Paixà
Jump to navigation
Jump to search
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o de bibliografia, però no se sap quina verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
 Paixà | |
|---|---|
 | |
| Tipus | títol |
| Estat | Imperi otomà, Turquia i Egipte |
 | |
Paixà, o baixà (del turc paşa), va ser un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars. Deriva del persa padixah, i fou el títol més alt de la noblesa otomana fins a la república (1924). Avui dia es conserva al Marroc i algun altre país musulmà. Al seu darrere venien els títols de bei i efendi.
El paixà era un títol individual, no hereditari ni vinculat a territori. Va aparèixer al segle xiii en el sentit de "senyor" (dominus). No s'ha de confondre amb el baixà (basha, castellà baja o bajá) que era propi d'oficials subalterns especialment entre els geníssers, i d'alguns oficials o notables provincials.
Referències[modifica]
- Viguier, Elements de la langue turque, 1790
- De la Mottraye, Voyages, 1727
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixà |
