Marija Gimbutas
  | |
| Nom original | (lt) Marija Gimbutienė |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 gener 1921 Vílnius (Lituània) |
| Mort | 2 febrer 1994 (73 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Sepultura | Cementiri de Petrašiūnai |
| Catedràtica | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Vytautas el Gran Universitat de Vílnius |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia i estudis de gènere |
| Ocupació | antropòloga, professora d'universitat, historiadora, prehistoriadora, arqueòloga, etnòloga |
| Activitat | 1949 – |
| Ocupador | Universitat Vytautas el Gran Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Los Angeles |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Jurgis Gimbutas (en)  |
| Pares | Danielius Alseika (en) i Veronika Alseikienė (en) |
Premis
| |
Marija Biruté Alseikaité o Marija Gimbutiené, generalment coneguda com a Marija Gimbutas, és una arqueòloga lituana, nascuda el 23 de gener del 1921 a Vílnius i morta el 2 de febrer del 1994 a Los Angeles, Califòrnia.
Va estudiar lingüística i arqueologia a Viena i es va doctorar a Tubingen, Alemanya, el 1946. Poc després, emigrà als USA, on durant dotze anys va treballar a la Universitat Harvard i posteriorment a la de Califòrnia-Los Angeles (UCLA University).
Entre 1967 i 1980, va excavar jaciments neolítics als Balcans, com els de Sitagroi i Akileion. El 1974, publica The Goddesses and Gods of Old Europe (Les dees i déus de l'antiga Europa); el 1989, The language of the Goddess (El llenguatge de la dea), i el 1991 The Civilization of the Goddess (La civilització de la dea), obres que es consideren entre les més significatives de la seva extensa producció.
Marija Gimbutas va donar a conèixer l'existència d'una civilització anterior a l'arribada a Europa dels pobles aris o indoeuropeus, l'anomenada cultura prehistòrica de la Dea Mare, que hauria perdurat uns 25 segles. Segons ella, abans de l'arribada dels aris patriarcalistes, les cultures europees eren de caràcter matriarcal, ginocèntriques (ella en deia gilàniques) o ginecocràtiques, articulades al voltant del culte a la Dea mare Terra.[1]
També va teoritzar sobre l'origen dels pobles aris i la seva Urheimat o pàtria d'origen. Considerava que aquestes poblacions provenien de les estepes al nord de la mar Negra, de la cultura dels kurgans, una mena de túmuls funeraris que s'estenen des del llac Baikal fins a la mar Negra. La domesticació del cavall hauria estat la base del patriarcalisme ari i hauria permès la ràpida expansió territorial d'aquells guerrers. Aquesta hipòtesi és la que sol ser més majoritàriament acceptada per la comunitat arqueològica internacional entre les moltes altres que pretenen explicar l'origen dels aris.
L'impacte de les teories de Marija Gimbutes ha estat rotund. L'especialista en mitologia comparada Joseph Campbell va comparar-les amb la descoberta de la pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics.
Referències[modifica]
- ↑ C. Spretnak (2011). "Anatomy of a Backlash: Concerning the Work of Marija Gimbutas" Arxivat 2014-03-27 a Wayback Machine., The Journal of Archaeomythology, vol. 7.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marija Gimbutas |