Marruquins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàMarruquins
Tipus tribu
Modifica dades a Wikidata
Mapa de l'antiga Sabínia: els marruquins habitaven l'extrem nord-oriental de la regió, a la vora del riu Aterno.

Els marruquins —en llatí Marrucini, en grec Μαρρουκῖνοι o Μαρρουκινοί (marroukinoi)— fou un poble del centre d'Itàlia al sud del riu Aternus, des dels Apenins fins a la mar Adriàtica. Tenien al nord els vestins (separats per aquest riu), al sud els frentans (probablement separats pel riu Foro), i a l'oest les muntanyes que els separaven dels pelignes. Eren d'origen sabí i estaven emparentats amb els marsis. Al començament contraris als romans, es van aliar amb ells l'any 304 aC i van quedar inclosos dins l'Imperi Romà amb la llei Julia de civitate italis danda de l'any 90 aC.

Nom[modifica | modifica el codi]

L'any 1846, Theodor Mommsen va publicar la traducció que havia fet d'unes inscripcions en bronze anomenades Tabula rapinensis, trobades a Rappino i datades del segle III aC. En elles es pot llegir que ells mateixos s'anomenaven touta marouca és a dir «el poble dels marruquins».[1] La paraula marouca, declinada, té el sufix -ni, que va donar en llatí marrucini, aquest sufix indica que es tracta d'una paraula d'origen preindoeuropeu, això vol dir que serien una tribu nadiua que va ser conquerida pels pobles itàlics quan van arribar a la península Itàlica vers el segle XII aC.[2] El dialecte en què està escrit és una variant de la llengua parlada per l'ètnia sabèl·lica.[3]

Territori[modifica | modifica el codi]

El territori dels marrucini (ager Marrucinus, Μαρρουκίνη) era reduït però fèrtil, produïa vi i gra en abundància, així com fruita i vegetals.[4]La zona, però, va ser víctima de diversos terratrèmols.[5]

Es creu que els seus assentaments eren del tipus poblacions fortificades a dalt de turons. La principal ciutat era Teate (Chieti), el territori municipal de la qual sembla que va abraçar tot el territori dels marruquins. Una altra ciutat fou Interpromium, a la via Valèria, però era només un vicus; Aternum (Pescara), a la desembocadura de l'Aterno, la feien servir de port però pertanyia als vestins.[6]

Relació amb Roma[modifica | modifica el codi]

Apareixen en la història com a poble independent aliat als marsis, pelignes i vestins amb els quals probablement formaven un lliga de defensa mútua. El 311 aC es van aliar als samnites, mentre que els seus aliats van romandre neutrals, i van iniciar hostilitats amb Roma que en aquest any van assetjar una ciutat anomenada Pollitium, la ubicació de la qual és totalment desconeguda;[7] el 308 aC els pelignes i marsis eren també en guerra amb Roma però el 304 aC les tres nacions més els marsis van demanar la pau als romans i van obtenir una aliança en termes favorables. Des de llavors foren fidels aliats romans i van servir com auxiliars als seus exèrcits.[8]

Durant la segona guerra púnica van demostrar la lleialtat, i van restar al costat de Roma tot i que el país fou creuat per Anníbal, i van reclutar una força auxiliar que va anar amb Escipió a l'Àfrica.[9]

A la guerra social van estar al costat dels marsis i pelignes. Heri Asini, al que Tit Livi esmenta com "praetor Marrucinorum", i que era un dels caps dels confederats italians, va morir en una de les batalles entre Gai Mari i els marsis. Derrotats el 89 aC, el seu territori fou assolat per Sulpici, lloctinent de Gneu Pompeu, i després sotmesos pel mateix Pompeu.[10]

Tot seguit van rebre la ciutadania romana i van desaparèixer aviat com a poble separat.[11] Encara són esmentats el 43 aC quan es van declarar contra Marc Antoni, fet que indica que encara tenien existència com a municipi separat i així devia seguir durant l'imperi.

August va incloure el territori a la quarta regió junt amb els vestins. Al segle III sembla que foren inclosos amb els picens i els frentans en la IV regió també anomenada província del Samni.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Devoto, 1951, p. 12.
  2. Villar, 1997, p. 478-482.
  3. Devoto, 1951, p. 126-127.
  4. Plini el Vell, Naturalis Histoia,XV.19
  5. Plini el Vell, Naturalis Histoia,II.83, XVII.25
  6. Micali, 1836, p. 247-248.
  7. Diodor de Sicília, Biblioteca Historica XIX
  8. Titus Livi, Ab Urbe condita, IX, 45
  9. Polibi, Històries, II, 24
  10. Appià, Historia Romana, I, 39-53
  11. Devoto,, p. 343-344.
  12. Smith, 1873, p. 279.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Devoto, Giacomo. Gli antichi Italici. Florència: Vallecchi, 1951. 
  • Micali, Giuseppe. Storia degli antichi popoli italiani, 1836. 
  • Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman Geography. John Murray, 1873. 
  • Villar, Francisco. Gli Indoeuropei e le origini dell'Europa. Il Mulinno, 1997. ISBN 88-15-05708-0.