Montescot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montescot
Montescot
Escut de Montescot
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Montescot respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
L'ajuntament
L'ajuntament
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Elna
Gentilici Montescotí, montescotina
Superfície 6,02 km²
Altitud 14 msnm
(màx.:40 mín.:16)
Població (2009[1])
  • Densitat
1.662 hab.
276,08 hab/km²
Coordenades 42° 36′ 32″ N, 02° 56′ 05″ E / 42.60889°N,2.93472°E / 42.60889; 2.93472Coord.: 42° 36′ 32″ N, 02° 56′ 05″ E / 42.60889°N,2.93472°E / 42.60889; 2.93472
Dirigents:
• Batlle:

Michel Martin
Codi postal 66200
Codi INSEE 66114
Web

Montescot ([muntəs'kɔt]) és el poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló.

Està situat al sud-est de Perpinyà i al nord-oest d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca, al sud-est de l'estany o llac de Vilanova de Raó, al qual arriba a tocar. Ès a la subcomarca de la Plana d'Elna, en la plana existent entre les conques del Rard i del Tec. Actualment, juntament amb Alenyà, Bages, Cornellà del Bercol, Elna, la Torre d'Elna, Hortafà, Tesà i Vilanova de Raó forma part del cantó de la Plana d'Illiberis (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Joan Coromines[2] explica que el topònim Montescot és un compost format per dos ètims, mont i escot. El primer, que designa una elevació de terreny, un turó, és habitualment usat per a designar emplaçaments de castells. El segon element seria, pròpiament, el nom del castell; en aquest cas, el castell de Skot, nom propi germànic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Montescot

El poble, situat a 14 metres d'altitud damunt d'un petit turó que sobresurt d'aquest sector de la Plana del Rosselló, a la zona humida, antigament formada per maresmes, de la Plana de Bages, sector nord-occidental de la Plana d'Illiberis, o d'Elna. El poble és al centre del terç sud-oriental del seu terme[3][4] comunal.

L'únic termenal natural és la vora meridional i sud-oriental de l'estany de Vilanova, o de Raó. La resta de contorns de la comuna són de caràcter arbitrari, sense seguir en cap moment límits geogràfics naturals. A l'oest del terme hi ha una zona formada pels darrers baixos Aspres, terrenys pliocènics, mentre que a la meitat est es troba una zona de prats, antics estanys i maresmes. És una zona humida compartida amb Cornellà del Bercol. També hi ha restes d'estanys a la zona occidental, propera a Bages, a l'indret anomenat l'Aigual i als entorns del Mas de l'Ou. En aquests lloc s'hi havia assajat el conreu de l'arròs, i ara són prats per a la pastura del bestiar.

Termes municipals limítrofs:

Pollestres Vilanova de Raó Cornellà del Bercol
Bages de Rosselló Brosen windrose-fr.svg
Elna Elna

El poble de Montescot[modifica | modifica el codi]

Carrer i petit barri de la Grangeria

El nucli vell de Montescot està molt lleugerament aturonat en una zona essencialment plana a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria, on, segons Aymat Catafau[5] es va constituir[6] una cellera. També hi havia hagut el castell -possiblement la mateixa cellera inicial envoltada d'un mur de tancament i d'un fossar-, seu de la baronia, després varvassoria, de Montescot. El cementiri vell, a ran de l'església, és actualment els Correus. Al poble hi hagué també un Rentador, el qual és desaparegut, però se n'ha conservat el topònim.

En els darrers vint anys, el nucli de Montescot ha crescut[7] sobretot a base d'urbanitzacions: les Côteaux d'Avallric, la Fabrega, les Hauts de Montescot i la Troba. En el nucli vell només es pot reconèixer un barri tradicional, anomenat la Grangeria.

Avalrí[modifica | modifica el codi]

Al nord del nucli urbà i del terme de Montescot[8] hi l'antic lloc d'Avalrí, Valric o Avalric, amb castell propi. Al segle XI, l'any 1080, s'hi documenta l'església parroquial de Sant Vicenç, que el segle XVI era agregada a Santa Maria de Montescot, i consta una queixa del clergat d'Elna al vescomte de Canet, Galceran de Pinós, que n'hagués fet arrencar el portal de marbre per a dur-lo a l'església de la Roca d'Albera, on encara és avui dia. En el present, aquest antic lloc ha quedat reduït a un sol mas.

Vila-seca[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un lloc esmentat el 832, que sembla que estava situat[9] al punt avui dia anomenat Pa de sucre. Era el límit sud-occidental d'un antic estany existent entre Montescot i Cornellà del Bercol. Havia tingut l'església de Sant Joan, actualment del tot desapareguda.

Els masos de Montescot[modifica | modifica el codi]

Els masos històrics del terme són el Mas (o Castell) d'Avalrí, Avallric o Bellric, el Mas de l'Ou, el Mas de la Fàbrega (pronunciat Fabrega), el Mas de la Pardalera, el Mas Xarpell i la Casa del Colonel. Cal destacar que l'antic mas de la Fabrega, absorbit ja pel nucli urbà, és actualment la Casa de la Vila.

Corrents d'aigua[modifica | modifica el codi]

Cap riu travessa el terme de Montescot, però a l'extrem nord-occidental del terme arriba a tocar la riba del Llac de Vilanova. Ara bé, al terme de Montescot hi ha canals de drenatge i d'irrigació, anomenats agulles a la Plana del Rosselló. La més important és l'Agulla de la Mar, de drenatge, antigament Agulla Cabdal, que entra en terme de Montescot pel sud-oest, procedent del terme de Bages de Rosselló i després de passar pel nord del poble, se'n va pel nord-est cap a l'Estany de Sant Nazari, o de Canet, passant al sud dels nuclis de Cornella del Bercol, Tesà i d'Alenyà.

D'altres agulles de Montescot són l'Agulla de la Colomina d'en Vidal, la de l'Aigual, que és un desguàs del llac de Vilanova, la de la Sobrepera, la del Mas de la Fabrega, la del Mas de l'Ou, la del Prat de l'Era, la dels Terres Verds, la d'en Gibert, la de Val Marle, totes de drenatge. Alguns torrents, convertits a partir del moment que entren a la plana en canals de drenatge, es troben a Montescot: el Còrrec, el Còrrec de la Troba i el Còrrec d'en Grill.

D'estanys, actualment només hi ha el ja esmentat de Vilanova, però n'existeixen d'altres a la memòria col·lectiva del poble. El principal era el d'en Pelloquet. A la vora de l'Estany de Vilanova hi ha una reserva ecològica.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Com les altres comunes del Pla del Rosselló, la major part dels topònims de Montescot fan referència a camps, prats o similars: la Closa, la Closa (una altra, abans Prat d'en Durban i les Rotes, la Colomina d'en Vidal, els Horts (abans, el Cotiu), Prat de l'Era (abans, Colomina de l'Era), el Salobre (abans, Camp de l'Om), la Troba (abans, el Prat Negat) i la Vinyassa. Alguns són ja desapareguts; se'n conserva el nom, però el lloc ja ha estat urbanitzat: Camp de la Capella, Camp de la Majordoma, Camp de la Mata, Camp de la Pedra, Camp de la Soca, Camp de la Vinya, Camp del Cardaire, Camp del Cortal, Camp de l'Era (n'hi havia dos), Camp de les Bledes, Camp del Mallol, Camp de l'Obra, Camp de l'Om, Camp del Pal, Camp del Palau, Camp del Prat, Camp del Roure, Camp dels Salzes, Camp dels Olius, Camp dels Pastors, Camp dels Tres Corns, Camp del Tord, Camp d'en Desprès, Camp d'en Joan Pere. Camp d'en Minyana, Camp d'en Ramis, la Closa (una tercera), la Colomina d'Avallric, la Colomina de la Sandra, la Colomina del Prat Comunal, la Colomina del Prat Negat, la Colomina d'en Gener, la Colomina de Vilanova, el Cotiu d'en Mantega, el Farratjal (dos de diferents), el Mallol del Camí de Bages, Prat d'Avallric, Prat de Darrere la Closa, Prat de la Dama, Prat de l'Agulla, Prat de les Olles (dos de diferents), Prats dels Pastors, Prat dels Tres Corns (dos de diferents), Prat d'en Coll, Prat d'en Durban, Prat d'en Jordà, Prat d'en Pagès, Prat Llarg, Prat Petit i la Vinyassa (una altra) .

D'altres. es tracta de partides, moltes de les quals apareixen a les referències cadastrals: l'Aigual, Avallric, les Cantaires (abans, la Cantaire), la Collada, les Creuetes, l'Estany, els Estanyots, Mas de l'Ou, Mas de la Fabrega, el Pa de Sucre (abans, Puig d'en Coll), la Sobrepera, els Terres Verds i Vila-seca. Algunes són ja també desaparegudes: la Barraca, el Bosquet, Camí d'Avallric, Camí de Bages, Camí de la Roca, Camí d'Elna, Camí de Perpinyà, Camí de Pollestres, el Cementiri Vell, el Comunal, el Còrrec de la Negada, la Cotarda, Cotivelles, Darrere la Closa, la Feixa, la Figuera, la Font Blanca, les Formiques, el Forn, Garrius, els Gorgs, la Llongaina, la Margarida, l'Olivadeta, la Pinta, la Plançonada, la Pompa (abans, el Pou), Puig de l'Agulla, les Rotes, Ruta dels Frares, el Safranar i la Travessa.

A l'extrem nord-oest del terme, en un petit enclavament entre Vilanova de Raó, Bages de Rosselló i Pollestres, a la vora de l'extrem sud-oest de l'Estany de Vilanova hi ha la Reserva Ecològica.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carretera[modifica | modifica el codi]

Tres carreteres solquen el terme de Montescot; una de les tres ho fa entrant de ponent a llevant i travessant longitudinalment el terme, cap a ponent, per la zona meridional del terme, a prop i al sud del nucli de població. Es tracta de la carretera D-612 (D-914 a Elna - N-116, a Millars)

A part d'aquesta carretera, hi ha la D-8 (D-914, a Vilanova de Raó - Brullà) que entra pel nord i marxa pel sud, cap a Hortafà i Brullà. A la zona nord-oriental del terme, hi ha encara la carretera D-80 (Tesà - Montescot), que, procedent de Tesà i Cornellà del Bercol, mor a Montescot.

Per carretera, Montescot és a 12 quilòmetres de Perpinyà, a 3,5 de Cornellà del Bercol i de Bages, a 4 d'Elna i d'Hortafà i a 4,5 de Vilanova de Raó.

Mitjans de transport públic[modifica | modifica el codi]

La línia 421 del servei departamental de transports públics le Bus à 1 € enllaça Montescot amb Bages i Elna, entre els pobles dels entorns. Per aquesta línia, de Montescot a Elna hi ha 5 minuts, i poc més de 5 cap a Bages de Rosselló.

La línia 435, de Tesà a Elna per Montescot, que enllaça Montescot amb Elna en poc més de 5 minuts i amb Cornellà del Bercol en 10. Aquesta línia només dóna servei el divendres.

Camins[modifica | modifica el codi]

Un bon nombre de camins solca el terme de Montescot. Hi ha les actuals carreteres, abans camins: Ruta de Bages, Ruta d'Elna i Ruta de Vilanova, les tres antigament camins. A part, hi ha els camins de comunicació amb els pobles veïns: Camí de Bages a Vilanova, Camí de Tesà, o de Cornellà, de Vilanova a Elna, antigament anomenat Ruta dels Frares, d'Hortafà, o de Brullà, el desaparegut Camí vell d'Hortafà, el Camí vell de Perpinyà, ara conegut com a Camí d'Avallric, i el Camí vell de Tesà. Encara, hi ha la Carrera d'Avallric, avui denominada el Còrrec.

Finalment, hi ha els camins que menen a diferents indrets del terme, com el Camí d'Avallric o del Salobre, el d'Avallric a Cornellà, el d'Avallric al Castell de Reart (ja desaparegut), el Camí del Mas de l'Ou, el del Mas Xarpell, el del Pa de Sucre, el dels Estanyots, el dels Terres Verds i el de Sant Martí, abans de Palau o de Sant Andreu.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Montescot es basa sobretot en l'agricultura. Una vintena d'explotacions agràries conreen més de 300 ha, amb més de la meitat dedicades a la vinya. Un terç de les terres conreades són per a elaborar vins de qualitat (denominació d'origen controlada). Hi ha també producció de fruites: albercoquers i alguns presseguers, i una petita extensió d'hortalisses (1 ha). La ramaderia també té força presència, ja que hi ha mig centenar de caps de bestiar boví, i més de 600 d'oví, a més de cabres i cavalls. Per a tot aquest bestiar hi ha tot de prats en el lloc on hi havia hagut un estany, entre Montescot i Cornellà del Bercol.

La indústria és pràcticament absent, llevat de les petites indústries artesanals situades a ponent del poble (tallers mecànics, etc.).

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El lloc és documentat des d'antic. El 883 un document esmenta Montescopio, i el 1128, Mont Eschot. A la primera meitat del segle X l'església d'Elna adquiria la major part d'aquest territori, que li fou confirmat el 1340 per Jaume III de Mallorca. El 1318 i el 1452 és documentat el castell de Montescot, tot i que els esments documentats fan pensar que es tracta de la cellera inicial, envoltada d'un mur i d'un fossar; aquest mur és esmentat a finals del segle XVI com un vell mur en mal estat. El lloc de Montescot pertangué al bisbat d'Elna fins a la Revolució Francesa.

D'altra banda, al segle XII està documentada la família Avalrí, sobretot Pere Bernat d'Avalrí (1101-1126) i el seu fill Gausbert (1126-1145), que devien posseir la senyoria d'Avalrí o Avalric. El 1206 n'adquiria la senyoria Guillem d'Hortafà, que la infeudava a la casa d'Urtx. El 1285 consta que Radamon d'Urtx, senyor d'Avalrí, defensava el castell davant de Felip l'Ardit. Després encara consta que el senyoriu fou cedit per Jaume II de Mallorca a Guillem d'Alenyà, així com unes queixes del bisbe d'Elna perquè li n'havien pres la possessió. A mitjan segle XV els cònsols de Perpinyà Pere Riera i Joan Blanca tenien terres a Montescot, que els foren confiscades per Lluís XI de França.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Malgrat la possessió eclesiàstica de Montescot, als segles XVI i XVII la família d'Oms va lluir el títol de varvassoria de Montescot, successora de l'antiga baronia que al segle XIII posseïa Arnau de Montescot, també senyor d'Oms i de Calmella.

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Antiga capçalera de Santa Maria de Montescot

Santa Maria de Montescot[modifica | modifica el codi]

El principal element del patrimoni arquitectònic de Montescot és l'església parroquial de Santa Maria. Romànica, d'una sola nau, tenia l'accés a la façana de migdia, com la major part d'esglésies romàniques, on hi havia el portal de marbre del 1671. A finals del segle XIX fou capgirada, l'altar major va passar als peus de la nau, al costat de ponent, on es construí un nou absis semicircular. Al vell mig de l'absis primitiu, a llevant, s'obrí l'actual porta d'entrada al temple, traslladant-hi el portal del 1671, abans situat a la façana sud, i damunt l'antic presbiteri fou alçat el campanar.

L'església conserva diversos retaules dels segles XVII i XVIII.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Montescot entre 1358 i 1790
1358 1365 1378 1424 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
14 f 14 f 11 f 11 f 6 f 9 f 7 f 4 f 30 f 19 f 14 f 113 h 23 f 20 f 54 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
97 75 77 117 125 113 128 119 139
1856 1861 1868 1872 1876 1881 1886 1891 1896
151 124 146 175 202 236 254 275 303
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
296 307 305 285 265 264 235 238 234
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2006 2009
214 221 471 612 1128 1375 1551 1559 1662
2012
1712

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[10] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[11]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[12][modifica | modifica el codi]

Batlles de Montescot[13]'[14]
Període Nom Opció política Comentaris
1791 – 1792 Raymond Barrere Antic cònsol
1792 – 1793 Rufia Antic cònsol i batlle
1793 – 1795 Étienne Galangau Antic cònsol i batlle
1795 – 1797 Raymond Barrere Segona legislatura
1797 – 1800 Simon Carals
1800 – 1802 Joseph Sanyas
1802 – 1805 Joseph Orman
1805 – 1808 Raymond Barrere Tercera legislatura, dimissionari. Assassinat el 1810
1808 – 1821 Joseph Gari Nomenat pel prefecte
1821 – 1827 Martin Arman
1827 – 1841 Joseph Garu Segona lesgislatura
1841 – 1842 Michel Boe
1842 – 1848 Paul Fabre
1848 – 1852 André Bolte
1852 – 1861 Jean Gari
1861 – 1873 Étienne Galangau Fill de l'anterior del mateix nom
1873 – 1874 Étienne Fabre
1874 – 1876 Jean Bertrand
1876 – 1878 Jean Fourcade
1878 – 1881 Pierre Fabre
1881 – 1882 Étienne Fabre Segona legislatura
1882 – 1884 Thomas Cremadeills
1884 – 1908 Jean Fourcade Segona legislatura
1908 – 1911 Louis De Bouillers
1911 – 1919 Gaston Scheul
1919 – 1925 Pierre Baylard
1925 – 1927 Christophe Jonqueres d'Oriola
1927 – 1952 Christophe Lafabregue de Pallares
1952 – 1959 Christophe Jonqueres d'Oriola Segona legislatura
1959 – 1966 Armand Erre
1966 – 1968 Eugène Puigsegur
1968 – 1971 Camille Fabre
1971 – 1973 Édouard Picco
1973 – 1983 Raphael Mallol
1983 – 1995 Eugène Puigsegur Segona lesgislatura
1995 – 2014 Michel Martin
2014 – Moment actual Louis Sala

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Louis Sala.

Adjunts al batlle[15][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Jocelyne Huguen-Rigaill. Consellera delegada de Comunicació i Cultura. Conseller d'Urbanisme, de Finances i Pressupost i d'Acció social i Gent gran
  • 2n: Robert Ramio. Conseller de Finances i Pressupost, d'Obres
  • 3r: Christiane Griot. Consellera delegada d'Associacions i Animació. Consellera de Comunicació i Cultura, d'Urbanisme, de Finances i Pressupost, d'Obres i d'Acció social i Gent gran
  • 4t: Philippe Huguenin. Conseller delegat d'Obres
  • 5è: Ludovic Barbry. Conseller delegat de Finances i Pressupost. Conseller de Comunicació i Cultura, d'Urbanisme.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Magalie Ribes. Consellera delegada de Joventut. Consellera d'Obres i d'Infància i Petita infància
  • Sébastien Sanchez. Conseller d'Infància i Petita infància i de Joventut
  • Marie Christine Néreau. Consellera delegada d'Acció social i Gent gran. Consellera de Comunicació i Cultura
  • Cyril Movsessian. Conseller d'Associacions i Animació, d'Obres i d'Acció social i Gent gran
  • Sylvie Poncet. Consellera d'Associacions i Animació
  • Christine Ruiz. Consellera delegada d'Infància i Petita infància. Consellera d'Obres i de Joventut
  • Mickael Marolleau. Conseller de Comunicació i Cultura, d'Obres, d'Infància i Petita infància i de Joventut
  • Eliane Berdaguer. Consellera de Comunicació i Cultura, d'Associacions i Animació i d'Acció social i Gent gran
  • Jonathan Paron. Conseller d'Obres, d'Infància i Petita infància i de Joventut
  • Myriam Dardenne. Consellera de Finances i Pressupost
  • Véronique Villard. Consellera d'Urbanisme
  • Sandra Matheu
  • Michel Palau. Conseller d'Obres

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

El 1790 la comuna de Montescot fou inclosa en el cantó d'Elna, dins del districte de Perpinyà. El 1801 fou relligada al cantó de Perpinyà-Est]], i després integrada en el nou cantó de Perpinyà-III, el 1973. En fou desglossada el 1982 per tal de formar part del recreat Cantó d'Elna.[16]

A les eleccions cantonals del 2015 Montescot ha estat inclòs en el cantó denominat La Plana d'Illiberis, amb capitalitat a la vila d'Elna i amb els pobles d'Alenyà, Bages, Cornellà del Bercol, Ortafà, Tesà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Marie-Pierre Sadourny, del Partit Socialista, consellera municipal a l'oposició a Sant Cebrià, i Nicolas Garcia, del Partit Comunista Francès - Front d'esquerres, conseller municipal a l'oposició a Elna.

Vida cultural i associativa[modifica | modifica el codi]

La biblioteca de Montescot

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Montescot disposa d'una escola maternal i d'una escola primària. A partir de secundària, els estudiants de Montescot han de prosseguir els seus estudis a Elna. També disposa d'un Centre de loisirs municipal que funciona els dimecres, les vacances del període escolar (les petites vacances) i el mes de juliol.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca Municipal Jordi Pere Cerdà està situada en una casa d'estil català de principis del segle XX que durant molt anys acollí els serveis de l'antic PTT, els antics correus, telèfons i telègrafs.

Amb un fons de 5.000 volums, la biblioteca és un centre actiu del poble, amb una sala pròpia per a exposicions.

Les associacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha a Montescot fins a 9 associacions d'animació, salut i solidaritat, 4 de culturals i artístiques i 10 d'esportives. És, par tant, una alta vida associativa, per a un poble del volum de Montescot.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «90-Montescot». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Montescot». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Montescot». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L-N). ISBN 84-7256-844-X. 
  • Ponsich, Pere. «Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300: Montescot, Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Montescot i Montescot: Santa Maria de Montescot». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1996
  3. El terme de Montescot en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Montescot a la Carte de Cassini oferta per l'IGN
  5. Catafau 1998
  6. La cellera de Montescot en els ortofotomapes de l'IGN
  7. El poble actual de Montescot en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Avalrí en els ortofotomapes de l'IGN
  9. Lloc on hi havia hagut el lloc de Vila-seca
  10. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  11. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  12. Maires, en francès.
  13. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010
  14. Michel Martin va apadrinar la candidatura de Daniel Gluckstein a l'elecció presidencial del 2002
  15. Adjoints au maire, en francès.
  16. Pelissier 1986

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montescot Modifica l'enllaç a Wikidata