Charles Le Brun

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCharles Le Brun
Le brun.jpg
Retrat del pintor Charles Le Brun fet per Nicolas de Largillière entre 1683 et 1686 (Paris, Museu del Louvre)
 Premier peintre du Roi 

1664 - 1690
Dades biogràfiques
Naixement 24 de febrer de 1619
París
Mort 22 de febrer de 1690 (70 anys)
París
Sepultura Saint-Nicolas-du-Chardonnet
Activitat professional
Ocupació Pintor i arquitecte
Ocupador Gobelins
Garde-Meuble de la Couronne
Moviment Barroc
Mestres François Perrier, Simon Vouet i Nicolas Poussin
Deixebles Joseph Vivien, Nicolas Bertin i Louis de Silvestre
Patrons Nicolas Fouquet
Obra
Obres destacades Descent from the Cross
Descent from the Cross
The Chancelor Séguier
Modifica dades a Wikidata

Charles Le Brun (París, 24 de febrer de 1619 - ibídem, 22 de febrer de 1690) fou un pintor i decorador francès del segle xvii, conegut especialment per la decoració del Palau de Versalles i la famosa Galeria dels Miralls.[1]

Als 11 anys el canceller Pierre Séguier el confià al taller del mestre Simon Vouet, de qui aprendrà l'ofici ajudat per François Perrier. El 1642 viatja a Itàlia amb Nicolas Poussin, on passaran quatre anys gràcies a l'ajuda financera del canceller. A la tornada a París, el superintendent de les finances del rei, Nicolas Fouquet, li demana que treballi per a la decoració del seu castell de Vaux-le-Vicomte. El 1648, sota la regència d'Anna d'Àustria, aconsegueix la fundació de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture, conjuntament amb el també pintor Philippe de Champaigne.

Després de la mort de Mazzarino i la caiguda en desgràcia de Jean Fouquet, Charles Le Brun és apropat a la cort del Rei Sol de la mà de Jean-Baptiste Colbert. Les pintures que va fer per a l'entrada triomfal de Lluís XIV a París el 1660 van servir-li per atraure l'atenció del monarca, fins al punt d'ennoblir-lo i de nomenar-lo el 1663 «Primer pintor del Rei» amb una pensió de 12.000 lliures. Aquell mateix any Colbert el nomena director de l'Académie Royale amb l'encàrrec de reorganitzar-la. El 1666, fundaran conjuntament l'Acadèmia de França a Roma. Responsable de la decoració interior del palau de Versalles, té sota les seves ordres diverses desenes d'artistes i d'artesans. Durant tot aquest temps treballa també per a altres personalitats.

A la mort de Colbert, fou succeït pel seu enemic, François Michel Le Tellier, marquès de Louvois. El marquès no va mostrar cap mena de favor cap a Le Brun, qui, malgrat que seguia rebent el suport del rei, va sentir un canvi amarg en la seva posició. Això va contribuir a la malaltia que el va dur a la mort el 1690, a la seva mansió privada de París. Va ser inhumat a l'església de Saint-Nicolas-du-Chardonnet.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.26. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 

Bibliografia[modifica]

  • Michel Gareau, Charles LeBrun First Painter To King Louis XIV, Abrams NY, 1992
  • Morel d'Arleux, Louis-Marie-Joseph, Dissertation sur un traité de Charles Le Brun concernant le rapport de la physionomie humaine avec celle des animaux (1827)
  • Pinault-Sorensen, Madeleine, De la Physionomie Humaine et Animale: Dessins de Charles Le Brun gravés pour la Chalcographie du Musée Napoleon en 1806, Musée du Louvre, (2000) (ISBN 2-7118-4094-8)

Enllaços externs[modifica]