Petroni Màxim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPetroni Màxim
Solidus Petronius Maximus-RIC 2201.jpg
Solidus amb el nom de Petroni Màxim.
 Emperador Romà d'Occident
17 de març del 455 – 31 de maig del 455
Avit
Dades biogràfiques
Naixement c.396
Mort 31 de maig del 455
Roma
Causa de mort assassinat
Nacionalitat romana
Ocupació polític
Dinastia Anícia[1]
Cònjuge Lucina
Fills Pal·ladi
Modifica dades a Wikidata

Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396[2]-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455. Anteriorment va ser un ric senador que va intervenir en la mort del general Aeci i de l'emperador Valentinià III. Petroni va morir assassinat durant els esdeveniments que van culminar en el saqueig de Roma per part dels vàndals.

Orígens i carrera política[modifica | modifica el codi]

Membre d'una família noble que fou molt poderosa Roma al final del segle IV; fou un militar i funcionari de carrera que va servir amb encert i dignitat durant molts anys. Era parent de Petroni Probe,[3] alguns escriptors suposen que era fill d'una filla de Magne Màxim però llavors s'hauria de dir Anicius i les dues inscripcions on es diu que aquest nom apareix no s'han pogut comprovar. La seva educació fou completa i acurada en tots els camps.

De jove fou conseller d'Honori en la doble qualitat de tribú militar i notari (vers 407 a 414); el 415 era comes largitionum, i el 420 praefectus Romae, càrrec que va exercir a plena satisfacció de tothom i el 421 l'emperador va demanar que li fos erigida una estàtua al Campus Trajani.

El 433 fou segon cònsol (l'emperador Teodosi II era el primer).[4] Del 439 al 441 i després el 445 fou prefecte d'Itàlia. El 443 fou cònsol altre cop, aquesta vegada primer, amb Pateri com a col·lega.[5]

Implicació en assassinats[modifica | modifica el codi]

Va dirigir les intrigues contra Aeci que van acabar amb la seva mort 454.[6] Segons l'historiador Joan d'Antioquia, Petroni va predisposar l'emperador Valentinià III contra el general Aeci i quan va arribar el moment el va encoratjar perquè el matés.[7] Després de la mort d'Aeci, Petoni va demanar a l'emperador que li donés el càrrec que aquell tenia, però aconsellat per l'eunuc Heracli, Valentinià s'hi va negar, no volia que altre cop una sola persona tingués tant de poder.[8] Petroni es va prendre malament aquesta negativa i va proposar-se matar l'emperador.

Valentinià es va enamorar de la dona de Petroni, una senyora de gran bellesa. Un dia l'emperador li va guanyar un anell a Petroni en el joc, i el va utilitzar per enviar-lo a la dona de Petroni demanant que anés al palau; allí l'emperador la va voler forçar[9] però la dama va rebutjar les seves demandes i va marxar de palau; degut a l'anell, la dona va acusar el seu marit de ser part de l'afer.[10] La dona va morir poc temps després i els seus parents i amics, units als partidaris d'Aeci es van unir en una conspiració en la qual Petroni va agafar un paper dirigent. El 16 de març del 455 Valentinià va morir a mans d'un grup d'homes armats al Camp de Mart i Petroni Màxim fou proclamat emperador. Va nomenar el seu amic Avit com a comandant en cap i va ordenar el matrimoni del seu fill Pal·ladi amb Eudòcia, la viuda de Valentinià; Eudòcia va entrar en intrigues amb el rei dels vàndals per evitar aquest casament, i el rei bàrbar es va presentar a Roma amb una flota.

Quan els vàndals van desembarcar el pànic es va apoderar de Màxim. Va ordenar l'evacuació dels que volien fugir i ell mateix va abandonar la capital. En sortir de la capital fou interceptat per una banda de mercenaris burgundis encapçalada per antics oficials de Valentinià, que el van matar (31 de maig); el seu cos fou arrossegat pels carrers de Roma i finalment tirat al riu.[11] Tres dies després Genseric entrava a Roma i saquejava la ciutat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petroni Màxim Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Drinkwater; Elton, 2002, p. 117-120.
  2. Drinkwater; Hugh, 2002, p. 396.
  3. Drinkwater; Elton, 2002, p. 112.
  4. Martindale; Jones, 1971, p. 750.
  5. Norwich, 1988, p. 160.
  6. Bunson, 1991, p. 436.
  7. Joan d'Antioquia Historia Chronographica ab Adamo fragment 200-201
  8. Martindale; Jones, 1971, p. 751.
  9. Whitby, 2000, p. 82.
  10. Gibbon, 1840, p. del capítol 25.
  11. Drinkwater; Elton, 2002, p. 118.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Bunson, Matthew. A Dictionary of the Roman Empire (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0195102339. 

  • Drinkwater, John; Elton, Hugh. Fifth-Century Gaul: A Crisis of Identity?. Cambridge, England: Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52933-6. 
  • Gibbon, Edward. The history of the decline and fall of the Roman Empire. Baudry's European Library, 1840. 
  • Martindale, J. R.; Jones, A. H. M.. "The Prosopography of the Later Roman Empire", volum I AD 260-395, 1971. 
  • Norwich, John Julius. Byzantium: The Early Centuries. Nova York: Viking, 1988. 
  • Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. volum 3. C.C. Little and J. Brown, 1849, p. 4. 
  • Whitby, Michael. The Ecclesiastical History of Evagrius Scholasticus. Liverpool University Press, 2000. 


Precedit per:
Valentinià III
Emperador Romà d'occident
Des del 17 de març de l'any 455 al 31 de maig de l'any 455
Succeït per:
Marc Mecili Avit