Espirà de l'Aglí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espirà de l'Aglí
Espira-de-l'Agly
Escut d'Espirà de l'Aglí
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització d'Espirà de l'Aglí respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Santa Maria d'Espirà de l'Aglí
Santa Maria d'Espirà de l'Aglí
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Ribesaltes
Gentilici Espiranenc, espiranenca
Superfície 26,77 km²
Altitud 36 msnm
(màx.:458 mín.:26)
Població (2009[1])
  • Densitat
3.065 hab.
114,49 hab/km²
Coordenades 42° 46′ 41″ N, 02° 50′ 11″ E / 42.77806°N,2.83639°E / 42.77806; 2.83639Coord.: 42° 46′ 41″ N, 02° 50′ 11″ E / 42.77806°N,2.83639°E / 42.77806; 2.83639
Dirigents:
• Batlle:

Gérard Bile
Codi postal 66600
Codi INSEE 66069
Web

Espirà de l'Aglí ([əspi'ɾaðələ'ggli], en francès Espira-de-l'Agly) és una comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Actualment, juntament amb les viles catalanes d'Estagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet, Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans d'Arboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i Cases de Pena, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló i occitans d'Ansinyà, Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac. l'Esquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver forma part del cantó número 15, de la Vall de l'Aglí (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ribesaltes.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Joan Coromines[2] explica que Espirà és un dels topònims catalans que procedeixen de la colonització romana, ja que indica el nom del colon romà que ocupà el lloc. Procedeix del nom propi llatí Asperius, a través de l'adjectiu derivat seu, Asperianu. La segona part del nom del poble és degut a la seva situació ran de l'Aglí, en bona part per tal de diferenciar-lo d'Espirà de Conflent.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna d'Espirà de l'Aglí

Espirà de l'Aglí és situat[3][4] a llevant de la subcomarca de les Corberes, a la vall de l'Aglí, en contacte amb la Plana del Rosselló, la Salanca i el Riberal.

El terme és bastant pla, llevat dels sectors sud i nord-oest i nord. En aquestes dues zones es troben la cua oriental de la Serra de Talteüll i la Serra d'Espirà, amb el Mont d'Espirà com a cim culminant. La meitat nord del terme, just a migdia d'aquestes serres, és un altiplà calcari del secundari, on hi ha pedreres d'extracció de pedra per a fer-ne pols de marbre i una extens terreny de maniobres militars. Per dessota, la plana, que ocupa la meitat meridional del terme comunal. Entre aquestes dues darreres zones hi ha una zona de margues, erosionada per l'aigua, i que conté la major part de vinya del terme; es tracta d'una sèrie de terrasses pliocèniques. A la zona central-meridional, les terrasses que allotgen el poble i la llera de l'Aglí; pel fet de ser una zona de regadiu, gràcies al Rec de Ribesaltes, és on es troben les terres dedicades a arbres fruiters i a horta. Al sud del terme torna a haver-hi elevacions, molt menors respecte de les del nord, de la Serra de Pena.

Termes municipals limítrofs:

Vingrau
Talteüll
Salses
Cases de Pena Brosen windrose-fr.svg Ribesaltes
Baixàs Paretstortes

El poble d'Espirà de l'Aglí[modifica | modifica el codi]

El poble d'Espirà de l'Aglí devia ser molt petit i dispers abans del 1381; aleshores l'abat de la Real, monestir al qual s'havien unit els canonges d'Espirà, concedí carta de població en les que eren terres del monestir, i es formà[5] la població antiga. El poble nou, ja baixmedieval, començà a desenvolupar-se a partir dels eixos formats pels camins que surten del poble, sempre deixant l'església de Santa Maria en el seu extrem nord-oest. Així es formaren els barris del Camí d'Estagell, del Carrer Llarg, de la Paassejada, del Portalet i dels Quatre Cantons.

En els entorns immediats del poble, actualment en part absorbits ja per la creixença del nucli urbà, hi ha la Cava Cooperativa, el Cementiri Vell, el Cementiri Nou, el Crist, o Creu dels Improperis, l'Estadi Portes de l'Aglí, i la Gara. L'antic priorat de canonges augustinians, convertit en convent cistercenc i després en col·legi dels maristes, conté l'església de la Mare de Déu dels Àngels. El col·legi porta actualment aquest mateix nom, i el conjunt és conegut com el Covent. A prop hi havia el desaparegut Cementiri de les Monges.

Modernament, Espirà de l'Aglí ha crescut[6] en totes direccions, llevat del nord i l'est, per on discorre l'Aglí, i ocupa bona part de la plana de la dreta del riu.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

El terme d'Espirà de l'Aglí serva un bon nombre dels seus masos o construccions aïllades de caràcter agrícola, com el Casot de la Cremany, abans Cortal Porta, el Casot d'en Remaurí, abans Mas Perers, la Cava Violet, o Byrrh, el Cortal de la Coma del Foger, Mas Castelló, o Mas Castany, Mas Conte, Mas Cremat, abans Mas Ferrer, Mas de la Bosca, o Jaupart, Mas de les Caves, Mas de les Parets, Mas dels Mirs, Mas d'en Magí, Mas, abans Cortal, d'en Perpinyà, o Mas Denís, Mas Ferriol, abans Carbonell, Mas, o Casot, d'en Guimbau, Mas Guillem, Mas Joud, o del Quiló, abans Mas Farines, Mas Malicroix, Mas Martí, o Pagès, Mas Meric (l'edifici del mas és en terme de Cases de Pena), Mas Montpins, abans Mas Mon Pain, i abans Mas Gafard, Mas Motó, o Moltó, abans Mas Besombes, Mas Roland, o Poncet, abans d'en Costa, Mas Romaní, o Barrera, abans Besombes, o del Ruc, Mas Samsó, el Molí, ara convertit en le Moulin, casa de jubilats, abans Casa Sanyer, el Pas del Condor i la fàbrica de la Provençala. En ruïnes són el Colomet, o Casot del Colomet, el Cortal -abans Mas- Planxa, el Forn de Calç, la Maixina, Mas Costa, abans Mas Jepota, Mas de l'Amorós, Mas del Crest, abans Mas Cabaner, Mas d'en Pere Bonhome, Mas Llucià, abans d'en Sagarriga, Mas -abans Cortal- Petit i el Mas Talairac. Noms antics, ja en desús, són el Cortal Porta, el Mas de la Dona Morta, ja desaparegut i el Mas Jolí. Hi havia hagut el Dolmen del Camp de l'Arquet, ara desaparegut. A prop de l'extrem de ponent del terme hi ha l'antiga Estació de Cases de Pena, popularment anomenada Gara de Cases de Pena. També a ponent, a l'esquerra del riu, hi ha les restes del Pont de l'Aglí, popularment anomenat Pont Romà, en realitat romànic.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Com que es tracta d'un terme en part pla i en part muntanyós, té dues menes de cursos d'aigua. A la plana de banda i banda de l'Aglí, hi ha uns quants canals de rec: l'Agulla del Clot del Canter, la de l'Agramassar, la de la Sangnua, la del Camí d'Estagell, la del Camp d'en Roca, la de l'Enclòs, amb unes derivacions anomenada Aqueducs de l'Enclòs, o de l'Agulla de l'Enclòs i el Rec de Ribesaltes. També n'hi ha de drenatge: l'Escorridor de l'Agulla del Camí d'Estagell, l'Escorridor de l'Agulla del Camp d'en Roca, i l'Escorridor de l'Agulla de l'Enclòs. També hi havia hagut el Bassí.

De la zona més accidentada del terme davallen cap a l'Aglí (però no hi arriben) diversos torrents i còrrecs. A la dreta del riu, i de ponent a llevant, es troben el Còrrec de l'Anqueta, el del Mas Talairac, el de la Pujada d'en Baixàs i els dos d'en Nogueres; tots ells acaben en el Rec de Ribesaltes. A l'esquerra, el Còrrec de la Dona Morta, el dels Mirs, o del Mas d'en Llobet (que porta l'afluència dels còrrecs de de la Coma de l'Infern, de la Pedra Dreta, de la Coma d'en Costa, o del Camí Vell de Vingrau, i de l'Infern), el de les Balmetes Altes, el de les Balmetes Baixes, el dels Tamarius, el de l'Estany Gomat, el de les Caves (amb el de les Terres Negres), el de la Coma d'en Batlle (amb els còrrecs de la Coma d'en Marens, de la Coma d'en Quarter, dels Conills o Esconills i de Centella), el Còrrec de l'Ase (amb els del Puig Negre, del Negral, del Mont d'Espirà i el d'en Roger) i el d'en Tanyot. A l'extrem de llevant del terme discorre el Ròbol, que travessa cap a Ribesaltes. Aquest torrent recull les aportacions dels còrrecs d'en Gafard, de la Rapinya i de la Jolieta. A l'extrem nord i nord-est del terme hi ha alguns còrrecs que davallen cap al terme de Salses: de la Coma Pregona, de la Coma del Jolader, de la Coma del Foger i de la Coma de la Jonça.

De fonts, cal destacar la Font d'en Rapinya; d'altra banda, hi ha algunes cisternes i dipòsits assenyalats: el Castell d'aigua d'Espirà, la Cisterna del Fumaràs i la Cisterna de la Provençala, i de pous, el Pou del Camí de la Coma d'en Marens i el Pou del Mas Motó. D'altra banda, al terme hi havia alguns passos a gual dels seus cursos d'aigua: el Pas de la Gravera, el del Còrrec de l'Ase, el del Ròbol, el de Negassens i el de Salses.

El relleu[modifica | modifica el codi]

Uns quants topònims del terme d'Espirà de l'Aglí indiquen formes de relleu. Així, hi ha comes: Coma de la Jonça, Coma del Foger, Coma del Jolader, Coma d'en Batlle, Coma d'en Costa, Coma d'en Marens, Coma d'en Roger i Coma Pregona, o Coma Pregó; muntanyes: Mont d'Espirà; plans: Planals de l'Home Mort, les Planes, les Planes Altes; serres i serrats: la Serra d'Espirà, el Serradet, el Serrat Cabot (nom antic, en desús), Serrat de la Devesa, Serrat de la Jolieta i Serrat dels Escocells.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Els indrets específics i partides cadastrals del terme d'Espirà de l'Aglí són l'Agramassar, l'Ametller Vell, la Ballastière, les Balmetes Altes, les Balmetes Baixes, els Bots, el Camí del Mas Amorós, el Camí del Mas Castany, el Camí de Perpinyà, el Camí de Vingrau, el Camí Vell de Vingrau, el Camp de Maniobres militars, el Camp d'en Roca, el Camp Gran, el Carrer Blanc, les Caves, el Clot d'en Canter, els Conills, o els Esconills, el Còrrec d'en Nogueres, el Còrrec d'en Tanyot, les Caves, el Crest de l'Aiguera, Dellà l'Aigua, Dellà el Rec, l'Enclòs, els Escocells Alts, els Escocells Baixos, l'Estany Gomat, el Farigolar, el Ferriol, el Fumaràs, o les Poubelles, un abocador rehabilitat, el Garrigar, la Gravière, l'Hort d'Avall, l'Hort del Convent, la Jaça de les Vaques, el Jaçal del Boix, la Jolieta, la Jolieta Alta, la Martina, Mas Cabaner, el Mas de l'Amorós, el Mas d'en Magí, el Mas Llucià, o de Miribel, el Mas Samsó, les Mirandes Altes, les Mirandes Baixes, els Mirs, el Molí, el Molinàs, Montcocell, Monplaisir, abans Mas Romaní, Montpins, abans Mas Gafard, o Mas Mon Pain, la Mort d'en Barrera, l'Oliu dels Mirs, l'Oliveda d'en Pena, l'Oliveda Dessús del Mas (els dos darrers, noms antics), les Parets d'en Felip, les Parets d'en Marens, la Pedra Dreta, les Pedreres d'Omyà, Pere Lleuger, el Picarillo, Pic Carbonell, el Prat, Puigs Negres, Puig de Centella, la Pujada de Baixàs, la Ramoneda, el Relais, abans el Pinyer, la Riu, el Ròbol, la Sangnua, les Sedes, Sota Mirandes, els Tamarius, Terra Negra Baixa, Terres Negres Altes, l'Ull de la Mola i el Vinyer Baix. Els senyals termenals són la Fita de la Jolieta, la Pedra Dreta, el Piló, el Piló Cabaner, el Piló Carbonell, el Piló de Coma Pregona, el Piló de Coma del Foger, el Piló de l'Aladrer Redon, el Piló del Cornet, els Pilons de Monplaisir, el Senyal del Mont d'Espirà, el Senyal del Serrat Bedoll i el Senyal Mallet.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme comunal d'Espirà de l'Aglí sis carreteres departamentals: la D - 5d (D - 3018, a Espirà de l'Aglí - Ribesaltes), que uneix Espirà de l'Aglí amb Ribesaltes en quasi 3 quilòmetres i mig.

La D - 12 (D - 9, a Vingrau - Ribesaltes), que uneix aquestes poblacions amb Espirà de l'Aglí, fent un tram del seu recorregut pel terme de Salses, tot i que no enllaça amb aquesta darrera població. D'Espirà de l'Aglí a Vingrau hi ha 16,5 quilòmetres, mentre que fins a Ribesaltes, 3,4.

La D - 18 (D - 12, a Espirà de l'Aglí - Baixàs), que enllaça aquestes dues poblacions en 4,3 quilòmetres.

La D - 117 (Perpinyà - Límit dels Països Catalans, a Estagell), que procedeix de Perpinyà (a 11,9 quilòmetres), passant per Ribesaltes (a 2,3). Passat Espirà de l'Aglí, cap a ponent mena a Cases de Pena (a 4,7) i a Estagell (13,6 quilòmetres), abans de sortir dels Països Catalans cap a Maurí, a la Fenolleda.

La D - 3018 (D - 18, a Espirà de l'Aglí - D - 117 / D - 18, a Espirà de l'Aglí, que enllaça aquestes dues carreteres passant pel mig del nucli de població d'Espirà de l'Aglí. Recorre 1,3 quilòmetres.

Finalment, la carretera local sense numeració que va de la D - 18, a Baixàs, a la D - 117, a Cases de Pena, que ressegueix bona part del límit comunal entre Espirà de l'Aglí i Cases de Pena.

Transport públic col·lectiu[modifica | modifica el codi]

Espirà de l'Aglí està inclòs en la línia 12 de la Compagnie de Transports Perpignan Méditerranée, Perpinyà - Vingrau, que uneix aquestes dues poblacions passant pel Vernet, Ribesaltes, Espirà de l'Aglí, Cases de Pena, Estagell, Talteüll i Vingrau. Ofereix nou serveis diaris en direcció a Perpinyà i deu cap a Vingrau, de dilluns a dissabte. El diumenge i els dies de festa, té dos serveis en cada direcció.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Espirà de l'Aglí té estació en la línia de ferrocarril anomenada del Tren del País Càtar i de la Fenolleda; les característiques d'aquesta línia de tren turístic fa que les parades esdevinguin discrecionals, segons el disseny de cadascun dels trens que hi passen. L'edifici de l'estació és utilitzat com a habitatge particular, i les vies mortes de l'antiga estació, també emprades eventualment per a dipòsit de vagons, sobretot de càrrega.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Com a tots els territoris comunals, hi ha dues menes de camins: els interns del mateix terme, i els que l'enllacen amb els pobles i terme veïns. Entre els primers, a Espirà de l'Aglí es troben en Camí de la Ballastière, o del Mas de la Bosca, el de la Coma d'en Marens, el de la Coma d'en Roger, en part desaparegut a causa de travessar el camp de maniobres militar, el de la Dona Morta, el de la Gara (nom ja en desús), el de la Jolieta, el de la Jolieta al Mas Castelló, el de l'Ase, el del Boix, el de les Parets, el de les Planes, el de l'Estany Gomat, el del Ferriol, el del Garrigar, el del Mas Amorós, el del Mas Conte, o de les Mirandes, el del Mas Cremat, el Camí Vell del Mas Cremat, el de la Bosca, o del Mas de la Bosca, el del Mas Joud, el del Mas Magí, el del Mas Meric, el del Mas Motó, abans del Mas Besombes, el del Mas Pagès, el del Mas Romaní, o del Mas Barrera, antigament de Prat Lleuger, el del Mas Roland, el del Mas Talairac, el del Pas de Salses, el dels Escocells, el d'en Pere Lleuger, la Pista de la Serra d'Espirà, la Ruta Blanca, o Camí de les Planes, la Ruta de Montpins i la Ruta Nova dels Camions d'Omyà.

D'altra banda, els camins que van més enllà del termenal comunal són el Camí de Baixàs, el Camí de Ferro (la via del ferrocarril), el de Perpinyà, el de Ribesaltes, el de Salses, el d'Estagell a Perpinyà, el de Talteüll, el de Vingrau, el d'Òpol, el Camí Vell de Vingrau, el Camí Vell d'Òpol a Ribesaltes, o del Mas Castany a Ribesaltes, la Ruta, abans Camí, d'Estagell, la Ruta de Perpinyà, la Ruta de Vingrau i la Ruta de Ribesaltes a Vingrau.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

L'agricultura continua essent la base econòmica d'Espirà de l'Aglí. La immensa majoria de terres de conreu -més d'un miler d'hectàrees- són dedicades a la vinya, majoritàriament dedicada a les denominacions d'origen Costers del Rosselló, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes. També hi ha una petita part dedicada a arbres fruiters (albercoquers), i una altra, encara més petita, per a hortalisses (espàrrecs, enciams, escaroles i tomàquets).

Són importants les extraccions de pedra calcària al sud del terme, prop de Baixàs, així com la de grava i sorra de la llera de l'Aglí.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Dins del terme d'Espirà de l'Aglí s'ha trobat un bon conjunt de jaciments arqueològics i a ponent del poble. A la dreta de l'Aglí, al nord-est dels Vinyers Baixos, prop de l'estació de bombeig, es va trobar un hàbitat del mesolític.

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

De vestigis romans, se n'ha trobat una quantitat important. D'una banda, al Còrrec dels Mirs, a l'extrem nord-oest del terme, al límit amb el terme de Cases de Pena, hi ha un ric jaciment de fragments d'àmfores, tal vegada relacionat amb el proper, més al sud, Mas Mirs, on hi ha un hàbitat romà dels segles I i II de la nostra era, i en terres del Mas Meric (el mas és en el terme de Cases de Pena), tombes amb aixovars de vasos de ceràmica de vernís roig. Més a llevant al Còrrec d'en Tanyot, just al nord del poble, però a l'esquerra de l'Aglí, també es van trobar nombroses restes romanes.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Com les poblacions rosselloneses de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve del Monestir, Espirà de l'Aglí es forma a partir del segle XI a partir del monestir de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, esmentat ja el 1075 (Sta. Maria Aspirani). Els senyors de Paretstortes tenien alous en aquest lloc, que el 1086 foren donats a Sant Miquel de Cuixà per Berenguer Isarn de Parestortes, la seva muller i els seus fills. Tanmateix, el 1098 la vídua i els fills de Berenguer Isarn, Berenguer i Bernat, feren una segona cessió del poble i terme, ara a Santa Maria d'Arles. Això motiva una disputa entre els dos monestirs, que fou dilucidada per Udalgar de Castellnou, bisbe d'Elna, a favor de Cuixà.

Ara bé, el 1130 el mateix bisbe consagrava Santa Maria d'Espirà de l'Aglí i el 1136 hi creava un priorat de canonges augustinians, després d'unes negociacions i transaccions amb el monestir de Cuixà. El monestir d'Espirà començà una època d'esplendor, en la qual es féu amb el senyoriu d'Espirà de l'Aglí, el Castell de Pena, Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Paretstortes. Malgrat aquesta puixança, el fet de ser un priorat de zona fronterera causà en el priorat nombroses malvestats, que feren que el 1361 els canonges decidiren anar-se'n cap a Perpinyà, on s'uniren amb els monjos de Santa Maria de la Real per crear la primera abadia de canonges augustinians. El prior d'Espirà, Jaume Borró, esdevingué el primer abat de la Real. El successor de Jaume Borró, Antoni Girgós, administrador dels béns del priorat d'Espirà, atorgà carta de població a pagesos dels pobles veïns i del Conflent en les terres del priorat, de tal manera que s'originà la població d'Espirà. Aquesta nova població gaudí de nombrosos privilegis, que perduraren fins a la Revolució Francesa.

Possiblement relacionat amb el priorat de Santa Maria a la riba esquerra de l'Aglí i a ponent del poble, just al sud del Mas Mirs, hi ha les restes d'un pilar d'un pont obrat de la mateixa manera que l'església de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Amb la secularització de l'abadia de la Real, l'any 1592, Espirà de l'Aglí passà a ser administrat per un prior nomenat expressament per a aquesta església, fins que va passar a dependre del bisbe d'Elna el 1691.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

A mitjan segle XIX un particular adquirí els edificis monàstics de l'antiga col·legiata i hi fundà el 1852 un monestir de monges cistercenques. S'hi construí una església nova, ja que la de l'antic monestir havia esdevingut parròquia del poble, fins que el 1901 la comunitat es dispersà i anà a raure a la Dordonya. Els germans maristes es feren càrrec de l'edifici abandonat, i hi crearen una escola apostòlica.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica d'Espirà de l'Aglí entre 1424 i 1790
1424 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1755 1767 1774 1789 1790
10 f 18 f 7 f 22 f 66 f 89 f 78 f 90 f 317 h 78 f 97 f 507 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
432 604 646 819 925 975 904 971 1.010
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1.101 1.233 1.485 1.510 1.535 1.623 1.491 1.692 1.694
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1.698 1.547 1.583 1.427 1.421 1.395 1.313 1.340 1.543
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2008 2010
1 481 1 685 1 599 1 723 2 196 2 463 2 850 3 012 3 118
2013
3.348

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[9][modifica | modifica el codi]

Batlles d'Espirà de l'Aglí
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 2001 - Març del 2014 Gérard Bile DVD Diputat suplent (2002-2007)
Març del 2014 - Moment actual Philippe Fourcade

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Philippe Fourcade.

Adjunts al batlle[modifica | modifica el codi]

  • 1a: Marguerite Fontanel
  • 2n: Antoine Sanchez
  • 3r: Luc Hernandez
  • 4a: Christiane Monier
  • 5è: Pierre Cuillé.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Paul Massé
  • Dominique Cazeilles
  • Anne-Marie Banyuls
  • Délia Coculet
  • Jérôme Forner
  • Nathalie Fomt
  • Nathalie Maton
  • Frédéric Avila
  • Ludiwine Coste
  • Carole Gironella
  • Anthony Perales
  • Norbert Marco
  • Monique Dauré
  • Robert Olives
  • Philippe Denat
  • Pascal Crouchandeu
  • Frédéric Jonca.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 el poble d'Espirà d l'Aglí ha estat inclòs en el cantó número 15, denominat de la Vall de l'Aglí, amb capitalitat al poble de Ribesaltes, juntament amb les viles catalanes d'Estagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet, Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans d'Arboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló i occitans d'Ansinyà, Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac, l'Esquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver. Els seus consellers departamemtals són Lola Beuze et Charles Chivilo, de la Unió de l'Esquerra.

Ensenyament i Cultura[modifica | modifica el codi]

A Espirà de l'Aglí hi ha quatre establiments escolars. Un de maternal, públic, denominat Les Lauriers Roses, dos d'estudis primaris: el públic Jean Alio i el privat religiós du Sacré Cœur, que també té maternal, i un col·legi de secundària, el privat religiós Nôtre Dame des Anges. El batxillerat, cal cursar-lo als liceus de Perpinyà o Ribesaltes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «60-Espirà de l'Aglí». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Espirà de l'Aglí». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Espirà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1995.
  3. El terme d'Espirà de l'Aglí en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Espirà de l'Aglí a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  5. El poble vell d'Espirà de l'Aglí en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El poble actual d'Espirà de l'Aglí en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  8. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  9. Maires, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espirà de l'Aglí Modifica l'enllaç a Wikidata