Tomba excavada a la roca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tombes excavades a la roca a Matala (Creta).

Una tomba excavada a la roca, també anomenada sovint tomba rupestre, habitualment consisteix en una cova creada artificialment i pensada per a ser emprada com a tomba. L'egiptòleg britànic Aidan Dodson les defineix com a tombes tallades a la roca a les quals no se'ls ha afegit cap mena de superestructura d'obra destacable.[1] Les tombes excavades a la roca formen part d'una llarga tradició de construccions rupestres que es troben sobretot a l'Àsia i a la conca del Mediterrani. S'excaven tombes a la roca en diverses cultures i civilitzacions des del neolític. A la zona central de la Mediterrània, les tombes excavades a la roca són un element característic del calcolític.[2]

Edat del bronze i edat del ferro[modifica | modifica el codi]

Dwarfie Stane, Illa d'Hoy, Òrcades.

Amb les noves eines de l'edat del bronze i de l'edat del ferro, es va simplificar l'excavació de pedres de major duresa i per això augmentà la quantitat d'excavacions i la mida d'aquestes excavacions. D'aquesta època, es troben mostres de tombes excavades a la roca des de l'Orient Mitjà, passant per Xipre (Salamina) fins a les Òrcades (Dwarfie Stane -La pedra dels nans- a l'illa d'Hoy). A les Cíclades, la construcció d'aquest tipus de tombes es realitza sobretot a principis de l'edat del bronze.[3]

Tomba de Khnumhotep II, a Beni Hassan.

A Urartu (a l'actual Armènia), durant l'edat del ferro, les tombes excavades a la roca eren generalment reservades a les classes altes.

Casos especials[modifica | modifica el codi]

Els hipogeus, com els d'Ħal-Saflieni a Malta, i les catacumbes, com en el cas de les romanes, acostumen a ser tombes excavades a la roca, però les mides de les cambres funeràries i del conjunt de les tombes en si és enorme en comparació. Normalment, contenen passadissos o corredors i més d'una cambra o sala.

Tombes tardo-romanes i altmedievals als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç d'Obiols i part de la necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca, actualment cobertes de terra.
Tombes antropomorfes al Castellot de Viver

Entre els segles VI i XI es dóna en diferents punts de la geografia dels Països Catalans un tipus de sepultura excavada horitzontalment a la superfície d'un terreny rocós, amb una profunditat de 30 a 40 cm, en indrets on un aflorament de roca queda descobert. N'hi ha de formes diferents segons el període: entre els segles VI i XI trobem la forma rectangular o trapezoidal; entre els segles IX i XI es van construir les tombes de forma ovoide o arrodonida i sobretot les tombes antropomorfes, també conegudes com a olerdolanes (pel fet que al conjunt monumental d'Olèrdola és on se'n van descobrir i estudiar per primera vegada en quantitat) i que es caracteritzen pel fet que prenen la forma i la mida de la persona que hi és sebollida, especialment marcant la forma del cap. Habitualment, les tombes es troben a la vora d'una església, per tant, en lloc sagrat o sagrera, i tenen una orientació concreta, cap a l'est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, la qual cosa s'ha relacionat amb la simbologia cristiana, i fa referència a la Resurrecció, col·locant els peus en direcció cap a Jerusalem.[4][5]

De tombes amb formes rectangulars i trapezials, de la primera època, se'n troben a tot Catalunya i a les Illes Balears, però de tombes antropomorfes on se n'han trobat més és a la Catalunya Vella. Les comarques on hi ha més casos documentats i estudiats són el Berguedà, Osona i l'Empordà, així com les comarques properes: el Solsonès, el Bages, l'Anoia, el Ripollès i el Gironès. També n'hi ha al Vallès, al Penedès, on hi ha el conjunt d'Olèrdola, al Baix Llobregat i al Maresme.[5]

Alguns exemples remarcables del tipus de tomba antropomorfa es troben al conjunt monumental d'Olèrdola, a Sant Vicenç d'Obiols, a Sant Andreu de cal Pallot, i a Viver, entre altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aidan Dodson, Egyptian rock-cut tombs. Shire, Princes Risborough 1991, ISBN 0-747-80128-2, (Shire Egyptology 14).
  • Ruth Whitehouse, The rock-cut tombs of the central Mediterranean. Dins de: Antiquity 46, 1972, Núm. 184, ISSN 0003-598x, Pàgs. 275-281.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dodson, pàg.7
  2. Whitehouse, pàg. 275
  3. Ruth Whitehouse: The rock-cut tombs of the central Mediterranean. Antiquity 46, 278
  4. Daura i Jorba, A.; Galobart i Badal, J. «Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages». Dovella, 5, 1982, pàg. 13-23.
  5. 5,0 5,1 Bolós i Masclans, J.; Pagès i Paretas, M. «Les sepultures excavades a la roca». Acta historica et archaeologica mediaevalia, Annex Núm.: 1 Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya., 1982 [Consulta: 21 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomba excavada a la roca Modifica l'enllaç a Wikidata