Marcianòpolis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un mosaic amb una imatge de la gorgona Medusa a Devnya, el Museu dels Mosaics

Marcianòpolis (Marcianopolis, Μαρκιανούπολις) fou una ciutat de Mèsia a menys de 30 km d'Odessus (Varna). El seu nom li fou donat en honor de Marciana, la germana de Trajà. El seu emplaçament correspon a la moderna ciutat búlgara de Devnia.

Claudi II va derrotar els gots en diverses batalles prop d'aquesta ciutat. Valent la va fer quarter d'hivern el 368 i anys successius. Un enfrontament entre el governador de Marcianòpolis, Lupicinus, i el rei got Fritigern, va marcar l'inici d'una sèrie d'enfrontaments entre gots i romans.

El 587, fou saquejada pels àvars però recuperada pels bizantins. Els romans la van fer servir de base per al seu atac contra els àvars més enllà del Danubi el 596.

Al segle VII, es va dir Peristhlava o Presthlava (Περισθλάβα) i fou capital del Regne búlgar. Fou conquerida per Sviatoslav el Rus, el 917 i reconquerida per Joan Zimisces, que va matar 8.500 russos i va alliberar els fills del rei búlgar, als quals va donar la diadema reial.

A mesura que el eslaus es van establir als Balcans al segle setè, van anomenar les ruïnes de l'antiga ciutat Devina. En l'actualitat, les restes de la ciutat romana són l'amfiteatre i diversos mosaics. El Museu dels Mosaics a Devnya conté alguns mosaics in situ.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 43° 13′ 30″ N, 27° 35′ 6″ E / 43.22500°N,27.58500°E / 43.22500; 27.58500