Sorotapte

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaSorotapte
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
Codis
ISO 639-3 sxo
Glottolog sense valor
Linguist List sxo
Modifica dades a Wikidata

El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent indo-europea que feia els enterraments en urnes— és una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica. El terme va ser encunyat per Joan Coromines per tal de referir-se a la presumpta llengua dels pobles dels camps d'urnes que ocupaven la península durant l'edat del bronze. Les proves de l'existència d'aquesta llengua serien de tipus toponímic, que apunten cap a una llengua indoeuropea precèltica, amb traces abundants en el lèxic i la toponímia d'Europa. Però aquests elements del substrat lingüístic no procedeixen d'un sol idioma indoeuropeu i és en debat la definició de l'espectre temporal de la seva implantació a la península.

Coromines va fer servir el concepte, abusivament segons alguns estudiosos,[1] per tal d'explicar alguns termes problemàtics presents a les llengües romàniques de la península Ibèrica. Aquest autor va identificar la llengua amb les tauletes de plom datades cap al segle II aC, trobades als Banys d'Arles, al Vallespir. Ningú no n’ha sabut desxifrar les inscripcions, que apareixen del Vallespir fins a Portugal. Aquestes inscripcions inclouen, a més a més d'alguns mots llatins, uns altres incomprensibles que no són ni llatins ni celtes que Coromines va considerar relacionats amb l'indoeuropeu.[2][3] Coromines publicà fragments d'aquest llenguatge que s’estava romanitzant, segons creia ell.

Referències[modifica]

  1. Un altre aspecte metodològic que cal subratllar és l’abús que l’autor fa de dos conceptes no gaire definits: el sorotàptic i el mossàrab. Són una mena de “deus ex machina” que arranja les etimologies controvertides o no gaire explícites. Tot d’un plegat que l’explicació d’un terme presenta algun escull, es recorre a aquests conceptes, que no tenen cap base científica. Tant l’un com l’altre són dues ideologies en el sentit de doctrines sense fonament en la realitat, allò que diem malament “entelèquies”, l’aparició i propagació de les quals és deguda a interessos socials i polítics, i això s’aplica sobretot al concepte de mossàrab. No és admissible atribuir a un enigmàtic poble sorotàptic (és a dir, poble dels Urnenfelder) una gran quantitat de mots, quan, en realitat, no sabem res d’aquest poble ni del seu parlar; encara és menys probable que, en cas d’existir, tingués alguna cosa a veure amb la Península Ibèrica. De l’examen seriós dut a terme per diversos lingüistes de les hipòtesis sorotàptiques ha pervingut a resultats negatius. Res no prova que en el segle VIII abans de Crist arribessin ací des de l’Europa central aquests “sorotaptes” suposadament veïns dels balto-eslaus; els arqueòlegs i els historiadors no ens en diuen res, Germà Colon, Coromines i el català http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/20/03_Colon.pdf
  2. Coromines, Els ploms sorotàptics d'Arles, 1976, pp.142-216
  3. Brill, 2008, p. 50

Bibliografia[modifica]

  • Glanville Price, editor. 2000. Encyclopedia of the Languages of Europe.
  • Cancik, Schneider,& Salazar, eds. 2008. Brill's New Pauly: Encyclopaedia of the Ancient World. Brill.
  • Coromines, Joan. 1976. Entre dos llenguatges (II). Curial Edicions Catalans.