Primer Triumvirat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.[1] A diferència del Segon Triumvirat el seu aclaparador poder sobre la República romana no va tenir caràcter oficial, i de fet va ser mantingut en secret durant algun temps com a part de les maquinacions polítiques dels triumvirs. Es va formar a 60 aC i va durar fins a la mort de Cras a 53 aC.

Història[modifica | modifica el codi]

Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne havien compartit consolat en 70 aC, quan s'havia legislat la plena restauració del tribú de la plebs des que Luci Corneli Sul·la els havia despullat de totes les seves facultats a excepció de la ius auxiliandi, el dret a rescatar un plebeu, d'un patrici. Des d'aleshores, els dos van tenir una creixent antipatia. Juli Cèsar, que ja era amic de Cras des del 65 aC, quan li dóna suport per fer que Egipte fos tributari de la república, va consolidar la seva aliança amb Pompeu oferint a la seva filla Júlia en matrimoni.

Cèsar se les va enginyar per reconciliar Cras i Pompeu, i va usar la seva influència per fer-se escollir cònsol el 59 aC. L'aliança va combinar l'enorme popularitat de Cèsar amb la reputació legal i la riquesa fantàstica Cras, i la influència en els equites, la reputació militar i la riquesa igualment espectacular de Pompeu.

El triumvirat es va mantenir en secret fins que el senat va obstruir la proposta de llei agrària que establia colònies de ciutadania romana, i la distribució de porcions de les terres públiques (ager publicus). Immediatament li va portar la llei als comicis romans en un discurs en que es va envoltar per Cras i Pompeu, revelant l'aliança. La llei agrària de Cèsar es va dur a terme, i la Triumviri va procedir llavors a permetre que Publi Clodi Pulcre fos escollit com a tribú de la plebs, aconseguint alliberar-se, tant de Ciceró com de Cató el Jove, ambdós oponents inflexibles dels triumvirs.

El triumvirat va procedir a fer altres arranjaments per augmentar el seu poder i el senat va atorgar a Cèsar, com un desaire al tracte del triumvirat els boscos i camins d'Itàlia, com el seu territori consolar. Cèsar va fer aprovar a través d'un tribú, la seva decisió sobre el tema, i es va convertir en procònsol de la Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Transalpina i Il·líria, amb el comandament de quatre legions durant cinc anys; El nou sogre Cèsar, Luci Calpurni Pisó Cesoní, fou cònsol el 58 aC, i Pompeu i Cras compartien un segon consolat el 55 aC. Pompeu i Cras van estendre el govern proconsular de Cèsar a les Gàl·lies durant cinc anys i van garantir-se com procònsols el govern d'Hispània i Síria, respectivament, durant cinc anys.

L'aliança va permetre als triumvirs a dominar la política romana per complet, però no va durar indefinidament a causa de l'ambició, els egos i gelosia dels tres. Cèsar i Cras eren íntims, però Cras i Pompeu estaven distanciats, i Pompeu envejava els espectaculars èxits de Cèsar a la república.

Mort de Cras i Pompeu[modifica | modifica el codi]

Amb la mort de Julia durant el part, i la ignominiosa derrota i mort de de Cras a la Batalla de Carrhae a mans de l'Imperi Part el 53 aC va afeblir l'aliança. Pompeu va romandre a Roma governant les províncies hispanes a través dels seus lloctinents i es va mantenir en el control de la ciutat, allunyant-se gradualment de la seva aliança amb Cèsar, al temps que es casà amb la filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió, un dels optimates, la facció del Senat que es va oposar fermament a Cèsar i les seves polítiques populistes. Pompeu va ser elegit cònsol sense col·lega a 52 aC, i va prendre part en la política que va portar a Cèsar en creuar el Rubicó de 49 aC, a partir de la Segona guerra civil romana. Pompeu va ser nomenat comandant en cap de la guerra pel Senat, i va ser derrotat pel seu antic aliat de Cèsar a la Batalla de Farsàlia. El Posterior assassinat de Pompeu a Egipte en una intriga política inepta va deixar a Cèsar el domini exclusiu del món romà.

Arbre genealògic que mostra la relació entre els tres membres del Primer Triumvirat, així com les seves relacions amb altres membres prominents de la República.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.unrv.com/fall-republic/first-triumvirate.php

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]