Sever II

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSever II
Follis-Flavius Valerius Severus-trier RIC 650a.jpg
moneda de Sever II, encunyada en la seva època de cèsar
Biografia
Naixement segle III (Gregorià)
Il·líria
Mort 16 de setembre del 307
Tres Tabernae
  55è emperador de l'Imperi Romà
306 – 307
Constanci I Clor(Occ.)
amb Galeri(Or.)
Licini I(Occ.) i
Maxenci(Or.) →
Oponent/s Constantí, Maxenci i Maximià
Religió Religió a l'antiga Roma
Activitat
Ocupació Polític
Període Imperi Romà
Família
Dinastia Tetrarquia
Fills Flavi Severià
Modifica les dades a Wikidata

Flavi Valeri Sever (en llatí:Flavius Valerius Severus), conegut com a Sever II,[a] fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Orígens[modifica]

Sever era un aventurer il·liri,[1] pràcticament desconegut fins a la seva relació amb Galeri, a qui havia demostrat la seva lleialtat.[2]

A l'abdicació dels emperadors Dioclecià i Maximià, els seus substituts els cèsars Galeri i Constanci Clor foren elevats al rang d'augusts. Estava acordat que els següents cèsars que es nomenarien serien: Constantí (fill de Constanci Clor) per a la meitat occidental i Maxenci (fill de Maximià) per la meitat oriental.[3]. Malgrat tot va haver un canvi de plans, el nomenament corresponia a Galeri que va escollir dues persones diferents, triats per la seva fidelitat: Maximí Daia (per orient) i Sever (per occident). Va rebre les insígnies de cèsar a Milà l'1 de maig del 305 i va obtenir Itàlia i probablement les províncies d'Àfrica i l'Alta Pannònia.[4][5][6]

La desfeta de la tetrarquia[modifica]

La decisió de Galeri va disgustar a Constanci Clor, el qual en morir uns mesos més tard a Eboracum (Britània), va demanar a les seves tropes que proclamessin emperador al seu fill Constantí.[7] Maximià tampoc va quedar content amb els nomenaments que havia fet Galeri i va tornar després de la seva abdicació per promoure l'elevació a cèsar del seu fill Maxenci.[8]

El juliol del 306, Sever fou proclamat august per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci.[9] Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucània, per donar suport al seu fill. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir lliurar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a Tres Tabernae (una estació a la via Àpia) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes.[10][11] Fou enterrat al sepulcre de Gal·liè, a la vora de la via Àpia, al novè mil·liari.[12]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sever II Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica]

  1. Els que l'anomenen "Sever II", donen a Alexandre Sever el nom de "Sever I".

Referències[modifica]

  1. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XL.1
  2. Smith, 1853, p. 701-702.
  3. Potter, 2005, p. 340.
  4. Lactanci De mortibus persecutorumXIX.4
  5. Eutropi Breviarium ab Urbe condita, X.2.1
  6. Zòsim Història Nova II.8.1
  7. Odahl, 2004, p. 79–80.
  8. Barnes, 1981, p. 30-32.
  9. Barnes, 1982, p. 26-27.
  10. Potter, 2005, p. 348–49.
  11. Barnes, 1981, p. 30-31.
  12. Southern, 2001, p. 83.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]


Precedit per:
Constanci I Clor
Co-Emperador romà d'occident juntament amb Galeri
306-307
Succeït per:
Galeri