Dominat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat. La historiografia considera que va durar des del mandat de l'emperador Dioclecià (284) fins a la desaparició de facto de l'Imperi Romà d'Occident (476), per tant representà la forma de govern característica del Baix Imperi Romà.

Etimologia[modifica]

El terme prové del llatí dominus, traduït com a senyor (amo respecte de l'esclau). És en aquesta època quan apareixen per primera vegada a les monedes i en els títols imperials les paraules Dominus noster, "el nostre amo/senyor".

Història[modifica]

El sistema de govern del Dominat es va establir com a resposta als 50 anys caòtics que es van produir durant l'anomenada Crisi del segle III, on hi va haver contínues usurpacions, insurreccions i conflictes militares que mostraven la debilita de l'Imperi sota el Principat. La solució va ser el pas a un govern autocràtic que va començar després de l'any 285, quan Dioclecià va portar a terme les seves reformes administratives. Es va produir una gradual exclusió de l'elit senatorial dels comandaments militars, i paral·lelament es va potencial l'orde eqüestre i la reorganització de les forces armades. L'emperador va canviar els vestits que portava, adoptant vestimentes orientals, va realitzar una reforma monetària i va crear una eficient burocràcia civil imperial. També va fer una reforma de l'exèrcit i diverses reformes religioses, entre d'altres va autoritzar la persecució dels cristians.[1]

Referències[modifica]

  1. Jones, A.H.M. The Later Roman Empire: vol. I. Baltimore, Md.: Johns Hopkins Univ. Pres, 1990, p. 371-372. ISBN 9780801833533.