Serapeu de Saqqara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Serapeum».
Infotaula d'edifici
Memphis i la seva necròpolis - Zones de les piràmides des Gizeh fins Dahshur
Hémicycle Saqqarah 082005.JPG
Vista de l'hemicicle del Serapeum de Saqqara.
Dades
Tipus serapeu
Part de Necròpolis de Menfis
Ubicació geogràfica
País Egipte Egipte
29° 52′ 29″ N, 31° 12′ 45″ E / 29.87471111°N,31.21241944°E / 29.87471111; 31.21241944Coord.: 29° 52′ 29″ N, 31° 12′ 45″ E / 29.87471111°N,31.21241944°E / 29.87471111; 31.21241944
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Cultural  → Països àrabs
Data 1979 (3a Sessió), Criteris PH: i, iii, vaig veure
Identificador 86
Modifica les dades a Wikidata
El Serapeum de Saqqara estava precedit per una avinguda processional (dromos) flanquejada per esfinxs. Actualment es troben al Museu del Louvre

El serapeu de Saqqara o serapeu de Memphis és la necròpoli subterrània, situada al nord de Saqqara, prop de Memphis, on es van enterrar els sagrats toros Apis. El nom Serapeum va ser donat per Estrabó, en associar Apis a Serapis.[1]

La veneració del bou Apis està testificada, segons la pedra de Palerm, des de la dinastia I. Va ser adorat a Memphis, mentre vivia, com l'encarnació del ca de Ptah, déu creador, però en morir se li assimilava Osiris, el déu de la resurrecció. Se li va anomenar "L'herald de Ptah". Els enterraments rituals del bou Apis van tenir el seu apogeu tardanament. En morir un bou Apis, s'iniciava un llarg i complex ritual, que permetria al toro renéixer. Aquests bous sagrats van ser enterrats en sarcòfags, elaborats amb blocs petris monolítics.

Pectoral de Khaemwaset (tomba del serapeu)

El Serapeum està excavat a dotze metres de profunditat i consisteix en tres passatges, el principal té 68 m de llarg, 3 m d'ample i 4,5 m d'alçada, amb 24 cambres laterals tallades a la roca, de 6 a 11 m de llarg i de 3 a 6 m d'amplada. En cada cambra, es va dipositar un enorme sarcòfag de basalt, granit negre, rosat, o pedra calcària, que pesaven entre seixanta i vuitanta tones, la majoria d'uns 4 m de longitud per 2,3 m d'ample i 3,3 m d'alçada, amb la seva respectiva tapa del mateix material. Alguns tenen inscripcions gravades.

L'arqueòleg Auguste Mariette va descobrir aquest llegendari lloc el 1850. Els quatre sarcòfags trobats havien estat saquejats. També va trobar en aquest lloc la famosa estàtua de l'«Escriba assegut», que es considera una de les més belles escultures egípcies.

Posteriors excavacions van revelar una galeria més antiga i després una altra més. La primera d'aquestes galeries estava bloquejada per una enorme roca i van ser utilitzats explosius per obrir-la. Sota la roca, es va trobar la mòmia d'un home, la del príncep Jaemuaset, un fill de Ramsès II, que era governador de Memphis i també gran sacerdot de Ptah, i havia demanat ser enterrat amb els toros sagrats, en lloc d'una tomba pròpia.

Esteles votives del serapeu[modifica]

Altres serapeus[modifica]

Nota[modifica]

  1. N. Ares. Egipto. Hechos y objetos inexplicables del Egipto. EDAF, 4 abril 2002, p. 190–. ISBN 9788441410954 [Consulta: 22 abril 2011]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serapeu de Saqqara Modifica l'enllaç a Wikidata