Piràmide roja
| |||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Piràmide de cares llises, jaciment arqueològic i piràmides d'Egipte | ||||||||||||||||||
| Part de | Necròpolis de Menfis | ||||||||||||||||||
| Construcció | 2590 aC | ||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||
| Material | pedra calcària | ||||||||||||||||||
| Mesura | 104 ( alçada original: 109,5 ( | ||||||||||||||||||
| Superfície | 48.400 m² | ||||||||||||||||||
| Volum | 1.694.000 m³ | ||||||||||||||||||
| Pendent | 43° 22' | ||||||||||||||||||
| Ubicació geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | governació de Guiza (Egipte) | ||||||||||||||||||
| Lloc | Dashur | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
La piràmide roja també anomenada Piràmide del Nord fou la darrera piràmide construïda pel faraó Snefru de la dinastia IV de l'antic Egipte, i probablement el seu temple mortuori.
És la segona piràmide més gran d'Egipte, si bé pel seu angle d'inclinació (una mica més de 43°) és menys alta (amb 104 metres, és la quarta del país). Fou la primera piràmide autèntica que es va bastir a Egipte.
Alguns arqueòlegs creuen ara que la piràmide de Meidum va ser el primer intent de construir una piràmide de costats llisos, i que potser es va esfondrar quan la construcció de la Piràmide encorbada ja estava ben avançada, i que la piràmide potser ja havia començat a mostrar signes alarmants d'inestabilitat, com ho demostra la presència de grans bigues de fusta que suporten les seves cambres interiors. El resultat d'això va ser el canvi d'inclinació de la Piràmide Corbada i el començament de la posterior Piràmide Roja amb una inclinació coneguda per ser menys susceptible a la inestabilitat i, per tant, menys susceptible a un col·lapse catastròfic.[1]
Rep el seu nom de la pedra vermella que es va usar per al seu recobriment, procedent de les pedreres de Tura. També se l'anomena piràmide del nord.
La piràmide roja té una base quadrada de 220 metres de costat i una altura de 104 metres.[2]
S'hi han trobat gravats cartutxos de Snefru. Fou iniciada la construcció entre el 22è i el 29è any del regnat de Snefru. Al cap de dos anys, s'hi havien construït sis capes de pedra i, en 4 anys, estava completada en un 30%. Basant-se en marques de pedrera trobades en diverses fases de la construcció, Rainer Stadelmann estima que el temps de finalització fou d'aproximadament 17 anys..[3]mentre que Rolf Krauss, basant-se en aquest mateix grafit, suggereix un període de construcció de 10–11 anys[4] una estimació posteriorment recolzada per John Romer.[5]
A l'est, hi ha les restes d'un temple mortuori i un piramidó. L'entrada és pel nord i té un corredor que baixa en un angle de 27° cap a una cambra (primera cambra), que té un sostre inclinat com altres cambres de la piràmide. Estan sota d'entre 11 i 14 capes de pedra, però no tenen problemes estructurals. Un altre corredor va de la cambra primera a la segona, que enllaça amb el centre exacte de la piràmide; ambdues estan sota el nivell del sòl. Una tercera cambra està més alta que el terreny i s'hi pot accedir per un pas que porta després a la quarta i darrera cambra, que se suposa que seria la d'enterrament. Com que no s'hi va trobar cap cos, es va excavar buscant més cambres, però no es va trobar res.
Galeria
[modifica]- Entrada a la piràmide
- Segona cambra amb l'escala de fusta que condueix a la cambra funerària
- Passatge que connecta la segona cambra funerària, amb les parets inferiors i el terra que mostren danys que es creu que van ser causats per lladres de tombes
- Detall del sostre massiu amb volta de mènsula de la cambra funerària principal
- Sòl de la cambra funerària, que mostra els danys que es creu que van ser causats per lladres de tombes
- Piramidó reconstruïda a partir de fragments trobats al jaciment
Referències
[modifica]- ↑ Kurt Mendelssohn (1974), The Riddle of the Pyramids, Praeger
- ↑ Lehner (1997) p. 104
- ↑ «Fathom», 01-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ Krauss, Rolf «The Length of Sneferu's Reign and How Long It Took to Build the 'Red Pyramid'». Journal of Egyptian Archaeology, vol. 82, 1996, p. 43–50. DOI: 10.1177/030751339608200110. JSTOR: 3822113.
- ↑ Romer (2007) p.71
- Fonts
- Lehner, Mark. The Complete Pyramids. New York: Thames & Hudson, 2008. ISBN 978-0-500-28547-3.
- Mendelssohn, Kurt. The Riddle of the Pyramids. Praeger, 1974. ISBN 978-0-500-05015-6.
- Romer, John. The Great Pyramid: Ancient Egypt Revisited. Cambridge University Press, Cambridge, 2007. ISBN 978-0-521-87166-2.
Enllaços externs
[modifica]- Vídeo Interior de la Piràmide Roja.
- The Red Pyramid of Snofru (anglès).
- Alan Winston: The Pyramid of Snefru (Red Pyramid) at Dahshur (anglès).

