Paixà

Paixà, o baixà (del turc paşa), va ser un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars, i un títol honorífic per als grans senyors d'aquest imperi així com de l'Egipte pre-republicà. Deriva del persa padishah i fou el títol més alt de la noblesa otomana fins a la república (1924). Avui dia es conserva al Marroc i algun altre país musulmà. Al seu darrere venien els títols de bey i efendi.

El paixà era un títol individual, no hereditari ni vinculat a territori. Va aparèixer al segle xiii en el sentit de "senyor" (dominus). No s'ha de confondre amb el baixà (basha, castellà baja o bajá) que era propi d'oficials subalterns especialment entre els geníssers, i d'alguns oficials o notables provincials.

Referències

• Viguier, Elements de la langue turque, 1790
• De la Mottraye, Voyages, 1727

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixà