Piràmide de Khaba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Piràmide de Khaba
Khaba pyramid at Zawyet el'Aryan.jpg
Piràmide estratificada de Zawiet al-Arian o Piràmide de Khaba
Dades
Tipus piràmide esglaonada i jaciment arqueològic
Període Dinastia III (entre el 2663 i el 2655 aC)
Construït per Khaba ?
Característica
Material utilitzat Pedra calcària
Mesura 17 m (inacabada, previst fins a 45 m) m (Alçada
Superfície 84 m²
Nombre de pisos per sobre el terra 5
Ubicació geogràfica
Estat Egipte
Localització Zawiet al-Aryan
29° 55′ 58″ N, 31° 09′ 40″ E / 29.932778°N,31.161111°E / 29.932778; 31.161111Coord.: 29° 55′ 58″ N, 31° 09′ 40″ E / 29.932778°N,31.161111°E / 29.932778; 31.161111
Plànol
Chaba Pyramid Substructure 2.svg
Estructura interna de la piràmide (segons Reisner i Fisher)
Modifica les dades a Wikidata
Planta i estructura inferior de la piràmide (segons Lehner i Verner)

S'anomena piràmide de Khaba una piràmide esglaonada localitzada a l'oest de Zawyet al-Aryan, entre Gizeh i Abusir. També es coneix com la piràmide estratificada o la piràmide de capes de Zawyet al-Aryan. Els egipcis l'anomenen piràmide rodona o Haram al-Meduwara. Es pensa que no va ser acabada i que en queden restes de rampes de construcció, que Petrie atribuïa al fet que la piràmide fou coberta de rajoles. L'entrada a la piràmide està al nord-est, i un corredor baixa cap a l'oest i acaba a l'eix nord-oest; a la base, hi ha un corredor que té fins a 32 magatzems annexos. Un altre corredor porta a la cambra d'enterrament, que està just sota l'eix vertical de la piràmide, però el corredor és tan estret que sembla que un sarcòfag no hi podia passar (cap sarcòfag s'hi va trobar). La seva construcció és típica de la dinastia III; originalment, hauria tingut uns 42/45 metres, però avui dia només mesura uns 20 metres.[1] No hi ha cap inscripció que determini quin faraó la va construir, però en quatre i potser cinc llocs i vuit objectes d'alabastre descoberts en una mastaba propera (Z-500) al nord de la piràmide s'han trobat mencions del nom del faraó Khaba o inscripcions amb el seu serekh i, per això, li ha estat atribuïda.[2] Nabib Swelim, però, l'atribueix a Neferka, un altre faraó de la mateixa dinastia.

Fou explorada per Perring el 1839 i la van visitar Lepsius, Maspero i Morgan; el darrer va trobar un pas descendent el 1896, però no es va excavar fins al 1900, en què ho va fer Barsanti, i més tard Reisner i Fisher, però mai es va acabar i els informes entre els diversos arqueòlegs són de vegades contradictoris. Actualment, no pot ser excavada perquè està en zona militar. És possible que, a la part oriental, hi hagués un temple que seria el primer orientat de l'est a l'oest. A l'est, també es creu que hi va haver el temple mortuori. Es va fer pels sistema de capes amb 14 en total, i probablement tenia entre 5 i 7 esglaons, però no es pot saber pel grau de deteriorament actual.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Miroslav Verner Die Pyramiden. Edició revisada per l'autor. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 1998, ISBN 3-498-07062-2, Pàg. 174 (Cap. Die Layer Pyramid des Chaba (?)).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmide de Khaba Modifica l'enllaç a Wikidata