Llupià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llupià
Llupia
Escut de Llupià
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Llupià respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Llupia 01.jpg
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Tuïr
Gentilici Llupianenc, llupianenca
Superfície 6,88 km²
Altitud 104 msnm
(màx.:140 mín.:88)
Població (2009[1])
  • Densitat
1.905 hab.
276,89 hab/km²
Coordenades 42° 37′ 18″ N, 02° 46′ 11″ E / 42.62167°N,2.76972°E / 42.62167; 2.76972Coord.: 42° 37′ 18″ N, 02° 46′ 11″ E / 42.62167°N,2.76972°E / 42.62167; 2.76972
Dirigents:
• Batlle:

Roger Rigall
Codi postal 66300
Codi INSEE 66101
Web

Llupià ([ʎupi'a], en francès Llupia) és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Actualment, juntament amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Sant Joan la Cella, Santa Coloma de Tuïr, Terrats, Tuïr, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca forma part del cantó dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

La dita diu : "A Llupià, llops hi havia, a Llupià, llops hi ha".

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Joan Coromines explica[2] el topònim Llupià com a nom de predi derivat del nom propi llatí Lupus o Lupius, amb el sufix adjectival -anum (d'en Llop, vindria a ser).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Llupià

El terme de Llupià s'estén[3][4] a la Plana del Rosselló, a tocar dels Aspres. És a prop i a llevant de Tuïr, el cap del seu cantó.

És un territori pla, lleugerament inclinat cap al sud, on hi ha les elevacions més destacades, tot i que a penes passen dels 100 m alt. Pertany a les terrasses superiors de la Plana del Rosselló, Pertany a la vall del Tet, vers el qual davallen les aigües pluvials, principalment a través d'agulles, o canals d'irrigació, que provenen del sector oest de Perpinyà.

Termes municipals limítrofs:

Tuïr / Pontellà i Nyils
Tuïr Brosen windrose-fr.svg Pontellà i Nyils
Santa Coloma de Tuïr Terrats Trullars

El poble de Llupià[modifica | modifica el codi]

Des del seu origen en una vil·la romana, Llupià desenvolupà una cellera[5] al voltant de l'església parroquial romànica de Sant Tomàs i el seu cementiri. A l'entorn d'aquesta cellera es formà la vila fortificada, que encara avui dia es pot reconèixer en les fotos aèries i ortofotomapes, a part d'alguns fragments de muralla conservats. Els topònims urbans també ho indiquen, com la Plaça del Castell. A l'entorn del poble es començaren a fer les primeres edificacions públiques contemporànies, com el Cementiri Nou, al sud-oest del poble vell. Al nord-est seu hi havia la Gara, l'estació de l'antiga línia de ferrocarril de Tuïr a Perpinyà.

A partir d'aquest nucli primigeni, el poble de Llupià anà creixent[6] fins a convertir-se actualment en una conurbació de Tuïr. Les urbanitzacions hi han proliferat: les Amandiers, l'Aspre, la Colomina del Marquès, la Font, les Feixes i les Mimoses.

Sant Romà[modifica | modifica el codi]

Església desapareguda, era situada a llevant de Llupià, a l'antiga via de comunicació entre Perpinyà i el Conflent. Consta des del 958, i depenia de Sant Martí de Canigó. En el lloc on era situada s'han trobat[7] vestigis romans.

Santa Maria de Vilarmilà[modifica | modifica el codi]

Situada[8] a l'extrem de llevant del terme, Santa Maria de Vilarmilà és una petita capella romànica, documentada des del 1163. Fou donada pel bisbe d'Elna al proper Monestir del Camp.

Sant Salvador de Vilarmilà[modifica | modifica el codi]

Actualment desapareguda, era a prop i al sud[9] de Santa Maria de Vilarmilà, al peu del Camí del Conflent. És esmentada en diverses butlles papals i preceptes reials (974, 982, 990, 1110...). Ha pres el seu nom el Mas de Sant Salvador, en el territori del qual es trobava.

Salaó[modifica | modifica el codi]

El lloc de Salaó apareix documentat en una donació del 1007. Coincideix amb l'actual Mas Salaó, situat[10] al nord del poble de Llupià, actualment molt a prop dels barris moderns que han crescut al sector nord de Llupià.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

A Llupià es conserven diversos masos, alguns dels quals molt carregats d'història: el Casot de les Olivedes, el Casot de les Gorgues, el Casot de Sant Salvador, el Casot del Vinyer del Rei, el Mas de la Capella, el Mas de Sant Salvador -on hi havia hagut l'església de Sant Salvador de Vilarmilà- i el Mas Salaó -on hi havia hagut el lloc de Salaó.

Cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

En un terme tan pla com el de Llupià, són pocs els cursos d'aigua existents. Dos canals de drenatge (l'Agulla, o Eixau, de la Joncassa, i l'Agulla de la Joncasseta), i tres còrrecs (el Còrrec de la Font, el del Camp de l'Home Mort, i la Dou, o Còrrec de la Dou). Una sola font destaca en el terme, i s'anomena senzillament la Font. Dóna nom al paratge del Camp de la Font.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Els principals noms de llocs i de partides del terme de Llupià són l'Aspre, el Camí de les Olivedes, el Camí de Tuïr, el Camp Rodon, els Camps de la Font, la Colomina del Marquès, les Costes, les Feixes, la Font dels Gormands, les Gorgues, les Nantilles, les Olivedes, el Pou Vilar, la Prada, Puiglanell, Robau, Salaó, la Salanca, la Salanca Baixa, Sant Romà, Sant Salvador, els Siurers Petits, la Vicença, el Vinyer de la Capella i el Vinyer del Rei.

Tal vegada per tractar-se d'un terme molt pla, uns quants dels topònims es deuen a les fites termenals de la comuna de Llupià: nou llocs designats amb el terme Fita (dues al Pou Vilar, una a Salaó, dues a la Vicença, tres al Vinyer del Rei i una als Siurers Petits), set amb el nom de Piló (una a Puig Rodon, dos al Pou Vilar, un a la Ruta de Tuïr, un a les Nantilles, un al Vinyer del Rei i una en el lloc que, simplement, és conegut com a Piló), i el Roc Gros de la Vicença.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Pel terme de Llupià passen dues úniques carreteres, que tenen la confluència en el mateix nucli de Llupià, al nord del poble: la D - 612 i la D - 615.

La D - 612 (Estagell - D - 22, a Sant Cebrià de Rosselló) travessa el terme de Llupià de ponent a llevant, decantant-se lleugerament cap al sud en direcció est. Des de Llupià mena en 24 quilòmetres a Estagell, en 20 a Montner, en 12 a Millars, en 1 a Tuïr, pel costat nord-oest, i en 6 a Trullars, en 12,5 a Bages de Rosselló, en 15,5 a Montescot, en 21 a Elna i en 25 a Sant Cebrià de Rosselló, pel costat de llevant.

La D - 615 (Illa - Ceret) travessa el terme de Llupià de nord a sud, i coincideix de traçat amb l'anterior en el quilòmetre que hi ha de Tuïr a Llupià. Mena des d'aquest poble, cap al nord, a Tuïr (1 km), Corbera de les Cabanes (9) i Illa (15). Cap al sud, aquesta carretera duu a Terrats (1,5 km), Forques (4,5), Torderes (8,5), Llauró (11,6) i Ceret (21).

Transport públic col·lectiu[modifica | modifica el codi]

A causa de la seva proximitat amb Perpinyà i Tuïr, Llupià està força ben comunicat, sobretot amb aquestes dues poblacions. D'una banda, dues línies del Bus CPTM (Companyia de Transports Perpinyà Mediterrani) passen per Llupià: les línies 26 i 27.

La línia 26 (Llupià - Toluges), que circula quatre cops al dia en cada direcció de dilluns a dissabte, tot i que dissabte amb uns horaris diferents, i des de Llupià mena a Pontellà en 6 minuts, a Cànoes en 11 i a Toluges en 20. El diumenge i dies festius, funciona només fins a Cànoes també quatre cops al dia, anada i tornada.

La 27 (Llupià - Perpinyà/Catalunya), que circula tres cops al dia en direcció a Perpinyà i quatre en direcció a Llupià de dilluns a dissabte. Des de Llupià mena a Pontellà en 7 minuts, a Nyils en un quart d'hora, a Pollestres en 23 minuts, i a Perpinyà en 35 minuts a la primera parada i tres quarts d'hora al final de trajecte. El diumenge i dies festius, funciona només fins a Cànoes també quatre cops al dia, anada i tornada, amb el número 26, i a Cànoes enllaça amb la línia 15 per anar a Perpinyà.

D'altra banda, la línia 421 del servei departamental de Le bus à 1 € uneix Sant Cebrià de Rosselló Platja amb Millars, passant per Sant Cebrià de Rosselló, Alenyà, Elna, Montescot, Bages, Trullars, Llupià, Tuïr i Millars. Ofereix dos serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. Per aquesta línia, Llupià és a 5 minuts de Tuïr i a 25 de Millars, cap al nord-oest, i a 5 de Trullars, a 15 de Bages, 20 de Montescot, 25 d'Elna, 35 d'Alenyà, 40 de Sant Cebrià i 50 de Sant Cebrià Platja, cap a llevant.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Tot i que hi ha més carreteres asfaltades, només una és coneguda amb el terme de ruta: la Ruta del Mas d'en Sabola (la D-612). La resta reben el nom de camí, llevat de la Carrerassa, antic camí de transhumància, i del Mata Burros de Tuïr, traçat de l'antiga via fèrria de Tuïr a Perpinyà, convertit avui dia en itinerari turístic. Els camins interns del terme de Llupià són el Camí de la Devesa, el de la Font, el de la Muntanya, el de la Prada, també anomenat de la Muntanya, com l'anterior, el del Dental, el de les Gorgues, el de les Vinyes i el del Mas Salaó. D'altra banda, hi ha els camins que enllacen amb els pobles dels entorns: Camí de Paçà, Camí de Perpinyà, Camí de Pontellà, Camí (o Ruta) de Terrats, Camí de Trullars, Camí de Tuïr a Pontellà, Camí Vell de Tuïr, Camí Vell de Perpinyà i Camí Vell de Tuïr a Terrats.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, Llupià ha avançat molt cap a convertir-se en un poble dormitori de Perpinyà i de Tuïr. L'activitat tradicional del poble, l'agricultura, ha vist reduïda en més d'una quarta part les terres de conreu, en obrir-se noves urbanitzacions a l'entorn del poble vell i, sobretot, en la franja de territori cap a Tuïr, vila amb la qual ja forma un contínuum urbà.

La vinya era, i continua essent, el conreu principal, majoritàriament per a la producció de vins de denominació d'origen controlat. Una superfície molt més petita l'ocupen els arbres fruiters (albercoquers i alguns presseguers), i una part testimonial està dedicada a hortalisses i a cereals. A Llupià hi ha una cooperativa vinícola.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El primer esment documental de Llupià apareix en una carta relacionada amb el Cartulari de Cuixà. Data del 953, en una donació al monestir de Cuixà, on Eldebrand feia donació dels seus alous en terres de Lupianum. En donacions posteriors, foren els monestirs de Sant Pere de Rodes (965), Santa Maria d'Arles (967), altre cop Cuixà (primer quart del segle XI) i Sant Martí de Canigó (1007) els beneficiats de béns a Llupià.

Des del 1091 apareix una família cognominada de Llupià: Berenguer de Llupià n'és el primer documentat. Aquesta família apareix ara sota el domini del vescomtat de Castellnou, adés sota el del comtat de Besalú. Al segle XIV els Llupià es van fer amb el domini de Bages, i mantingueren la baronia de Llupià i Vilarmilà, que encara fou engrandida amb la baronia de Castellnou.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Fins a la Guerra dels Segadors, aquesta baronia estigué en mans dels de Llupià, però a causa d'aquella guerra, els foren expropiats tots els béns aragonesos. Tanmateix, mantigueren títols i honors, fins que el 1702 Felip IV elevà la baronia a marquesat. Per via matrimonial, el Marquesat de Llupià anà a mans dels Desvalls, marquesos del Poal, que ja mantingué aquest títol, sense béns patrimonials, unit als altres dos marquesats que posseïa, el del Poal i el de d'Alfarràs. En l'actualitat, els descendents dels Desvalls, que mantenen aquest històric cognom per descendència directa, tenen els tres marquesats repartits entre tres germans (el d'Alfarràs, recentment -2014- a mans de la filla d'un d'ells, per mort del seu pare).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Llupià entre 1358 i 1790
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789
18 f 16 f 10 f 11 f 7 f 11 f 24 f 30 f 36 f 215 h 184 h 50 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
216 250 263 296 311 270 281 276 278
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
232 235 257 265 258 319 265 308 293
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
297 295 304 341 284 265 281 278 271
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2008 2010
277 282 399 931 1.253 1.734 1.797 1.863 1.948
2013
1.964

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[13][modifica | modifica el codi]

Batlles de Llupià
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 1995 - Moment actual Roger Rigall Independent

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Roger Rigall.

Adjunts al batlle[14][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Jacques Pla
  • 2n: Josette Vidal
  • 3r: Roger Bier
  • 4t: Roger Roca
  • 5è: Michelle Camara.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Jacqueline Delpuech
  • Noël Girard
  • Martine Baëza
  • Andrée Arizo
  • Geneviève Maurette
  • René Tigneres
  • Jean-Marie Patau
  • Denis Laize
  • Stéphanie Fernandez
  • Jean-René Casals
  • Gérard Barrabes
  • Nathalie Quer
  • Fabienne Vidal.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

A Llupià hi ha una escola on els nens del poble poden seguir els nivells maternal i primari, mentre que la secundària i el batxillerat i ensenyaments professionals han de ser cursats fora del poble, preferentment a Tuïr.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «81-Llupià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Llupià». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Llupià». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L-N). ISBN 84-7256-844-X. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1996.
  3. El terme de Llupià en l'ortofotomapa de l'IGN
  4. Llupià a la Carte de Cassini oferta per l'IGN
  5. La cellera de Llupià en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El poble actual de Llupià, en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Becat 2015.
  8. La capella en els ortofotomapes de l'IGN
  9. L'actual Mas de Sant Salvador, en els ortofotomapes de l'IGN
  10. El Mas Salaó, en els ortofotomapes de l'IGN
  11. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  12. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  13. Maires, en francès.
  14. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llupià Modifica l'enllaç a Wikidata