Sorotapte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llenguaSorotapte
Parlants
Codis
ISO 639-3 sxo
Modifica dades a Wikidata

El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat'— és una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica. El terme va ser encunyat per Joan Coromines per tal de referir-se a la presumpta llengua dels pobles dels camps d'urnes que ocupaven la península durant l'edat del bronze. Les proves de l'existència d'aquesta llengua serien de tipus toponímic, que apunten cap a una llengua indoeuropea precèltica.

Coromines va fer servir el concepte, abusivament segons alguns estudiosos, per tal d'explicar algunes paraules problemàtiques presents a les llengües romàniques de la península Ibèrica. Aquest autor va identificar la llengua amb les tauletes de plom datades cap al segle II aC, trobades als Banys d'Arles, al Vallespir. Aquestes inscripcions inclouen, a més a més d'algunes paraules llatines, d'altres que no són ni llatines ni celtes que Coromines va considerar relacionades amb l'indoeuropeu.[1][2] El sorotapte de Coromines ve a ser un sinònim del que altres investigadors han identificat com indoeuropeu precèltic, amb traces abundants en el lèxic i la toponímia d'Europa. Però aquests elements del substrat lingüístic no procedeixen d'un sol idioma indoeuropeu i és en debat la definició de l'espectre temporal de la seva implantació a la península.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coromines, Els ploms sorotàptics d'Arles, 1976, pp.142-216
  2. Brill, 2008, p. 50

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Glanville Price, editor. 2000. Encyclopedia of the Languages of Europe.
  • Cancik, Schneider,& Salazar, eds. 2008. Brill's New Pauly: Encyclopaedia of the Ancient World. Brill.
  • Coromines, Joan. 1976. Entre dos llenguatges (II). Curial Edicions Catalans.