Gordià II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gordià II
Sestertius Gordian II-RIC 0008.jpg
Moneda amb la imatge de Gordià II
29è emperador de l'Imperi Romà
22 de març – 12 d'abril del 238
Dades biogràfiques
Naixement Marcus Antonius Gordianus Sempronianus Africanus
c. 192
Mort 12 d'abril del 238(als 42 anys)
Cartago
Ocupació Cònsol romà
Pares Gordià I
possiblement Fàbia Orestil·la[1]

Gordià II, de nom complet Marc Antoni Gordià Semproni, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238 ja que va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia. L'època que li va tocar viure es va caracteritzar pel desgovern: diversos emperadors, com ell, van accedir al poder però van durar poc temps ja que o bé part de l'exèrcit o part dels ciutadans no els van donar suport.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 192, fill gran de Gordià I i de la seva esposa (Fàbia Orestil·la segons la Historia Augusta). Com era freqüent entre els romans, compartia el nom amb el seu pare. La paraula Sempronianus que forma part del seu nom, pot indicar una connexió amb la seva mare o la seva àvia. A Ankara (Turquia), es va trobar una inscripció funerària s'han trobat els nom d'una Sempronia Romana, filla d'un secretari imperial anomenat Sempronius Aquila.[2] Aquesta Romana va erigir aquesta estela funerària en la qual no consta la data, al seu marit (el nom està tan malmès que és il·legible) el qual va morir amb el càrrec de pretor. Gordià podria pertànyer a aquesta branca de la gens Semprònia.

El seu pare, sembla que era d'origen Frigi [3] però que va adquirir la ciutadania romana en temps de Marc Antoni. Les terres de la seva família, a províncies, eren les de més extensió de tots els ciutadans privats romans. Feia almenys tres generacions que la seva família tenia membres de rang consular i el seu pare va exercir dues vegades el consolat.[4]

Carrera política i militar[modifica | modifica el codi]

Segons la Història Augusta, Gordià II va servir com a qüestor durant el regnat d'Elagàbal,[5] després va ser pretor i cònsol sufecte amb l'emperador Alexandre Sever.[6][7] El 237, Gordià va anar a l'Àfrica Proconsular com a llegat al servei del seu pare que estava nomenat governador.[4]

Era aficionat a la lectura, va heretar una biblioteca de seixanta mil llibres procedents de Serè Sammònic.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Quan el seu pare va ser nomenat emperador per aclamació popular, com que tenia 80 anys, va demanar com a condició que associessin el seu fill al tron i amb el títol d'August. Encara que tots dos van tenir el suport del senat, Capel·lià, el procurador de Numídia, va refusar reconèixer'ls i va encetar un atac enviant la Legio III Augusta contra Cartago, on estaven vivint.[8] Gordià I no tenia forces per oposar-li. Tanmateix, va reunir un gran exèrcit amb esclaus, lliberts i altres persones, però gairebé sense cap entrenament militar i va enviar el seu fill al capdavant. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat, fou guanyada fàcilment per Capel·lià, Gordià II va morir i altres nobles van fugir.[9]Gordià i el seu fill van ser deïficats pel senat romà.[10]

Era menys estricte que el seu pare en costums i moralitat i va deixar uns seixanta fills de diverses dones.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gordià II Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història Augusta:Els tres Gordians, 17:4
  2. Birley, 2005, p. 340.
  3. Peuch, 2002, p. 128.
  4. 4,0 4,1 Canduci, 2010, p. 63.
  5. Història Augusta:Els tres Gordians, 18:4
  6. Història Augusta:Els tres Gordians, 18:5
  7. Birley, 2005, p. 341.
  8. Potter, 2004, p. 170.
  9. Herodià, Història de l'Imperi des de la mort de Marc, en vuit llibres VII,9:3
  10. Història Augusta:Els tres Gordians, 16:4

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Birley, Anthony. The Roman Government in Britain. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-925237-4. 
  • Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors". Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8. 
  • Christol, Michel. L'empire romain du IIIe siècle: histoire politique, 1997. 
  • Gibbon, Edward. The Decline and Fall of the Roman Empire. P. Fenelon Collier, 1901. 
  • Grant, Michael. The Roman emperors: a biographical guide to the rulers of imperial Rome, 31 BC-AD 476, 1985. 
  • Drinkwater, John. Maximinus to Diocletian and the crisis, in The Cambridge ancient history: The crisis of empire, A.D. 193-337. Alan K. Bowman, 2005. 
  • Potter, David Stone. The Roman Empire at bay, AD 180-395, 2004. 
  • Southern, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine, 2004. 
  • Syme, Ronald. Historia Augusta papers, 1983.