Hèruls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els hèruls (llatí Heruli o Eruli o Aeruli) foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Romangueren molt de temps en la confederació goda, però com a nació independent.

Abans del 267, un grup se'n va establir entre el riu Don i la mar d'Azov, a les costes del nord de l'Euxí (mar Negra) durant els regnat de Galiè (260-268), juntament amb els turcilings i els rugis. El 267, aliats als gots van atacar Bizanci, però el contingent oriental fou quasi aniquilat en la Batalla de Naissus (Sèrbia) el 269, per Claudi II el Gòtic.

L'altra part va emigrar a l'Occident i són esmentats a la boca del Rin des del 289 junt amb els cavions, a la vora dels batavis (bataus). En temps de l'emperador Valentinià I, els hèruls van entrar al servei dels romans contra els alamans; s'esmenta grups d'hèruls lluitant a Britània i un grup de 700, des de Britània, va atacar les costes de Galícia i Cantàbria (finals del segle III).

El contingent oriental fou sotmès per Hermanric, el rei dels ostrogots; a la caiguda del poder ostrogot davant els huns, es van unir a Àtila (vers 375) i el van seguir cap a la Gàl·lia; altres hèruls van seguir els visigots i d'altres van formar un grup separat, sovint integrat en aliances majors. A la mort d'Àtila, es van aliar als turcilings, sciris i rugis, i es va establir a la part alta del Theiss, mentre que els rugis, longobards i gèpides dominaven les ribes del Danubi. El cap o rei hérul, Odoacre, al capdavant d'un contingent de bàrbars (molts d'ells, hèruls) es va posar al servei de l'emperador romà, però finalment va destruir l'Imperi romà d'Occident el 476.

Del 490 al 510, aproximadament, van governar sobre altres pobles, entre aquests els longobards. El rei ostrogot Teodoric va demanar la seva aliança contra els francs.

El 512, els longobards van atacar els hèruls i els van destruir. Els sobrevivents es van poder establir a la regió de Singidunum (Belgrad) per decisió de l'emperador bizantí Anastasi (juny-agost del 512). Una part es va dirigir suposadament al nord, cap a Escandinàvia.

Els hèruls establerts a la baixa Panònia van romandre com a una horda perillosa i foren combatuts de vegades pels emperadors bizantins, incloent-hi Anastasi i Justinià I; sota aquest darrer, es van fer cristians i van matar el seu rei, Ocon, i demanaren a Justinià el nomenament d'un nou rei i van fer la mateixa petició als seus germans d'Escandinàvia. Justinià va nomenar rei Suartua, mentre que els escandinaus recomanaven Todasius; enderrocat Suartua, els hèruls de Panònia es van posar sota la direcció de Todasius, i van emigrar per unir-se als gèpides, i en quedà només una petita part a l'imperi, lleials a l'emperador. Els hèruls es van distingir en les guerres dels bizantins contra els ostrogots a Itàlia i en altres guerres. Contingents hèruls van formar la guàrdia personal de Belisari.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hèruls Modifica l'enllaç a Wikidata