Lígur antic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaLígur antic
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
Codis
ISO 639-3 xlg
Glottolog anci1248
IETF xlg
Modifica les dades a Wikidata

L'idioma ligur és el terme que s'aplica a les llengua o llengües parlades pels antics ligures en el sud de França i part occidental del nord d'Itàlia.

D'aquesta llengua es coneixen sobretot topònims i antropònims, molts amb el sufix -asca o -fàstic. Les poques dades que ens n'han arribat no permeten afirmar amb certesa si va ser una llengua indoeuropea o preindoeuropea. De fet, de vegades la hi considera pre-indoeuropea amb una forta influència indoeuropea, especialment de les llengües cèltiques (gal i lepóntico) i itàliques, superposant-se a l'idioma original.

La hipòtesi del ligur com a llengua cèltica[modifica]

Xavier Delamarre sosté que el ligur va ser una llengua cèltica, similar al gal però no idèntica. Aquesta conclusió es basa en dos arguments.

En primer lloc, el topònim ligur Genua (actual Gènova, situat prop de la desembocadura d'un riu), es derivaria segons Delamarre del PEU *genu-, "mandíbula". Molts idiomes indoeuropeus utilitzen la paraula boca per indicar la desembocadura d'un riu en el mar o en un llac, però només en goidelico el PEU *genu- significa boca. A més de Gènova, que es considera Ligur, aquest terme també es troba en Genava (actual Ginebra), que podria ser d'origen gal, situat en una altra desembocadura.[1] No obstant això, Genua i Genava podria derivar d'una altra arrel indoeuropea amb la forma *genu-, que significa "genoll".

El segon punt de Delamarre es basa en un esment que Plutarc fa (en La vida de Mario 10, 5-6, de les Vides paral·leles) d'un succés ocorregut durant la batalla de Aquae Sextae en el 102 aC quan els ambrones (una tribu de possible filiació cèltica) va començar a cridar "Ambrones" com el seu crit de batalla; les tropes ligures aliades dels romans, en sentir aquest crit, van trobar que era el mateix endónimo que els ligures usaven per a si mateixos (outôs kata genos onomazousi Lliguis).

La qüestió cèltic-ligur també és discutida per Barruol (1999).

La hipòtesi del ligur com a llengua no-indoeuropea[modifica]

Delamarre evidencia un risc de raonament circular: si es creu que els ligures no eren d'origen cèltic, i si molts topònims i endónimos que molts autors clàssics sostenen ser ligures semblen ser cèltics, no és correcte descartar tots aquells celtes quan es reuneixen els termes ligures i usar aquest corpus publicat per demostrar que el ligur era una llengua no cèltica i fins i tot no indoeuropea.

No obstant això, Estrabó afirma que:

Heròdot (5,9) escriu que Sigynnai significa 'venedors ambulants' entre els ligures que vivien entorn de Massalia (avui Marsella), una paraula que recorda a la de sécuanos, població cèltica-gal·la que en època de Juli Cèsar es trobava al Franc Comtat i Borgonya, 450 km al nord de Marsella. Heródot també recorda al poble dels Sigynnai, establert al llarg del Danubi.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Delamarre 2003, p. 177

Bibliografia[modifica]

  • Barruol, G. (1999) Els peuples pré-romains du sud-est de la Gaule - Étude de géographie historique, 2a. ed., París
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionaire de la Langue Gauloise (2a. ed.). París: Editions Errance. ISBN 2-87772-237-6
  • Estrabó (1917) The Geography of Strabo I. Horace Jones, translator. Loeb Classical Library. London, William Heineman.