Sant Llorenç de la Salanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Llorenç de la Salanca
Saint-Laurent-de-la-Salanque
Escut de Sant Llorenç de la Salanca
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Sant Llorenç de la Salanca respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Saint-Laurent-de-la-Salanque - Rue Arago.JPG
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Sant Llorenç de la Salanca
Gentilici Llorençà, llorençana
Superfície 12,39 km²
Altitud 4 msnm
(màx.:7 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
8.586 hab.
692,98 hab/km²
Coordenades 42° 46′ 28″ N, 02° 59′ 29″ E / 42.77444°N,2.99139°E / 42.77444; 2.99139Coord.: 42° 46′ 28″ N, 02° 59′ 29″ E / 42.77444°N,2.99139°E / 42.77444; 2.99139
Dirigents:
• Batlle:

Fernand Siré (UMP)
Codi postal 66250
Codi INSEE 66180
Web

Sant Llorenç de la Salanca (['saɲʎu'ɾenzdələsə'laŋkə], simplement ['saɲʎu'ɾens] o ['saɲʎəw'ɾens], en francès Saint-Laurent-de-la-Salanque) és una vila cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló. Abans el municipi arribava fins al mar, al Port de Sant Llorenç, actualment el Barcarès.

Se situa al nord de la vall de l'Aglí, al nord-est de Perpinyà, al sud-est de Sant Hipòlit de la Salanca, a la zona nord-oriental de la comarca, ran de la Mar Mediterrània i al nord de l'Aglí. Ès a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on ve el nom de Salanca, a la plana existent al nord del riu esmentat.

Actualment, juntament amb el Barcarès, Clairà, Pià, Sant Hipòlit de la Salanca i Torrelles de la Salanca forma part del cantó de La Costa Salanquesa (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), que té la capitalitat cantonal a Sant Llorenç de la Salanca. Aquest cantó no agrupa tots els municipis de la Salanca.

La dita sobre els llorençans és Sant Llorenç la bola o Sant Llorenç el poi i també: A Sant Hipòlit venen l'oli, a Sant Llorenç venen la sal, a Torrelles el vinagre i a Vilallonga l'enciam. Els Torrellans diuen "La vaca negra" als de Sant Llorenç de la Salanca perquè tenien el tren que a Pià se'n deia el mataburros i a Sant Llorenç la Vaca Negra.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sant Llorenç és l'advocació de la parròquia de la vila, Salanca és el nom de la comarca natural on es troba. El topònim Salanca prové del fet que és una zona d'antics aiguamolls, entre la mar Mediterrània i els trams finals dels cursos del Tet i de l'Aglí. El terme Salanca és, encara segons Joan Coromines,[2] un derivat del mot comú sal, amb l'afegitó del sufix probablement sorotàptic -anc. Es tractaria així, doncs, d'un terme aplicat a un terreny salí.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Sant Llorenç de la Salanca

El terme de Sant Llorenç de la Salanca és al bell mig de la comarca natural d'aquest nom. S'estén des de l'Aglí, que en forma el límit sud, fins a l'Estany de Salses, al límit nord[3] (les aigües del qual ocupen més d'un terç del terme). Cal dir que el tros català d'aquest estany està compartit amb el Barcarès, Sant Hipòlit de la Salanca i Salses de forma arbitrària: el fragment que correspon a cada comuna és prolongació en línia recta de la línia de terme terrestre. L'Illa de Vi és el punt de referència de trobada dels termes salanquesos que es parteixen l'estany.

Antigament el terme llorençà arribava a mar, però el 1929 se'n separà el terme del Barcarès, que des d'aleshores forma una comuna independent. El terme inclou una extensa zona, prop de l'estany, poc productiva agrícolament, on es va instal·lar l'aeròdrom militar. Es tracta d'un antic estany, existent fa uns 2.000 anys.

El terme és absolutament pla, amb el sòl d'al·luvions del quaternari més recent. L'Aglí, actual límit meridional, passava pel nord de la vila, en direcció a l'estany (no com ara, que desguassa directament a mar). La desviació fou per alliberar la vila d'inundacions i tenir, així, controlades les avingudes del riu. L'actualment anomenat Camp dels Pobres és el lloc per on discorria.

Termes municipals limítrofs:

Salses Estany de Leucata
Sant Hipòlit de la Salanca Brosen windrose-fr.svg El Barcarès
Clairà Torrelles de la Salanca

La vila de Sant Llorenç[modifica | modifica el codi]

Situada a l'esquerra de l'Aglí, a l'extrem sud-occidental del seu terme comunal, el terme de Sant Llorenç de la Salanca es formà com una cellera[4][5] a l'entorn de l'església parroquial de Sant Llorenç. La vila és esmentada des del 981 (villa Sancti Laurentii), i el 1281 és conceptuada com a vila reial. El castell consta des del 1292 (quoddam cellarium intus cellariam domini regis in Castro de Sancto Laurencio). En un document del 1400 consta que el castell envoltava i fortificava el nucli de la cellera original, a l'entorn de l'església i del cementiri, situat al davant de l'església. Tres portes donaven accés al clos: la porta de Torrelles, la del Mar i la d'Amunt.

Dins de la vila destaquen algunes construccions i indrets que són testimoni de la història de Sant Llorenç de la Salanca: la Cava Cooperativa, el Cementiri Vell, actualment Plaça d'Aragó, el Cementiri actual, situat en el terç sud-occidental de la vila, el Col·legi Jean Mermoz, a l'extrem oest del centre de la població, que acull estudiants de molt pobles de la Salanca, i la Cooperativa Hortícola. Hi havia hagut dues cases amb cert valor històric, Casa Saniges i Casa Pradal, tot i que actualment són noms ja desconeguts per una part dels llorençans.

Més enllà del nucli històric, la vila començà a créixer[6] a partir del barri de la Passejada, convertit després en tota una urbanització, i les posteriors urbanitzacions de la Figuera, l'Hortó, les Jardins de Salanque, le Mas Fleuri, la Palombière, les Portes de la Mer, les Tamaris i les Terrasses del Canigó.

La vila, cap de cantó i que com a tal té un col·legi d'ensenyament secundari, disposa també d'una Zona artesanal, situada a l'extrem sud-oest del nucli de població.

Les barraques de Maratxel·la[modifica | modifica el codi]

Al nord del terme, a la Punta de Maratxel·la, a la vora de l'Estany de Salses, hi havia hagut aquest petit barri de barraques, actualment desaparegut del tot.

Els masos llorençans[modifica | modifica el codi]

Els masos que perduren avui dia en terme de Sant Llorenç de la Salanca són el Mas Besombet, antigament Teuleria d'en Dalquer, Mas d'Aglí, actualment Casa de Jubilats, el Mas de l'Aglí, abans Teuleria d'en Riu, el Mas de la Torre, o Torre de Bell-lloc, abans Cortal de la Torre, el Mas de les Mames, el Mas d'en Ponç, o Mas Pagnon, el Mas Jouer, el Mas Manyà i el Mas Moragues. També hi havia hagut el Mas d'en Valeta i la Teuleria d'en Guiter, noms ara entrats en desús.

Aeròdrom Militar de Sant Llorenç de la Salanca[modifica | modifica el codi]

Situat al nord-est del nucli de població, entre aquest i l'Estany de Salses a la zona de la Maratxel·la, a llevant del Conangle i al nord de l'Avratge, ocupa quasi tota la zona coneguda com els Clots. És la zona per on havia passat l'antic curs de l'Aglí, quan desembocava a l'Estany de Salses.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Cal destacar que el terç nord del terme de Sant Llorenç de la Salanca és l'Estany de Salses, mentre que tot el límit meridional és l'Aglí, en el seu traçat modern. Creuen el terme comunal diversos canals de drenatge: l'Agulla A, l'Agulla B o Agulla de l'Avaratge, l'Agulla de les Rotes, l'Agulla dels Clots, l'Agulla de Maratxel·la i l'anomenada la Divisió.

Un pou, anomenat l'Abeurador, es troba al nord-est del nucli urbà.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Es conserven els topònims de molts indrets, partides i seccions cadastrals del terme llorençà: l'Abeurada, l'Abeurador, l'Agramalla, l'Avaratge, el Camí de les Dues Hores, els Camps de la Maria, els Camps de la Rompuda, els Camps de les Rotes, els Camps del Gorg, els Camps del Miracle, els Camps del Pal, els Camps dels Pobres, el Casot de l'Avaratge, el Casot de Maratxel·la, els Clots, la Colomina, la Colomina d'en Meler, el Conangle, la Creueta, la Divisió, els Eixaus, la Figuera Molla, la Font del Salze, el Gorg Blanc, l'Hort de la Llongany, l'Hortó, l'Illa de Vic, les Julianes, les Mames, Maratxel·la, Mas Besombet, la Torre, o Mas de la Torre, Mas de les Mames, Mas d'en Ponç, Mas de l'Aglí, Mas Moragues, la Passejada de l'Abeurada, el Peiró, els Prats, la Punta de Maratxel·la, la Ramada, les Rotes, les Rotes de l'Avaratge, les Teuleries, la Torre i el Trenc, sense oblidar el Terreny Militar de Sant Llorenç de la Salanca. Alguns d'aquests noms són ja pràcticament desapareguts, i només es conserven en la memòria d'algunes persones: els Bordigols (a Maratxel·la), els Bordigols Vells, Palasol, el Pas de les Carretes

Transports[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Cinc carreteres departamentals travessen el terme de Sant Llorenç de la Salanca:

  • La D-1 (D-90, a Sant Llorenç de la Salanca - El Vernet), que arrenca del sud-oest del nucli urbà i s'adreça de primer cap al sud-oest i més tard cap a l'oest, i enllaça Sant Llorenç amb Clairà, Bompàs i Perpinyà, en el seu antic poble del Vernet, concretament al barri del Vernet Mitjà.
  • la D-90 (D-41, a Sant Hipòlit de la Salanca - Port Leucata), que ho fa d'est a oest. Procedeix de prop, al sud, de Sant Hipòlit de la Salanca, i després de travessar Sant Llorenç s'adreça al Barcarès, travessa tot aquest poble, passa per Port Barcarès fins a les Portes del Rosselló i la platja on hi ha avarat el Lydia i surt del terme i de Catalunya per arribar fins al poble occità de Port Leucata.
  • la D-81 (D-83, a Sant Llorenç de la Salanca - Canet de Rosselló), al sector oriental del terme, que enllaça el pobles costaners del Barcarès fins a Canet.
  • la D-83 (Port Leucata - D-900, a Clairà). al nord, del terme, que uneix el Barcarès amb l'autovia D-900 passant pel nord de Sant Llorenç de la Salanca, Sant Hipòlit de la Salanca i el Centre Comercial de Perpinyà-Clairà.

Mitjans públics de transport[modifica | modifica el codi]

La línia 13 de la Compagnie de transports Perpignan-Méditérranée és una de les dues que proporcionen servei públic de transport regular que enllaci Sant Llorenç de la Salanca amb l'exterior. Enllaça aquesta vila amb l'estació del TGV a Perpinyà, cap a ponent, passant per Sant Hipòlit de la Salanca i Perpinyà, sense cap més aturada. L'autobús fa aquest trajecte en aproximadament tres quarts d'hora. Cap a llevant, mena al Barcarès. No tots els cotxes, però, passen per Sant Hipòlit de la Salanca, ja que alguns eviten el pas per aquest poble agafant directament la carretera de Perpinyà.

L'altra línia és la 14 de la mateixa companyia, que fa el recorregut de Sant Llorenç de la Salanca a Perpinyà, doblant el recorregut de l'anterior, però amb pas assegurat per Sant Hipòlit.

Camins del terme[modifica | modifica el codi]

Una part dels camins del terme han esdevingut modernament carreteres: la Ruta de Clairà, la del Barcarès, la del Litoral, la del Mas de la Garriga al Barcarès i la de Sant Hipòlit. D'altres, continuen essent anomenats camins, tot i que menen als pobles de l'entorn: Camí Baix de Clairà, o Camí de su'l Rec, Camí Baix de Torrelles, Camí de Leucata, Camí de Sant Hipòlit, Camí Vell de Clairà i Camí Vell de Leucata. Els altres camins són interns del terme de Sant Llorenç de la Salanca: Camí de Conangle, Camí de Garrius, Camí de la Mota, Camí de la Ramada, Camí de l'Abeurada, Camí de la Passejada, o Passejada de l'Abeurada, Camí de l'Aviació, o Camí de l'Estany, Camí de les Dues Hortes, Camí de les Rotes, Camí de l'Estany, Camí de l'Estanyot, Camí de l'Hortó, Camí del Mas de la Torre, Camí del Mas d'en Ponç. Camí del Pas de les Carretes, Camí dels Pobres, Camí dels Salins, Travessa de l'Estanyot, Travessa de l'Estanyol a la Ramada, Travessa de l'Hortó i Travessa del Mas d'en Ponç.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Documentada des del 981 i 989, la villa S. Laurentii pertanyia, en alous diferents, als monestirs de Sant Genís de Fontanes i Sant Miquel de Cuixà. La jurisdicció pertanyia als Sant Llorenç (senyors del desaparegut castell de Sant Llorenç), tal com està documentat a la segona meitat del segle XI. Ponç Adalbert de Sant Llorenç signà un acord amb Ramon Berenguer, senyor de Canet, i el comte Gausfred II de Rosselló. Continuà dins de la mateixa família (Ramon i Guillem de Sant Llorenç, Pere, Berenguer i Ramon de Sant Llorenç...). El Berenguer esmentat, encara viu el 1202, prengué el nom de Berenguer de Palou, i fou un trobador apreciat; el seu germà Ramon va ser nomenat veguer del Rosselló i comandant de Salses, població de nova planta en aquell moment, pel comte de Rosselló, Nunó Sanç. Per aquest motiu, Ramon de Sant Llorenç cedí la senyoria de la vila i terme de Sant Llorenç al comte, tot reservant-se'n l'usdefruit. Del comte va passar immediatament al rei, senyor de Sant Llorenç des d'aleshores.

El rei Pere I atorgà una carta de privilegis a Sant Llorenç el 22 de febrer del 1213, que foren augmentats per Jaume I el Conqueridor l'any 1243. El 1258 Sant Llorenç fou infeudat a Briton Acelm de Marsella, tot i que la senyoria continuava en mans de la corona. El 1358 Pere III cedí la senyoria a les seves filles, Constança, reina de Sicília, i Joana, esposa del Comte d'Empúries, i al cap de 27 anys, el 1385, fou adquirida per Andreu de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet, qui la deixà en testament al seu fill Pere. A la mort del darrer, passà novament a la corona, en la persona de Margarida de Prades, vídua del rei Martí.

El 1426 era Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós, qui adquiria el senyoriu; el seu fill, Francesc de Perellós-Fenollet, la va hipotecar a favor de Berenguer V d'Oms, qui la va traspassar el 1455 als seus hereus.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En decantar-se els Oms pel bàndol espanyol a la Guerra dels Segadors, després del Tractat dels Pirineus fou desposseït dels seus béns al Rosselló. Diverses famílies emparentades amb els Oms (els Sentmenat, els Tamarit...) hi tenien terres, però finalment el senyoriu passà a mans franceses. En el moment de la Revolució Francesa n'era senyor M. de Boisambert.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 1929 el terme arribava a la mar, on hi havia el Port de Sant Llorenç, dit també del Barcarès, que se n'independitzà administrativament aquell any.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Les terres baixes del nord del terme, per on discorria antigament l'Aglí, van ser guanyades per a l'agricultura plantant-hi vinyes en el moment de lluita contra la fil·loxera. Més tard, van anar essent substituïdes per zones hortives i vergers, dedicades al conreu d'hortalisses. Els darrers trenta anys del segle XX van veure-hi progressar la construcció d'hivernacles.

Amb la desaparició de la ramaderia ovina es va abandonar l'ús dels prats propers a la costa i al riu, i el bombeig de l'aigua de les capes freàtiques ha fet que hagi penetrat una làmina d'aigua salada a nivell de superfície.

La meitat de les terres de conreu són encara dedicades a la vinya, i, dintre d'aquesta meitat, la meitat és dedicada a vins comuns i l'altra meitat a vins amb denominació d'origen controlada. Quasi una tercera part de les terres productives es dediquen a fruiters (albercoquers, presseguers, cirerers), però el conreu més extens, que quasi dobla el de la vinya, és el d'hortalisses (carxofes, espàrrecs, api, enciams, tomàquets, col-i-flors, productes primerencs i julivert). L'aparició de noves urbanitzacions ha fet minvar la quantitat de terres dedicades a l'agricultura. Hi ha un important celler cooperatiu i una destil·leria.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h).[7]

Evolució demogràfica de Sant Llorenç de la Salanca entre 1358 i 1790
1355 1365 1378 1470 1515 1553 1709 1720 1730 1755 1765 1767 1774 1789 1790
47 f 112 f 34 f 15 f 19 f 8 f 116 f 82 f 202 f 317 f 700 h 1181 h 202 f 296 f 2014 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1.660 1.853 2.131 2.557 3.207 3.444 3.526 3.813 4:063
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4.309 4.435 4.596 4.571 4.609 5.036 5.476 4.540 4.434
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4.470 4.390 4.259 4.112 4.036 3.623[8] 3.630 3.047 3.075
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2006 2009
3.300 3.649 3.971 4.523 7.186 7.932 8.224 8.440 8.586
2012
9.433

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Els batlles[11][modifica | modifica el codi]

Alcaldes de Sant Llorenç de la Salanca
Període Nom Opció política Comentaris
1791 Sébastien Malpas
1791 Jean Tine
1791 Jacques Canal
1793 Joseph Riu
1795 Andreu Malpas
1800 Jean Guiter-Reynalt
1803 Pierre Sanyas
1814 André Guiter
1821 Pierre Sanyas
1828 Prosper Riu
1829 Honoré Joue-Guiter
1833 François Artes
1835 Raymond Riu
1841 Laurent Bonet
1846 Eugène Mourat
1849 Laurent Bonet
1852 Antoine Sanyas
1855 Pierre Reynes
1860 Jules Besombes
1866 Eugène Mourat
1878 Etienne Boonet
1880 Nicolas Canal
1892 Antoine Parpere
1894 Vincent Henric
1896 Joseph Parazols
1897 Henri Manya
1901 Antoine Canal
1911 Eugène Mourat-Astor
1919 Raymond Combacal
1925 Augustin Joue-Delmas
1934 Laurent Vidal Barrague
1941 Benjamin Canal
1945 Laurent Vidal Barrague
1953 Amédée Cadène
1983 René Marquès UDF Senador, President del Consell General
Març del 2001 - 2014 Fernand Siré DVD Conseller General, després Diputat
2014 - Moment actual Alain Got UDI

René Marquès va apadrinar la candidatura de François Bayrou a les eleccions presidencials del 2002.

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Alain Got.

Adjunts al batlle[12][modifica | modifica el codi]

  • 1a: Marlène Gubert-Oetjen. Consellera delegada de Cultur, Animacions, Associacions culturals i Nous arribats
  • 2n: Bernard Pouget. Conseller delegat d'Urbanisme, Antics combatents i Autoritats militars, Riscos naturels i Seguretat ERP
  • 3a: Laurence Delonca-Gossard. Consellera delegada de Petita Infància, Escola Bressol, Assistents maternals i Afers catalans
  • 4t: Michel Fonvieille. Conseller delegat de Comunicació, Gestions i rehabilitació de les sales municipals
  • 5è: Frédérique Parent. Conseller delegat de CCAS (Afers socials), Economia i Feina
  • 6è: Franck Sasot. Conseller delegat de Netedat urbana, Espais verds, Mercat al detall i Fires
  • 7è: André Ribas. Conseller delegat d'Esports
  • 8a: Agnès Masbernat-Pailles. Consellera delegada d'Afers escolars i periescolars (Llar d'infants i Escola bressol, NAP i Agenda 21 escolar).

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Marie-Claude Alba. Consellera delegada d'Administració general
  • Christophe Devise. Conseller delegat de Gestió del centre tècnic municipal i d'Obres
  • Daniel Thill. Conseller delegat de Policia municipal, Seguretat urbana i Cementiri
  • Jean Frade. Conseller delegat de Jardins familiars i de la Llar d'infants
  • Christelle Dubois. Consellera delegada de Política dels disminuïts i Persones de mobilitat reduïda
  • Guy Canal. Conseller delegat d'Agricultura i de la Comissió de desbrossament
  • Sandra Parraga. Consellera delegada de Turisme
  • Jean Barthelemy. Conseller delegat de Vida als barris
  • René Baus. Conseller delegat de Control de gestió
  • Muriel Nibaudeau. Consellera delegada del Punt d'informacions per a la joventut
  • José Viegas
  • Olga Lafitte
  • Laurence de Besombses. Consellera a l'oposició
  • Thomas Balalud de Saint Jean. Conseller a l'oposició
  • Jean-Louis Bourdarios. Conseller a l'oposició
  • Cédrik Panis. Conseller a l'oposició
  • Christian Llense. Conseller a l'oposició
  • Marie-José Amigou. Consellera a l'oposició
  • Magali Alcaces. Consellera a l'oposició
  • Marie-Dominique Leprieur. Consellera a l'oposició

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de les eleccions departamentals del 2015, Sant Llorenç de la Salanca ha estat inclòs en la nova agrupació de La costa salanquesa, formada pel Barcarès, Clairà, Pià, Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Llorenç de la Salanca i Torrelles de la Salanca. Els consellers departamentals triats en aquesta elecció per aquest cantó han estat Madeleine Garcia-Vidal, del DVG (Divers de gauche), batllessa de Sant Hipòlit de la Salanca des del 1983, i Joseph Puig, de Centre, batlle de Clairà i President de la Comunitat de comunes Salanca - Mediterrani.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

La vila de Sant Llorenç de la Salanca compta amb 5 escoles i 1 col·legi (ensenyament secundari). Dues de les escoles són maternals (la Romain Vidal i la Victor Hugo), i tres d'ensenyament primari (la Joseph Cortada, la Charles Perrault i la Pau Casals). El col·legi duu el nom de Jean Mermoz.

A part de les escoles i col·legis, la vila disposa des del 2001 d'una biblioteca municipal.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Eloi Pino (1845-1907) fundador de la ciutat de Djibouti, nascut a Sant Llorenç de la Salanca
  • Enric Danoy i Bru (1859-1928), escriptor en català, francès i occità i lingüista. Nascut i mort a la vila, és de destacar el seu intent de crear el gènere de l'opereta rossellonesa
  • Josep Sanyas (1861-1912), militar i poeta en català. Nascut a Sant Llorenç de la Salanca i mort a Perpinyà.
  • René Marquès, metge, alcalde de Sant Llorenç (1923-2001), president del Consell general dels Pirineus Orientals (1987-1998) i senador (1992-2001). Nascut a Perpinyà i mort a Cabestany.
  • Josep Ribas (1931- ), escriptor en francès i il·lustrador. Nascut a Sant Llorenç de la Salanca.
  • Fernand Siré (1945- ), metge jubilat, exalcalde de Sant Llorenç de la Salanca i diputat a l'Assemblea Nacional francesa. Nascut a la vila.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «154-Sant Llorenç de la Salanca». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sant Llorenç de la Salanca». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Salanca». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Ponsich, Pere; Puigferrat i Oliva, Carles. «Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300 i Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Sant Llorenç de la Salanca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1997.
  3. El terme de Sant Llorenç de la Salanca en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Catafau 1998.
  5. La cellera de Sant Llorenç de la Salanca en els ortofotomapes de l'IGN
  6. La vila actual en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Pélissier 1986
  8. El 1929 es produí la segregació del Barcarès.
  9. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  10. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  11. Maires, en francès.
  12. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Llorenç de la Salanca Modifica l'enllaç a Wikidata