Gordià III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGordià III
Gordian iii.jpg
Bust de Gordià III
 32è emperador de l'Imperi Romà
22 d'abril del 238 – 11 de febrer del 244
 Pontifex Maximus
Pater Patriae
Pius et Felix[nota 1]
Dades biogràfiques
Naixement Marcus Antonius Gordianus Pius Augustus
20 de gener del 225
Roma
Mort 11 de febrer del 244(als 19 anys)
Zaithu (Mesopotàmia)
Ocupació polític
Modifica dades a Wikidata

Gordià III, de nom complet Marc Antoni Gordià Pius fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II. Va morir sis anys després, l'11 de febrer del 244, possiblement mort en la guerra contra els perses o pels seus propis soldats, que no el consideraven apte per als enfrontaments armats i preferien al general Felip, el qual el va succeir.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 de gener del 225. Durant molt de temps se'l suposà fillastre de Gordià I (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de Gordià I i germana petita de Gordià II; el seu pare era un senador de nom desconegut.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Quan a la mort de Gordià I i Gordià II (abril del 238) el senat va decidir continuar la lluita contra Maximí el Traci, que estava a Germània, proclamà coemperadors a Balbí i Pupiè, però, per raons de legitimitat dinàstica i de pressió popular, aviat es van veure obligats a afegir un cèsar associat: el jove de 13 anys Gordià III. Tres emperadors tenien el títol d'emperador, encara que a la pràctica el govern a Roma l'exercia Balbí, mentre que Pupié va marxar amb un exèrcit a enfrontar-se a Maximí, el qual fou derrotat a Aquileia.[2]

Tres mesos després, Balbí i Pupiè foren assassinats a mans de la Guàrdia Pretoriana (maig de l'any 238), i Gordià III fou proclamat únic august amb el suport de les tropes (entre el maig i l'agost del 238, dada que varia segons els textos).[3] Llavors va ser reconegut com a únic emperador[4] i en el seu honor es van celebrar jocs: representacions de teatre i exhibicions gimnàstiques.[5][6]

Insurrecció a Àfrica[modifica | modifica el codi]

El 239 va dissoldre la Legio III Augusta, responsables de la mort de Gordià II i indirectament de Gordià I. Per al càrrec de prefecte pretorià va nomenar a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus (240) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per Sabinià, que fou reprimida.[7]

Conflictes amb els francs i els gots[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol per segona vegada el 241,[8][nota 2] any en què la confederació dels francs va atacar per la zona de Magúncia, mentre que, simultàniament, es produïren atacs gots a Mèsia i Tràcia, que van comportar la destrucció de Nicòpolis i el setge (rebutjat) de Marcianòpolis. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de Misiteu (Misitheus), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.[6][10]

Guerra amb Pèrsia[modifica | modifica el codi]

El 242 Gordià va anar en persona a la frontera persa, on els sassànides havien atacat Osroene (darrera possessió romana a Mesopotàmia), i va passar per Mèsia on va derrotar algunes tribus bàrbares de la frontera. Va arribar a Síria i va derrotar a Sapor I de Pèrsia en una sèrie d'enfrontaments, i de manera especial a la batalla de Resaena,[11] obligant-lo a evacuar Mesopotàmia. Gordià va entrar a Carres i a Nisibe; també va ocupar una part d'Armènia.[12] Els sassànides van contraatacar avançant cap a l'Eufrates i van derrotar els romans a la batalla de Misikhe.[13]

Els fets que van seguir no són clars: Misiteu va morir, segons alguns historiadors d'una malaltia o segons altres en la lluita, degut a la traïció del seu lloctinent Felip l'àrab. Gai Juli Prisc fou nomenat prefecte del pretori ocupant el lloc de Misiteu i poc després el seu germà Felip l'àrab;[14] des de llavors tot va començar a anar malament, ja que sembla que Felip boicotejava d'amagat l'emperador Gordià per a desacreditar-lo davant els soldats (243).

Finalment, el febrer del 244 es va produir un motí. Els revoltats prengueren Gordià i el declararen deposat. Hom suposa que poc després el van matar (11 de febrer del 244), encara que les causes de la seva mort són desconegudes.[15] Felip, que suposadament va instigar l'assassinat, fou proclamat nou emperador. Comunicà al senat que Gordià havia mort de manera natural, i va demanar que li fossin decretats honors divins, anunciant també que els soldats l'havien proclamat a ell com a successor: el senat va reconèixer com era habitual l'elecció dels soldats.[16] Segons alguns historiadors, el decret d'honors divins a Gordià no fou fet a petició de Felip, sinó que a causa de l'estima popular als Gordians, el senat va voler evitar aldarulls.

Gordià fou enterrat prop de Castrum Circesium o Cercusium, a Mesopotàmia. Ammià Marcel·lí anomena el lloc amb el nom de Zaithu (l'Olivera).[17]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gordià III Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. títols honorífics concedits pel senat l'any 238.[1]
  2. La primera vegada que va ser nomenat cònsol va ser l'any 239, com a títol lligat al d'emperador.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CIL X, 521; VIII, 10330
  2. Història AugustaXVI.3-7
  3. Canduci, 2010, p. 64-65.
  4. Sext Aureli Víctor De Caesaribus XXVII.6
  5. Zòsim, Història Nova, I, 16.1
  6. 6,0 6,1 Eutropi,Breviarium ab Urbe condita, IX, 2
  7. Zòsim, Història Nova, I, 17.1
  8. Revista: L'Année épigraphique 1948, 122
  9. Revista: L'Année épigraphique 1973, 573
  10. Zòsim, Història Nova, I, 17.2
  11. Crevier, 1775, p. 203.
  12. Zòsim, Història Nova, I, 18.2
  13. Res Gestae Divi Saporis, 3-4.
  14. Potter, 2004, p. 236.
  15. Potter, 2004, p. 234,236.
  16. Potter, 2004, p. 238.
  17. Ammià Marcel·lí Res Gestae XXIII.5.7

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Precedit per:
Maximí el Traci

Emperadors romans

235-238 Coemperadors: Pupiè, Balbí i Gordià III (Tots tres junts l'any 238, Gordià III en solitari de 238 a 244)

Succeït per:
Filip l'Àrab