Florià
 Moneda amb l'efígie de Florià, en el revers Hèrcules posa una corona sobre el cap de Florià.  | |
| Nom original | (la) Marcus Annius Florianus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 agost 232 (Gregorià) Terni (Itàlia) |
| Mort | 9 setembre 276 (44 anys) Tars |
| Causa de mort | Homicidi |
 Emperador romà | |
| juny 276 – setembre 276 ← Marc Claudi Tàcit – Marc Aureli Probe → | |
| Prefecte del Pretori | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Altres | |
| Títol | Emperador romà |
| Germans | Marc Claudi Tàcit |
Marc Anni Florià (en llatí: Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor. Un altre general, Probe, també es va proclamar successor i, després d'un període (no concretat pels historiadors) de preparació per a un enfrontament entre els dos rivals, Probe, que era més experimentat, es va imposar.
Orígens[modifica]
A la Història Augusta es diu que l'emperador Marc Claudi Tàcit i Marc Anni Florià eren germans,[1] però com es pot deduir dels cognoms tenien la mateixa mare i pares diferents: el primer era fill de Claudi i el segon d'Anni.
Va ser nomenat prefecte pretorià de l'exèrcit quan el seu germà estava en campanya contra els gots.
Proclamació i rebel·lió de Probe[modifica]
El juny del 276 l'emperador Tàcit, de 76 anys, que estava a Àsia Menor lluitant contra els hèruls, va decidir emprendre un viatge cap a les Gàl·lies per combatre els invasors francs i alamans. De camí, es va posar malalt a Tíana i va morir.[2] Florià, aclamat per les tropes allà presents es va proclamar successor.[3] Encara que va ser reconegut de facto (mai de iure) pel senat i tolerat per l'exèrcit occidental, les legions de Síria es van revoltar i van proclamar al seu propi general, Probe (Probus) com a, emperador. Florià comptava amb el suport de les tropes a Italia, la part de la Gàl·lia reconquerida (vegeu Imperi de les Gàl·lies), Hispània, Britànnia, la província d'Àfrica i Mauretània.[4][5]
Els dos emperadors rivals es van trobar a Cilícia on van entrar en batalla. Florià posseïa un exèrcit més nombrós, però Probe era un general més experimentat i va evitar un enfrontament directe. Florià, amb les seves tropes reclutades a occident, que no estaven acostumats a les altes temperatures i al clima sec d'orient, mentre que Probe que era nadiu de Sírmium comandava un exèrcit local i això anava a favor seu.[6]
La guerra civil va acabar sobtadament. Florià o bé va ser assassinat a Tars pels seus soldats o bé es va suïcidar, després de regnar uns tres mesos (de l'abril fins al setembre del 276).[7]
Referències[modifica]
- ↑ Història Augusta: Vita Taciti, XIII.6, XIV.4; Vita Probi, XI.3, XIII.3
- ↑ Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XXXVI.1
- ↑ Història Augusta: Vita Probi, X.1
- ↑ Zòsim Història Nova LXIV.1.2
- ↑ Southern, 2001, p. 127.
- ↑ Southern, 2001, p. 128.
- ↑ Canduci, 2010, p. 101.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florià |
- Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8.
- Southern, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine. Routledge, 2001.
- Smith, William. A New Classical Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Londres: J.Murray, 1853, p. 266.
