Fecial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El fecial o missatger de l'estat era una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre violacions i responsables de diferents drets relatius als tractats. També s'encarregaven de dur a terme els rituals de les declaracions de guerra i de finalització dels tractats de pau. El fecial era un sacerdot que actuava com a guardià de la fe pública. Quan s'iniciava una disputa amb un estat estranger analitzaven les maneres d'obtenir o donar satisfacció, de determinar les causes del conflicte, i de fer els ritus religiosos lligats a la declaració de guerra o a la ratificació de la pau. El nom sembla derivar de fides (fe) o de foedus (tractat).

A la religió romana, per dur a terme les cerimònies rituals públiques existien col·legis sacerdotals i corporacions diferents a aquests. Els col·legis els constituïen sacerdots de caràcter permanent i les corporacions eren sacerdots lligats a cultes puntuals com els Fetiales. Relacionats amb aquests apareixen els «salii», dotze sacerdots lligats al culte e Mart i s'ocupaven de les cerimònies bèl·liques que se celebraven el mes de març, en les quals ballaven una dansa guerrera. Sels reconeixia perquè portaven un apex, una mena de gorra cenyida i coronada per una superfície acabada en punxa i lligada a aquesta duia una branca d'olivera. Els fecials eren inviolables i les seves fórmules i discursos conformaven el anomenat Jus Fetiales (dret fecial) que regulava la corporació. Els serveis dels fecials eren indispensables pels tractats de pau. El cap dels fecials era el pater patratus.

La seva figura la tradició la fa néixer per iniciativa de Numa Pompili (Titus Livi diu a Anc Marci, però de manera poc clara, ja que en un altre apartat deixa entendre que ja existien sota Hostili). La institució sembla estar inspirada en unes figures semblants entre els llatins.

El seu nombre no se sap segur però d'un passatge de Marc Terenci Varró sembla que eren vint. Inicialment eren escollits de les més nobles famílies probablement tots de la tribu dels ramnes. L'ofici era vitalici i les vacants es cobrien per cooptació fins que probablement llei Domícia ho va atribuir als comicis tribunats.