Ansinyà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAnsinyà
Blason contemporain ansignan.svg
Photos ansignan avril 2006 042.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66006.png
 42° 45′ 39″ N, 2° 30′ 56″ E / 42.760833333333°N,2.5155555555556°E / 42.760833333333; 2.5155555555556
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Perpinyà
Cantócantó de Sant Pau de Fenollet
Població
Total 177 (2015)
• Densitat 22,58 hab/km²
Geografia
Superfície 7,84 km²
Banyat per Riu Aglí
Altitud 235 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66220
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Ansinyà[1] o Ancinyà[2] (l'endònim occità és Ansinhan i el topònim oficial en francès és Ansignan) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

El poble[modifica]

El poble d'Ansinyà és a la riba dreta de l'Aglí, a 235 d'altitud, a l'interfluvi entre aquest riu i l'Adasig, amb el qual conflueix un xic més avall. Reuneix tota la població del terme: 188 h el 2014. L'església parroquial, dedicada a Sant Nazari i Sant Cels, és un edifici del segle XVII. Més avall del poble, sobre la riba de l'Aglí, hi ha vestigis d'un pont medieval i l'església preromànica de Sant Nazari. Del terme també es destaquen les restes del castell de Las Albas, dels segles XI i XII, així com la seva església romànica, del segle XIII i de planta rectangular.

El terme[modifica]

El terme municipal d'Ansinyà, té una extensió de 7,84 km². És situat a la vall de l'Aglí, aigua avall de Sant Pau de Fenollet. La carretera que mena a Ansinyà surt, efectivament, d'aquesta població. El municipi és accidentat al NE per la serra de Vergèrs, de 584 m (una illa de calcaris marmoritzats sobre els gneis i granits que formen el lloms arrodonits de la resta del terme), per on passa el termenal amb el municipi veí de Centernac. A llevant també, bé que més a migdia, el turó de Pomarola (383 m) és trifini d'Ansinyà, Centernac i Caramany. Per aquest sector, la divisòria travessa l'Aglí i per la partida de Taupèls i, més endavant, per l'Adasig confronta amb Trillà a migdia. A ponent, el límit amb Felluns segueix un traçat irregular que deixa dins el terme d'Ansinyà la partida de La Roïra. Altres partides del terme són la de Lo Camp de l'Argent, la de Ventolà, Gornèr i Lo Bac de l'Oliver, aquesta limita amb Centernac. Hom pot assenyalar, encara, Lo Clòt del turí, a la dreta de l'Aglí, i la coma de La Pigassa, que davalla la serra de Vergèrs. L'Aglí entra al terme pel NE, amb un traçat irregular, amb alguns petits meandres i congosts, i en surt per SE, encaixat entre vessants muntanyencs, els més suaus plantats de vinya; la direcció general de l'Aglí és originada per una sèrie de falles. De les pagesies, podem esmentar especialment Lo Mas, a l'esquerra del riu.

L'agricultura[modifica]

La major part de les terres de conreadís (149 ha de 152) són ocupades per vinyes (essencialment sota denominació d'origen controlada) conreu que s'enfila pels costers de les muntanyes i ocupa també la majoria dels camps i altiplans conreables. L'aigua de l'Aglí és derivada per l'esquerra per tal de regar els horts del fons de la vall, actualment per a regar les vinyes de les terrasses de vora el riu. hi ha una petita cooperativa de menys de 10.000 hl de capacitat. També hi ha uns petits ramats d'ovelles i cabres. Aigua amunt del poble el pont d'Ansinyà, un antic aqüeducte en forma de pont, d'origen romà i modificat al segle XIII, passa l'aigua per damunt de l'Aglí per regar la riba dreta. El pantà o llac de Caramany (1994), va negar la vall d'Aglí fins més amunt d'aquest pont. En aquestes hortes de vora el riu es fan arbres fruiters. Hi ha pedreres de feldespat, al límit amb els termes de Sant Martí i Centernac. Prop del poble hi ha una fàbrica d'electricitat que aprofita l'energia hidràulica d'un salt d'aigua del riu.

Cantó n.º 15[modifica]

Actualment, juntament amb les viles catalanes d'Estagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans d'Arboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans de Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac. l'Esquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver forma part del cantó número 15, de la Vall de l'Aglí (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ribesaltes.

Geografia[modifica]

Mapa de la comuna d'Ansinyà

Administració i política[modifica]

Alcaldes[modifica]

Alcalde Període[3]
Joseph Grand 1792-1795
Pierre Grand 1795-1799
Marc Babulet 1799-1801
Joseph Grand 1801-1813
Joseph Grand (fill) 1813-1815[4]
Jean Raspaud 1815-1816[4]
Pierre Barbaza 1816-1835
Jacques Gandou 1835-1841
Jean-Baptiste Fage 1841-1846
Joseph Pratx 1846-1850
Saturnin Carol 1850-1850
Joseph Merou 1850-1850
Pierre Estève 1850-1851
Joseph Barbaza 1851-1852
Pierre Estève 1852-1856
François Bascou 1856-1865
Pierre Vaysse 1865-1876
Joseph Barbaza 1876-1884
André Gelly 1884-1888
Jean-François Dauliac 1888-1895
Pierre Pech 1895-1908
Célestin Calvet 1908-1912
Joseph Jeantet 1912-1929
Jacques-Louis Pech 1929-1935
Etienne Bascou 1935 - 1977
Guy Barbaza 1977 - 1999
Guy Audouy 1999 - 2001
Mauricette Pelissier 2001 - 2014
Jean-Pierre Pilart 2014-

Demografia[modifica]

El 1836 a Ansinyà hi havia306 h. 287 el 1861, 274 el 1896, 246 el 1926, 229 el 1954. Es pot observar, així, que a partir de la població més alta a la segona meitat del segle XVIII, aquesta ha anat davallant progressivament i lenta fins al 2014 amb 188. El 40% de les cases són residències secundàries.

Població 1962-2008

Història[modifica]

L'aqüeducte

Del passat antic d'Ansinyà se'n sap ben poca cosa. S'hi trobà una moneda romana de bronze del temps de l'emperador Neró i un diner d'argent més antic, de l'any 46 aC. de què hom dedueix que probablement hi devia haver una vil·la romana. En època medieval el lloc és documentat a partir de la fi del segle XIV (Anciyas; Ansihan del XVII en endavant) Va ser seu d'una senyoria que a la fi de l'Antic Regim era detinguda per una branca de la família Mauleon.

Llocs d'interès[modifica]

L'església parroquial
  • L'aqüeducte d'Ansinyà
  • El dolmen de la Roira
  • Ruïnes de l'església preromànica Sant Nazari i Sant Cels
  • Ruïnes de l'antic pont medieval
  • Ruïnes del castell dels Albars i de la seva església
  • L'església parroquial Sant Nazari (segle XVII)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 14, pàgs. 471/73/66, Gran Enciclopèdia Catalana S.A. (ISBN 84-85194-59-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ansinyà
  1. Institut d'Estudis Catalans - Universitat de Perpinyà. «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord», 2007.
  2. «Ancinyà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. MairesGenWeb
  4. 4,0 4,1 (francès) Fabricio Cardenas, Vieux papiers des Pyrénées-Orientales, Ansignan, 18 juin 1815, 11 de gener del 2014