Karl Richard Lepsius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karl Richard Lepsius (1810-1884)
Temple mortuori de Seti I (al-Qurna), necròpolis tebana. Dibuix de Lepsius

Karl Richard Lepsius (Naumburg an der Saale, Saxònia-Anhalt, 1810 - Berlín, 1884), lingüista i bibliotecari prussià, fou a més un dels primers egiptòlegs i també va ser un dels primers a marcar les directrius i la metodologia d'aquesta ciència. Va estudiar des de jove l'obra de Champollion per aprendre els jeroglífics i va visitar diverses importants col·leccions europees d'objectes egipcis. Va estudiar arqueologia grega i romana a Leipzig (1828-30), Göttingen (1830-32) i Berlín (1832-1833).

Sabedor de l'interès d'Ippolito Rosellini per realitzar una expedició científica a Egipte i Núbia, similar a l'enviada per Napoleó anys enrere, va obtenir una beca per traslladar-se a Itàlia, i per mediació de l'explorador i naturalista Alexander von Humboldt, i el químic Robert Bunsen, el llavors rei de Prússia, Frederic Guillem IV, el va nomenar comissionat per a l'expedició. Partí cap a Egipte per primer cop al novembre de 1842.

Amb la total conformitat del paixà egipci, Muhàmmad Alí, l'expedició va excavar i va estudiar les piràmides de Gizeh, Abusir, Saqqara i Dashur. Va descobrir 67 piràmides i més de 130 tombes de nobles. El 1843, va anar a Faium, on va trobar les restes del laberint i la piràmide d'Amenemhet III; va excavar a Beni Hasan i a Deir al-Bersha, i va visitar Tebes. D'allí va passar a Núbia i va aprofitar per a fer un estudi de les llengües regionals. Després va tornar a Luxor i va passar 4 mesos a Qurna, on va trobar nombroses tombes; després va explorar Karnak. Finalment se'n va anar al Sinaí. Al delta, va explorar Tanis. Després, va deixar Egipte i va tornar a Europa per Beirut, Damasc, Baalbek i Istanbul, i va arribar a Trieste el gener de 1846. En les seves excavacions, Lepsius va destruir algun monument (una columna de la tomba de Seti I, dinamitada per poder-la prendre, entre altres objectes).

A la seva tornada a Europa, i després de casar-se amb Elisabeth Klein, va ser nomenat professor titular d'egiptologia a la Universitat de Berlín el 1846, codirector i conservador d'antiguitats egípcies de l'Ägyptisches Museum und Papyrussammlung el 1855, i director el 1865, després de la mort de Giuseppe Passalacqua. Els seus treballs i els dels seus col·laboradors foren publicats dins l'obra Denkmaeler aus Aegypten und Aethiopien (1849-1858), una sèrie de 12 volums dels quals 5 eren texts i la resta làmines.

Després del nomenament, va tornar a Egipte (1866) i va explorar el delta del Nil i va trobar el decret de Canop, un document en grec i demòtic que es pot comparar amb la pedra de Rosetta. Després va tornar a Europa. La col·lecció egípcia del Museu de Berlín està formada per unes 15.000 peces, moltes provinents de les expedicions de Lepsius.

Entre 1867 i 1880, va ser nomenat director del *Deutsches Archaölogisches Institut a Roma, cap de la Biblioteca Reial de Berlín, i redactor en cap de la prestigiosa revista alemanya *Zeitschrift für Ägyptische Sprache und Altertumskunde, en la qual tindria ocasió de plasmar els primers caràcters tipogràfics d'escriptura jeroglífica que mai abans s'havien dur a terme en cap publicació. Com a lingüista, també va ser coneixedor de llengües africanes, i dels seus coneixements de la llengua *núbia va publicar *Nubische Grammatik. Mit einer Einleitung über die Völker und Sprachen Afrika’s. De fet, a ell se li deu cert alfabet amb el qual transcriure diversos idiomes africans.

El 1869, va visitar Egipte per tercera i darrera vegada, per assistir a l'obertura del canal de Suez.

Va publicar diversos llibres i entre aquests "el llibre dels morts", al qual va donar aquest nom, que s'ha consolidat.

Lepsius morí el 10 de juliol de 1884 a Berlín a l'edat de 73 anys, i el seu cos fou enterrat en la cripta d'honor del cementiri de la catedral Evangèlica de Berlín.

Enllaços[modifica | modifica el codi]