)
Identificador 183
Regió Àfrica
Modifica dades a Wikidata

Leptis Magna (Λέπτις μεγάλη), moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica, una de les tres que integraven el districte de Trípolis ('Tres ciutats') o Tripolitània (Tripolitana), del qual les altres ciutats eren Oea i Sabrata. Tenia a la vora (a l'oest) el cap Hermaeum (Ras al-Ashan). Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1982.[1]

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom llatí era Lepcis Magna (també escrit Leptis en algunes inscripcions; també Leptimagnensis Civitas, adjectiu Leptitanos, Leptitanus). El nom grec era Λέπτις μεγάλη Megale Leptis o Νεάπολις Neapolis. La ciutat va ser anomenada «Major» (magna) en contrast amb la Leptis Parva de l'actual Tunísia. El època romana es registra com lpqy (o -lpqy, amb l'article).[2][3] El nom sembla ser d'origen semita, possiblement connectat amb lfq d'arrel àrab «de fabricar, armar», per referir-se a la fundació o construcció de la ciutat.[2] El nom àrab modern és لبدة Labdah.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou una colònia fenícia de la ciutat de Sidó (Leptis vol dir 'estació naval' en fenici) i va caure després sota influència de Cartago. Destruïda la ciutat, va passar a Roma. Va ser partidària de Roma en la Guerra de Jugurta. A la ciutat, es parlava una llengua barrejada de llatí i libi, a causa de l'ús de les llengües natives pel comerç amb les tribus, entre aquestes els garamants.

Les seves ruïnes estan situades a Al Khums, Líbia est, a 130 km de Trípoli. Les seves ruïnes són molt importants i grandioses i comprenen tres ciutats: l'original Leptis, fenícia, la vella ciutat (πόλις) del període cartaginès i la nova ciutat (Νεάπολις) romana; aquesta darrera fou anomenada Neàpolis, però el nom antic mai no fou oblidat i va esdevenir predominant, i la moderna Lebda encara en deriva el seu nom. El nom de Magna li fou donat pels autors clàssics per distingir-la d'una altra Leptis a la Bizacena, a la qual van anomenar Leptis Minor o Parva, però cap de les dues va portar oficialment els adjectius. Les monedes només indiquen Leptis, i algunes Colonia Victrix Julia, però és incert quina de les dues Leptis fou colònia romana.

Septimi Sever, Museu del Louvre

Septimi Sever fou natural de la ciutat i la va embellir i hi va fer construccions. Encara era una ciutat gran i important al segle IV, quan fou destruïda parcialment per un atac dels berbers aurusians (aurusiani), i ja no es va recuperar.

Plànol de la ciutat excavada

Període post romà[modifica | modifica el codi]

El 439, Leptis Magna i les altres ciutats de Tripolitania van caure sota el domini dels vàndals quan el seu rei Genseric va conquistar Cartago als romans i va fer seva ciutat. Per desgràcia, el rei va manar destruir les muralles de la ciutat per dissuadir al poble de rebel·lar-se contra el domini vàndal. El resultat va ser que l'any 523, un grup de berbers va saquejar la ciutat causant danys als vàndals i a la població.

Belisari va reconquerir Leptis Magna en nom de l'Imperi bizantí deu anys més tard i en el 534 va destruir el regne dels vàndals. Leptis va passar a ser capital provincial de l'Imperi Bizantí, però mai es va recuperar de la destrucció causada pels berbers. A l'època de la conquesta àrab de Tripolitania en els anys 650, la ciutat havia estat abandonada i només romania una guarnició bizantina.

Excavacions i preservació[modifica | modifica el codi]

Leptis Magna és el lloc on romanen algunes de les més impressionants ruïnes de l'època romana.

Teatre

Part d'un antic temple va ser portat de Leptis Magna al Museu Britànic el 1816 i es va instal·lar a la residència reial Fort Belvedere a Anglaterra el 1826. En l'actualitat es troba en una zona del gran parc de Windsor. Les ruïnes estan situades entre la costa sud de Virginia Water i Blacknest carretera prop de l'encreuament amb la carretera A30 de Londres i Wentworth Drive. teatre

Quan els italians van conquerir part de Líbia a principis del segle X, es van dedicar enormes esforços al redescobriment de Leptis Magna. A principis dels 1930 la investigació arqueològica italiana va posar al descobert, de nou, les restes enterrades de gairebé tota la ciutat.[5]

Nous descobriments[modifica | modifica el codi]

Basílica, del segle II dC

El juny de 2005 es va fer públic que els arqueòlegs de la Universitat d'Hamburg que treballaven a la costa de Líbia, havien descobert cinc mosaics amb un total de gairebé 30 peus de llarg. Són originaris dels segles I i II i mostren amb claredat a un guerrer caçant un cérvol, a quatre joves barallant-se amb un toro salvatge i a un gladiador descansant, en estat de fatiga, que mira al seu oponent ja mort. Els mosaics decoraven les parets d'una piscina d'aigua freda en unes termes dins d'una casa romana a Wadi Lebda a Leptis Magna. El mosaic del gladiador és considerat pels experts com una de les mostres més fines de mosaics representatius mai vistos, comparable en qualitat al mosaic d'Alexandre el Gran a Pompeia. Els mosaics van ser descoberts el 2000, però es va mantenir secret el descobriment per evitar que fossin saquejats.[6]

Revolució de 2011[modifica | modifica el codi]

Hi han informes que revelen que Leptis Magna va ser utilitzada com a coberta per a tancs i vehicles militars de les forces pro-Gaddafi durant la guerra civil líbia de 2011.[7] Quan se li va preguntar sobre la possibilitat de dur a terme un atac aeri a l'històric lloc, l'OTAN es va negar a descartar la possibilitat de l'acció dient que no havia pogut confirmar l'informe dels rebels que les armes estaven ocultes en l'indret.[8]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. UNESCO
  2. 2,0 2,1 Edward Lipiński, Itineraria Phoenicia (2004), p. 345.
  3. Brogan, Wilson, "Lepcis" a: The Oxford Classical Dictionary (4 ed. 2012), p. 821.
  4. «لَبْدَة Libya». [Consulta: 6 setembre 2010].
  5. «Archeological research on Leptis Magna territory»
  6. Alberge, Dalya. «Roman mosaic "worthy of Botticelli"». romanhideout.com. LMB. [Consulta: 30 abril 2017].
  7. «Misrata update and comments for June 7th and 8th». Libya 17th February. [Consulta: 10 juny 2011].
  8. «CNN Wire Staff». Web Article, 14-06-2011 [Consulta: 14 juny 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]