Charles Le Brun
 Retrat del pintor Charles Le Brun fet per Nicolas de Largillière entre 1683 et 1686 (Paris, Museu del Louvre) | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement |
24 febrer 1619 París | ||
| Mort |
22 febrer 1690 (70 anys) París | ||
| Lloc d'enterrament |
Saint-Nicolas-du-Chardonnet  | ||
1664 – 1690 | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació |
Pintor, arquitecte i decorator | ||
| Ocupador |
Gobelins Garde-Meuble de la Couronne | ||
| Gènere artístic | Retrat | ||
| Moviment | Classicisme | ||
| Professors | François Perrier, Simon Vouet i Nicolas Poussin | ||
| Alumnes | Joseph Vivien, Nicolas Bertin i Louis de, II Silvestre | ||
| Mecenes | Nicolas Fouquet | ||
| Obra | |||
|
Obres destacables
| |||
 | |||
Charles Le Brun (París, 24 de febrer de 1619 - ibídem, 22 de febrer de 1690) fou un pintor i decorador francès del segle xvii, conegut especialment per la decoració del Palau de Versalles i la famosa Galeria dels Miralls.[1]
Als 11 anys el canceller Pierre Séguier el confià al taller del mestre Simon Vouet, de qui aprendrà l'ofici ajudat per François Perrier. El 1642 viatja a Itàlia amb Nicolas Poussin, on passaran quatre anys gràcies a l'ajuda financera del canceller. A la tornada a París, el superintendent de les finances del rei, Nicolas Fouquet, li demana que treballi per a la decoració del seu castell de Vaux-le-Vicomte. El 1648, sota la regència d'Anna d'Àustria, aconsegueix la fundació de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture, conjuntament amb el també pintor Philippe de Champaigne.
Després de la mort de Mazzarino i la caiguda en desgràcia de Jean Fouquet, Charles Le Brun és apropat a la cort del Rei Sol de la mà de Jean-Baptiste Colbert. Les pintures que va fer per a l'entrada triomfal de Lluís XIV a París el 1660 van servir-li per atraure l'atenció del monarca, fins al punt d'ennoblir-lo i de nomenar-lo el 1663 «Primer pintor del Rei» amb una pensió de 12.000 lliures. Aquell mateix any Colbert el nomena director de l'Académie Royale amb l'encàrrec de reorganitzar-la. El 1666, fundaran conjuntament l'Acadèmia de França a Roma. Responsable de la decoració interior del palau de Versalles, té sota les seves ordres diverses desenes d'artistes i d'artesans. Durant tot aquest temps treballa també per a altres personalitats.
A la mort de Colbert, fou succeït pel seu enemic, François Michel Le Tellier, marquès de Louvois. El marquès no va mostrar cap mena de favor cap a Le Brun, qui, malgrat que seguia rebent el suport del rei, va sentir un canvi amarg en la seva posició. Això va contribuir a la malaltia que el va dur a la mort el 1690, a la seva mansió privada de París. Va ser inhumat a l'església de Saint-Nicolas-du-Chardonnet.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.26. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Michel Gareau, Charles LeBrun First Painter To King Louis XIV, Abrams NY, 1992
- Morel d'Arleux, Louis-Marie-Joseph, Dissertation sur un traité de Charles Le Brun concernant le rapport de la physionomie humaine avec celle des animaux (1827)
- Pinault-Sorensen, Madeleine, De la Physionomie Humaine et Animale: Dessins de Charles Le Brun gravés pour la Chalcographie du Musée Napoleon en 1806, Musée du Louvre, (2000) (ISBN 2-7118-4094-8)
Enllaços externs[modifica]
- (francès) CharlesLeBrun.com
