Marija Gimbutas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarija Gimbutas
Prof-Dr-Marija-Gimbutas-Copyright-Foto-Monica-Boirar-aka-Monica-Beurer.jpg
Biografia
Naixement 23 gener 1921
Vílnius
Mort 2 febrer 1994 (73 anys)
Los Angeles
Lloc d'enterrament Cementiri de Petrašiūnai
Educació Universitat Vytautas el Gran
Universitat de Vílnius
Activitat
Camp de treball Arqueologia i estudis de gènere
Ocupació Antropòloga, arqueòloga, prehistoriadora i professora d'universitat
Ocupador Universitat Vytautas el Gran
Universitat Harvard
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Marija Biruté Alseikaité o Marija Gimbutiené, generalment coneguda com a Marija Gimbutas, és una arqueòloga americana d'origen lituà, nascuda el 23 de gener del 1921 a Vílnius i morta el 2 de febrer del 1994 a Los Angeles, Califòrnia.

Va estudiar lingüística i arqueologia a Viena i es va doctorar a Tubingen, Alemanya, el 1946. Poc després, emigrà als USA, on durant dotze anys va treballar a la Universitat Harvard i posteriorment a la de Califòrnia-Los Angeles (UCLA University).

Entre 1967 i 1980, va excavar jaciments neolítics als Balcans, com els de Sitagroi i Akileion. El 1974, publica The Goddesses and Gods of Old Europe (Les dees i déus de l'antiga Europa); el 1989, The language of the Goddess (El llenguatge de la dea), i el 1991 The Civilization of the Goddess (La civilització de la dea), obres que es consideren entre les més significatives de la seva extensa producció.

Marija Gimbutas va donar a conèixer l'existència d'una civilització anterior a l'arribada a Europa dels pobles aris o indoeuropeus, l'anomenada cultura prehistòrica de la Dea Mare, que hauria perdurat uns 25 segles. Segons ella, abans de l'arribada dels aris patriarcalistes, les cultures europees eren de caràcter matriarcal, ginocèntriques (ella en deia gilàniques) o ginecocràtiques, articulades al voltant del culte a la Dea mare Terra.[1]

També va teoritzar sobre l'origen dels pobles aris i la seva Urheimat o pàtria d'origen. Considerava que aquestes poblacions provenien de les estepes al nord del mar Negre, de la cultura dels kurgans, una mena de túmuls funeraris que s'estenen des del llac Baikal fins a la mar Negra. La domesticació del cavall hauria estat la base del patriarcalisme ari i hauria permès la ràpida expansió territorial d'aquells guerrers. Aquesta hipòtesi és la que sol ser més majoritàriament acceptada per la comunitat arqueològica internacional entre les moltes altres que pretenen explicar l'origen dels aris.

L'impacte de les teories de Marija Gimbutes ha estat rotund. L'especialista en mitologia comparada Joseph Campbell va comparar-les amb la descoberta de la pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics.

Referències[modifica]

  1. C. Spretnak (2011). "Anatomy of a Backlash: Concerning the Work of Marija Gimbutas", The Journal of Archaeomythology, vol. 7.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marija Gimbutas Modifica l'enllaç a Wikidata