Gens Horàcia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Horatius Cocles defensant el pont (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun

Horàcia fou un família romana patrícia, pertanyent a la tribu dels luceres. L'antiguitat d'aquesta família es remunta als orígens de Roma. S'expliquen algunes històries de rivalitat amb la gens Valèria. Van tenir diferents branques: Barbatus, Cocles i Pulvillus, que van aportar personatges destacats en la història de la civilització romana.

Orígens[modifica]

Les tribus romanes no eren grups ètnics o racials en el sentit actual de la paraula, sinó que designava grup persones amb relació de parentesc i procedència geogràfica comunes. Segons la llegenda, Ròmul va fundar la ciutat de Roma aplegant els dos grups (els Ramnes i el Tities) que vivien entre els turons Viminal, Quirí i Esquilí. Poc després, el tercer rei, Tul·li Hostili va incloure els camperols que vivien a les terres contigües, coneguts com els Luceres i llavors van ser tres els grups que conformaven els habitants de Roma, d'on ve el nom de tribu (tribu=tres).[1]

D'aquesta tercera tribu, els Luceres, procedien els Horacis. Es creu que el seu nom deriva de Horatus, un dels seus membres recordat com a heroi i al qual es va dedicar un roure. Una llegenda narra que, en temps del rei Tul·li Hostili, els romans estaven en conflicte amb el poble veí d'Alba Longa. Els reis d'ambdues ciutats van acordar que, per tal d'evitar la mortaldat que suposaria una guerra, la sort es decidiria amb un combat entre tres membres de la família dels Horacis i tres homes d'Alba, els Curiacis. L'historiador Titus Livi narra l'esdeveniment. Havent guanyat els Horacis, la ciutat d'Alba Longa fou destruïda i els seus habitants deportats a Roma.[2][3]

Praenomina usats per la gens Horàcia[modifica]

El nom dels antics romans estava format per tres paraules: el praenomen (propi de l'individu), el nomen(el del grup familiar ample o gens) i el cognomen (nom de la família propera).[4] Els Horacis van emprar preferentment com a primer nom: Publius (que significa «del poble»), Marcus (relacionat amb el nom del déu Mart), Lucius («il·luminat») i Gaius («el qui gaudeix»).[5][6]

Branques de la gens Horàcia[modifica]

Durant la República consta l'existència de diverses branques dins la gens Horàcia: eren els Barbatus, els Cocles, i els Pulvillus. Barbatus i Pulvillus eren noms de clan familiar o cognomen, mentre que Cocles sembla haver-se originat a partir del sobrenom donat a un heroi destacat en la defensa del Pons Sublicius durant l'atac dels Clusium.[7] Plutarc suposava que la paraula li havien posat per comparació amb el ciclop grec per haver perdut un ull durant la batalla, o potser perquè les proporcions del seu cap donaven la sensació que només en tingués un. Es deia que Cocles era nebot del cònsol Marcus Horatius Pulvillus i no se sap si va tenir descendència. En les darreries de la República van aparèixer altres cognomen que van pertànyer als Horacis, probablement provinents dels lliberts d'aquesta gens, com ara el poeta Quintus Horatius Flaccus, del qui se sap que era fill d'un llibert i que Flaccus no era una paraula emprada pels Horacis.[8][5]

Membres de la gens Horàcia[modifica]

"El jurament dels Horacis",obra del pintor Jacques-Louis David .
  • Publius Horatius: Pare dels Horatii que van lluitar contra els Curiacis. Va absoldre el seu fill per haver matat la seva germana. En algunes versions de la llegenda, el seu praenomen és Marcus.[9][10][11][12]
  • Publius Horatius: Un dels tres germans que van lluitar contra els Curiacis i l'únic supervivent del combat. La seva germana va morir a les seves mans.
  • Horatia: Germana dels tres guerrers que van lluitar contra els Curiacis. Enamorada d'un Curiaci, s'havia promés en secret amb ell esperant que la seva unió desfaria la rivalitat entre ambdós pobles, però quan el seu germà Publius Horatius ho va saber la va matar. Es deia que la seva tomba estava vora la Porta Capena.[13][14][15]
  • Publius Horatius Cocles: Un dels herois de la República, que va defensar la ciutat de Roma de la invasió de Lars Porsena, cap al 508 aC.[16][17][18][19][20][21][22]
  • Quintus Horatius Flaccus: Poeta dels temps de l'emperador August, més conegut com a Horaci.

Horatii Pulvilli[modifica]

Horatii Barbati[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Horàcia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", John Murray, London, 1875.
  2. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I. 24-26.
  3. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, III 12-22, 28-32, V. 14
  4. Paulys:"Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft",1890
  5. 5,0 5,1 William Smith:"Dictionary of Greek & Roman Biography & Mythology"
  6. George Davis Chase: "The Origin of Roman Praenomina", en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
  7. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, V. 24, 25.
  8. Plutarc: "Vides de nobles grecs i romans", "Poplicola" 16
  9. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 26
  10. Joan Zonares, Epitome Historiarum, VII, 6
  11. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, III, 28-32.
  12. Marcus Tullius Cicero, Pro Milone, 3
  13. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, III, 21.
  14. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 26
  15. Luci Anneu Flor, Epitome de T. Livio Bellorum Omnium Annorum DCC libri duo, I, 3
  16. Titus Livi, Ab Urbe Condita, II, 10
  17. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, V, 24,25
  18. Valeri Màxim, Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX, III, 2. § 1
  19. Luci Anneu Flor, Epitome de T. Livio Bellorum Omnium Annorum DCC libri duo, I, 10
  20. Sext Aureli Víctor, De Viris Illustribus, 11
  21. Plutarc, Vides de nobles grecs i romans, "Poplicola", 16
  22. Lucius Annaeus Seneca, Epistulae Morales ad Lucilium, 120 i seg.
  23. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI, 6
  24. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI, 31
  25. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI, 35
  26. T. Robert S. Broughton:" The Magistrates of the Roman Republic", (1952)