Ferentinum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFerentinum

Localització
Modifica les dades a Wikidata

Ferentinum fou una ciutat dels hèrnics, però que com altres ciutats d'aquest poble fou inclosa a efectes administratius al Latium. Era situada a la via Llatina entre Anagnia i Frusino, i era a uns 13 km de la darrera i a uns 11 de la primera. Estava a 77 km de Roma, a un turó a l'esquerra de la via Llatina que passava per la part sud de la ciutat però no per la ciutat mateixa.

Livi diu que fou originalment una ciutat dels volscs, els quals foren derrotats a la ciutat pel cònsol L. Furius el 413 aC, però els romans van abandonar la ciutat que va caure en mans dels hèrnics. No obstant això, és probable que fos sempre una ciutat dels hèrnics i en tot cas ocupada pels volscs en algun moment per tornar als hèrnics dels que fou una de les principals ciutats, que va participar de manera destacada a la guerra del poble hèrnic contra Roma el 361 aC, i fou presa per assalt pels cònsols romans; quan més tard els hèrnics es van revoltar, Ferentinum fou una de les tres ciutats dels hèrnics que van refusar seguir la rebel·lió i com a premi se li va concedir el dret de conservar les pròpies lleis o el de la ciutadania romana, i els habitants van optar pel primer; el període en què va obtenir la civitas no es coneix.

El 211 aC el territori de la ciutat fou assolat per Anníbal.

El 195 aC ja apareix com a ciutat amb dret llatí. Una inscripció esmenta els censors de la ciutat, i la magistratura dels censors no existia als municipis romans; però és possible que la ciutadania romana no fos obtinguda fins a la guerra social. Després va rebre una colònia romana i els colons, ètnicament diferents, foren anomenats Ferentinates Novani. La ciutat es diu avui Ferentino i conserva pastant-les restes de l'antiga ciutat; les muralles d'estil ciclopi amb llargs blocs poligonals; una porta que mira a Frosinone, un arc, una espècie de ciutadella al punt més alt de la ciutat amb la catedral al costat, restes d'edificis i algunes pedres amb inscripcions; una de les inscripcions esmenta tres fundus, dels que dos (Roianum i Ceponianum) encara conserven el nom en dos llogarets (Roana i Cipollara)

Links[modifica]