Vilallonga de la Salanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilallonga de la Salanca
Villelongue-de-la-Salanque
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Vilallonga de la Salanca respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Villelongue-de-la-Salanque.JPG
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Canet de Rosselló
Gentilici Vilallonguet, vilallongueta
Superfície 7,21 km²
Altitud 10 msnm
(màx.:15 mín.:5)
Població (2009[1])
  • Densitat
3.013 hab.
417,89 hab/km²
Coordenades 42° 43′ 43″ N, 02° 59′ 5″ E / 42.72861°N,2.98472°E / 42.72861; 2.98472Coord.: 42° 43′ 43″ N, 02° 59′ 5″ E / 42.72861°N,2.98472°E / 42.72861; 2.98472
Dirigents:
• Batlle:

José Lloret
Codi postal 66410
Codi INSEE 66224

Vilallonga de la Salanca (['bilə'ʎuŋgə], estàndard ['bilə'ʎoŋgə(ðələsə'laŋkə)], en francès Villelongue-de-la-Salanque) és un municipi del Rosselló.

Actualment, juntament amb Bonpàs, Santa Maria la Mar i els districtes de l'est de Perpinyà forma part del cantó número 7, de Perpinyà 2 (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015).

El malnom dels vilallonguets és peus molls i la dita és: Vilallonga la Tua i també A Sant Hipòlit venen l'oli, a Sant Llorenç venen la sal, a Torrelles el vinagre i a Vilallonga l'enciam.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En aquest cas es tracta d'un nom ja romànic, de caràcter descriptiu: és la vila llarga de la Salanca, atès que el nucli primigeni era allargassat a banda i banda del Camí ral de Perpinyà a Santa Maria la Mar. El terme Salanca és, encara segons Joan Coromines,[2] un derivat del mot comú sal, amb l'afegitó del sufix probablement sorotàptic -anc. Es tractaria així, doncs, d'un terme aplicat a un terreny salí.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Bonpàs

El terme comunal de Vilallonga de la Salanca[3][4] s'estén a la zona de l'extrem nord-est de la Plana del Rosselló, a la riba esquerra de la Tet, en la zona al·luvial del quaternari més recent, formada pels al·luvions de l'esmentat riu Tet i de l'Aglí, proper per nord del poble i terme de Vilallonga. El Tet constitueix tot el límit meridional del terme, amb Perpinyà a la zona de Castellrosselló i amb Canet de Rosselló i el septentrional és l'Agulla de l'Auca, al termenal amb Clairà i Torrelles de la Salanca.

És una plana inundable en dies de grans pluges, sobretot a la capçalera del Tet i de l'Aglí, per la qual cosa es van fer en el seu moment dics de contenció a la vora del Tet, sobretot. També per resoldre els excessos d'aigua es van obrir les agulles de drenatge, complementades pels recs i agulles d'irrigació de les terres de conreu.

Termes municipals limítrofs:

Clairà Torrelles de la Salanca
Bonpàs Brosen windrose-fr.svg Santa Maria la Mar
Perpinyà Canet de Rosselló

El poble de Vilallonga[modifica | modifica el codi]

El nucli primigeni de Vilallonga de la Salanca és el poble vell, que encara s'anomena la Cellera. És un dels pocs llocs de la Catalunya Nord on aquest terme és encara en ús. A la Cellera[5] hi havia hagut també el Cementiri Vell, a l'entorn d'una part de l'església parroquial de Sant Marcel. El nucli primitiu esdevingué fortificat, amb l'església com a punt forta de la força, o fortalesa. El nucli vell esdevingué, doncs, acastellat. Se'n conserva el Portalet.

L'església de Sant Marcel fou refeta del tot al segle xix -consagrada de nou el 1878-, però de forma perpendicular a l'antiga, de manera que, de la vella, se n'han conservat restes a banda i banda de l'entrada principal actual de l'església.

La capella de Sant Sebastià, situada a la perifèria oest del nucli vell, fou absorbida pel creixement del poble a les darreres dècades del segle xx, així com el Pont Nalt de Santa Maria, ara situat a l'extrem oriental del poble i la Tua, en el sector sud-est. La Zona artesanal, situada a l'extrem nord del nucli actual, és la darrera expansió[6] del poble.

Sant Sebastià[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una capella situada a la zona oest del nucli vell de Vilallonga de la Salanca, actualment absorbida pel creixement urbanístic del poble.

Sant Esteve del Pi[modifica | modifica el codi]

L'antic poble de Sant Esteve del Pi, amb la seva església, és del tot desaparegut, però se n'ha conservat el nom en una partida del nord del terme.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Com a la major part dels termes de la Plana del Rosselló, l'hàbitat antic estava basat en l'abundor de masos. Aquesta quantitat ha disminuït durant les darreres dècades a causa de la massiva urbanització en molts pobles. A Vilallonga de la Salanca queden tanmateix, alguns masos: Mas Arlabossa, o Mas de la Bossa, Mas Benedetti, o Mas d'en Sorrollós, Mas Carbassa, Mas de l'Hug, o Mas d'en Ramonet, Mas d'en Guals, Mas Gallard, Mas Reinald, un segon Mas Reinald, o Mas del Fill d'en Reinald, Mas Rigola i Mas Riu, o Mas d'en Taner. A part, hi ha també el Molí.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

L'únic riu que toca el terme de Vilallonga de la Salanca -i en forma tot el límit meridional- és el Tet. La resta de cursos d'aigua són canals de drenatge i d'irrigació. Entre els primers es troben l'Agulla de l'Auca, l'Agulla Nova i l'Agulla Vella. Entre els d'irrigaació, l'Agulla del Molí, el Rec del Molí, o Regadiu, i el Rec de Vilallonga.

Aquests cursos d'aigua tenien diversos passos a gual, entre els quals destaquen el Pas Curt, el Pas d'en Lladeres i el Pas Llarg, tots tres ara en desús, per la qual cosa els topònims respectius han caigut també en desús. Un pont salvava també un d'aquests cursos, el rec o agulla del Molí. Es tracta del Pont Nalt de Perpinyà.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

L'àmbit dels topònims de les partides del terme de Vilallonga comprèn alguns noms en ús actualment, però, sobretot, molts de noms antics, ja en desús. Entre els encara existents es troben les Barralles, antigament la Barralla, Camí de Canet, Camí de Clairà, la Colla, la Colomina, la Capella, abans Sant Sebastià, el Crist, Darrer el Molí, l'Eixugador, les Graves, el Marroc, el Molí, Morrolla, les Parets, el Pas de la Barca, el Pas de les Carretes, el Pas dels Porcs, el Pas d'en Lladeres, les Rotes, la Ruta de la Vila, Sant Antoni, Sant Esteve, o Sant Esteve del Pi, Sant Miquel de Forques, la Saurina i la Trilla. Entre els noms antics, ja en desús, trobem els Aiguals, Aigües Vives, l'Aiminada, l'Aixada, l'Allée. l'Arpeta, Aumes, la Barca, les Basses, Borragells, el Bosc, el Bosc dels Moliners, el Bosc de Madama, la Botarada, Camí del Mas, Camí del Molí, Camí de Perpinyà, Camí de Santa Maria, Camí de Torrelles, el Clot de la Font, Cossegall, Costat del Rec, la Creu, la Creueta, l'Encaix, les Escudelles, la Figuerassa (dues de diferents), la Font, el Gorg Llarg, el Gorg Rodon, la Llongaina, la Mata, Menjo Gasans, Morier, la Mota, les Motes, Nostra Senyora, l'Obra, el Pas del Rec, el Pas d'en Curt, el Pas d'en Simon, el Pas d'en Tonet, el Penjat, els Plans, la Recorda, el Roure, Santa Caterina, Sant Pluget, les Sanyes, la Travessa (dues de diferents), la Trugeta i la Vedella.

Una bona part dels topònims de Vilallonga fan referència a camps, prats, vinyes, etcètera, directament relacionats amb el conreu. Entre els noms encara en ús hi ha Camp de la Mata, o, senzillament, la Mata, Camp de l'Espasa, Camp del Mas, Camp del Noguer, Camp dels Flocs, Camp de l'Ull, o, senzillament, l'Ull, les Closes, la Colomina, la Colomina de la Ribera, la Colomina d'en Guerra, la Colomina d'en Tastu, les Cotives, l'Era Vella, una segona Era Vella, anteriorment Camp de l'Era, l'Horta, l'Horta Vella, l'Hort d'en Cardina i les Raïmeres. I entre els antics, ja en desús, Camp de Ferro, Camp de la Capella, Camp de la Disputa, Camp de la Justícia, Camp de la Pubilla, Camp del Bisbe, Camp del Benefici, Camp de l'Om, Camp del Pal, Camp dels Canards, Camp dels Conills, Camp dels Frares, Camp dels Horts, Camp dels Malbissons, Camp dels Salzes, Camp del Tapier, Camp d'en Ferran, Camp d'en Foixonet (n'hi ha dos), Camp d'en Pal·lura, Camp d'en Reinald, Camp d'en Roger, Camp d'en Teula, Camp Llarg, Camp Petit de les Escudelles, Camp Petit de Morrolla, Camp Serrat, la Closa (dues de diferents), la Closa Esteve, la Closa Petita, la Colomina de Bages, la Colomina del Pont, la Colomineta (dues de diferents), l'Era Vella (una altra, diferent de les anteriors), l'Hort d'en Cossegall, els Horts, els Olivers, el Prat Llarg, el Reguet de riu Morrolla i les Vinyetes.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és la principal activitat econòmica de Vilallonga de la Salanca. La major part de les terres conreades, gràcies a l'abundor d'aigua, tres quartes parts de l'extensió agrària són dedicades a les hortalisses: carxofes, escaroles, productes primerencs, espàrrecs, enciams, api, tomàquets, julivert, col-i-flors i pastanagues. A la resta es produeix fruita (albercocs, peres i préssecs, sobretot), i una mica de vinya, no tanta com en altres termes rossellonesos, ja que de l'entrada en el Mercat Comú ençà ha anat en retrocés. Tanmateix, el Celler Cooperatiu, dedicat a la vinificació, és encara una de les institucions comercials actives, juntament amb la de Compres Agrícoles, dedicada a la fruita.

A Vilallonga de la Salanca hi ha una Zona artesanal, dedicada a obradors de petites indústries locals.

Història[modifica | modifica el codi]

Història medieval[modifica | modifica el codi]

Vilallonga de la Salanca és esmentat des del 981: Villalonga super flumen Tede, en una confirmació d'un alou de Sant Genís de Fontanes. Des del segle XI, el senyoriu estigué en mans dels Vilallonga, però a finals del XIII l'hereva dels Vilallonga, Elisenda, casà amb Pauquet de Bellcastell, per la qual cosa el senyoriu passà als Bellcastell. El 1466 tornava a passar quelcom semblant: Gallarda de Bellcastell casava amb Francesc d'Oms, i el senyoriu de Vilallonga passà a la família d'Oms.

Història moderna[modifica | modifica el codi]

El 1653, a ran de la Guerra dels Segadors, el regne de França confiscava les terres rosselloneses a Emmanuel d'Oms, i les atribuïa de primer al duc de Noailles el 1665 per cedir-les al cap de tres anys a Joan Josep de Ponts i de Guimerà, baró de Montclar, qui el llegà en testament a la seva dona i a la seva filla. Aquesta, casada amb el marquès de Rebé, per la qual cosa Vilallonga de la Salanca passà a domini d'aquesta família, que esdevingueren comtes de Bourg. També per matrimoni passà als comtes de Lostange, i després, per herència, al seu nebot, príncep de Montbarey, la família del qual el matingué fins a la Revolució Francesa.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Dues úniques carreteres discorren pel terme de Vilallonga: la D-12 i la D-51.

- La D-12 (D-900/E-15 A-19 - Santa Maria Platja), que enllaça amb l'autovia i l'autopista que travessa el país de nord a sud, passant per Pià, Bompàs, Vilallonga de la Salanca, Santa Maria la Mar i Santa Maria Platja. Porta en 8 quilòmetres fins a l'autovia i l'autopista, 6 fins a Pià, 4 fins a Bompàs, 3 fins a Santa Maria la Mar, i 5 fins a Santa Maria Platja.

- La D-51 (Torrelles de la Salanca - Vilallonga de la Salanca) uneix aquestes dues poblacions en 3 quilòmetres.

Mitjans de transport públic[modifica | modifica el codi]

Camins[modifica | modifica el codi]

Els camins que solquen el terme de Vilallonga es poden classificar en diversos grups. D'una banda, els vells camins ara transformats en carreteres: Ruta de Perpinyà, o Ruta de la Via, i Ruta de Santa Maria. De l'altra, els camins que enllacen el poble amb les poblacions veïnes, com el Camí de Bonpàs, o del Molí, el Camí de Bonpàs al Molí, el Camí de Clairà, el Camí de Canet, el Camí de Santa Maria, el Camí de Sant Miquel, o de Perpinyà a Santa Maria, el Camí de Torrelles, el Camí Vell de Canet, el Camí Vell de Perpinyà, el Camí Vell de Santa Maria i la Travessa, o Camí de la Travessa, o Camí de Perpinyà a Santa Maria. Finalment, hi ha els camins interns del terme de Vilallonga: Camí del Camp de les Disputes, Camí de l'Era Vella, Camí de les Graves, Camí d'en Lladeres, Camí de l'Horta Vella, Camí del Mas Nerel, o del Mas Riu, Camí del Pas de les Carretes, Camí de Morrolla, Camí de Sant Antoni, o de la Saurina, i Camí Vell del Camp de l'Ull.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h).[7]

Evolució demogràfica de Vilallonga de la Salanca entre 1358 i 1790
1378 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1755 1767 1774 1789 1790
31 f 59 f 17 f 22 f 70 f 81 f 73 f 118 f 327 h 73 f 102 f 342 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
446 456 514 605 571 581 627 780 889
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
859 816 903 972 1.005 1.041 1.093 1.145 1.194
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1.244 1.304 1.284 1.298 1.279 1.390 1.375 1.282 1.406
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2012
1.540 1.642 1.548 2.027 2.139 2.461 2.856 2.912 3.229

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[8] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[9]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població

Administració i política[modifica | modifica el codi]

La Casa de la Vila

Els batlles[10][modifica | modifica el codi]

Batlles de Vilallonga de la Salanca
Període Nom Opció política Comentaris
1790 – 1793 Marcel Colomer
1793 – 1794 Joseph Bertran
1794 – 1797 Thomas Vilanove
1797 – 1800 Théodore Vignau
1800 – 1807 Pierre Bedos
1807 – 1813 Honoré Vignau
1813 – 1821 Jacques Vilanove
1821 – 1825 Assicle Jonqueres
1825 – 1831 Hiacinthe Cairol
1831 – 1832 Sébastien Ablard
1832 – 1841 Jacques Urgell
1841 – 1843 Joseph Salgues
1843 – 1848 Jean Ducassi
1848 – 1855 Joseph Ferre
1855 – 1858 Joseph Calcine
1858 – 1865 Gaspar Cayrol
1865 – 1870 François Jonqueres
1870 – 1871 François Gaspar Cayrol
1871 – 1881 François Jonqueres
1881 – 1896 Maurice Pallure
1896 – 1908 François Jonqueres
1908 – 1913 Auguste Carrere
1913 – 1921 Jean Gailly
1921 – 1925 Joseph Marques
1925 – 1935 Fernand Balsan
1935 – 1941 Étienne Ducassy
1941 – 1943 Louis Courty
1943 – 1944 Léon Tastu
1944 – 1955 Aristide Martre
1955 – 1959 Justin Riu
1959 – 1983 Émile Cortale, Milú
1983 – 1989 René Macabies
1989 – Març del 2008 Germain Vignau
Març del 2008 – Moment actual José Lloret

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • José Lloret.

Adjunts al batlle[11][modifica | modifica el codi]

  • 1a:
  • 2n:
  • 3a:
  • 4t:
  • 5è:
  • 6è:

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Bernard Bousquet
  • Serge Brunet
  • Valérie Brunet-Rovira
  • Dominique Carbasse
  • Philippe Cella
  • Julie Clos
  • Michel Cristine
  • Whueymar Deffradas
  • Corinne Deviers
  • Bouabdellah-Bob Djalout
  • Laurent Doreau
  • Bernard Eychenne
  • Marie-Dominique Ferrer-Roger
  • Marie-Christine Gaillard-Canal
  • Chantal Gibeaux-Gillet
  • Marie Maillach-Rosat
  • Pierre Mouliné
  • Thérèse Pallure-Gironella
  • Marcelle Parent-Helias
  • Olivier Pinault
  • Laure Ribera-Briaut
  • Brigitte Sirejol-Parent.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de les eleccions departamentals del 2015, Santa Maria la Mar ha estat inclòs en el nou Cantó de Perpinyà-2, cantó número 7, format per Bonpàs, Santa Maria la Mar, Vilallonga de la Salanca i els districtes del nord-est de Perpinyà. Els consellers departamentals triats en aquesta elecció per aquest cantó han estat Joëlle Anglade, de l'UMP, adjunt al batlle de barri del sector de Perpinyà Est, i Jean Sol, de l'UMP, conseller municipal de Bonpàs.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues escoles per a la mainada del poble: L'Escola Maternal Pública de Vilallonga de la Salanca i l'Escola Primària Jules Ferry. Per als adolescents i joves, la continuïtat dels estudis es troba als col·legis i liceus, situats a Sant Llorenç de la Salanca, Canet de Rosselló o Perpinyà.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

  • Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalanista, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme
  • Joseph Coste (1892- ), militar de la primera guerra mundial

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «190-Vilallonga de la Salanca». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vilallonga de la Salanca». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Salanca». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Se-Vi). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Coromines, Joan. «Vila (i derivats)». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi-Z). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Ponsich, Pere. «Vilallonga de la Salanca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1997.
  3. El terme de Vilallonga de la Salanca en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Vilallonga de la Salanca a la Carte de Cassini oferta per l'IGN
  5. El poble actual en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El poble actual en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Pélissier 1986
  8. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  9. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  10. Maires, en francès.
  11. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilallonga de la Salanca Modifica l'enllaç a Wikidata