Trullars

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaTrullars
Trouillas
Escut de Trullars
Masdeu-photo03-640x427.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66217.png
42° 36′ 41″ N, 2° 48′ 30″ E / 42.611388888889°N,2.8083333333333°E / 42.611388888889; 2.8083333333333
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Perpinyà
Cantócantó de Tuïr
Població
Total 1.988 (2015)
• Densitat 116,87 hab/km²
Gentilici Trullanès o trullanenc,
trullanesa o trullanenca
Geografia
Superfície 17,01 km²
Altitud 77 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Rémy Attard
Indicatius
Codi postal 66300
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Trullars en el Rosselló

Trullars ([tɾu'ʎas], en francès Trouillas) és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 1.903 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Pertany a la subcomarca dels Aspres.

Actualment, juntament amb la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra i Vilamulaca forma part del cantó número 1, dels Aspres (nou aplec de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines[1] explica el topònim Trullars com a procedent del llatí torculares (trulls, molins d'oli o cups).

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

La comuna de Trullars, d'una extensió de 170.100 hectàrees d'extensió, és[2][3] als Baixos Aspres, a tocar de la Plana del Rosselló, entre els rius Reart, que fa de límit oriental del terme, i la Cantarana (Rosselló), que travessa pel mig el sector nord del terme, per on estén el seu curs sinuós, ple de meandres.

L'estructura general del territori de Trullars és plana, amb algunes depressions on s'havien format estanyols, com l'Estany de Baix, l'Estany de Dalt i l'Estanyol avui dia dessecats.

Termes municipals limítrofs:

Llupià Pontellà i Nyils
Terrats Brosen windrose-fr.svg Vilamulaca
Forques Paçà

El poble de Trullars[modifica]

Torre de l'antic recinte fortificat de Trullars

Situat a 95 metres d'altitud a la dreta de la Rosselló, Trullars es formà en forma de cellera[4] al voltant de l'església parroquial de Sant Aciscle de Trullars, romànica, però amb moltes transformacions sofertes al llarg dels anys. En algunes d'aquestes transformacions, l'església fou ampliada considerablement, fins que féu desaparèixer algunes cases de la cellera. Envoltant la cellera es creà el Recinte fortificat de Trullars. La situació del poble en un meandre molt tancat de la Cantarana accentuava el seu emplaçament estratègic.

El poble anà creixent en aquest espai, mentre que el seu desenvolupament modern i contemporani l'ha anat estenent cap als plans de migdia i de l'est del nucli, i cap a l'altra banda[5] del riu. Un raval del poble és l'únic que travessa el riu i s'estén cap a la seva riba esquerra.

La comanda templera del Masdéu[modifica]

La comanda del Masdéu

La casa mare de l'Orde del Temple al Rosselló fou el Masdéu. Aquesta comanda templera tenia a ran del mesclant dels rius Reart i Cantarana (Rosselló), al nord-est del terme, l'església de Santa Maria del Masdéu i el recinte fortificat seu de la comanda. Havia començat essent una preceptoria, que passà a comanda amb una jurisdicció important: Nyils, Terrats, Santa Coloma de Tuïr, Palau del Vidre, Sant Hipòlit de la Salanca i, anys més tard, Cotlliure, a més de tots els forns de pa de Perpinyà.

Prop d'aquest indret tingué lloc la Batalla del Masdéu, mencionada en l'apartat d'història.

Sant Salvador de Cirà[modifica]

L'antic monestir benedictí de Sant Salvador de Cirà fou fundat el 844 sobre l'antic lloc de Ceceranum, citat en diversos documents medievals. El 1144 ja existia el monestir, segons es veu en el testament de Ramon de Montesquiu, qui uneix el monestir al de Sant Salvador de Breda. Hi continuà unit fins que fou venut per l'abat Bernat de Breda als veïns templers del Masdéu. Al segle XVIII ja s'esmenta com a arruïnat, i avui dia no en queden restes visibles.

Santa Eulàlia de Tevolís[modifica]

L'esglesiola de Santa Eulàlia de Tevolís (ecclesiola Sancta Eulalia), encara documentada el 1495, actualment del tot desapareguda, era a prop del Reart. Era l'església d'una vila, Tevolís, esmentada entre el 1141 i el 1144.

Llocs desapareguts del terme de Trullars[modifica]

Tot i que no es coneix on eren, en documents medievals apareixen esmentats els vilars de Lanetellum, Tarracarias, Ceceranum i Lintexetum. Pel context, en el darrer cas es dedueix que era a tocar d'un dels estanys existents prop de Trullars.

Els masos del terme[modifica]

Trullars conserva alguns masos, com la Casa Nova, la Maixina, el Mas Cantarana, abans Mas d'en Domènec, el Mas de l'Hoste, el Mas dels Guillots, abans Cortal d'en Duran, el Mas d'en Conte, el Masdéu, el Mas Magí, el Mas Peirer Bolfa, el Mas Silvestre, el Mas Siné, abans Mas o Cortal d'en Capdet, el Mas Tronyó i la Teuleria, abans Teuleria d'en Duran. Ja desapareguts, es conserva el nom de la Casa d'en Clarà, del Casot o Barraca d'en Fornier, del Casot d'en Salies, abans Cortal o Mas d'en Salies, del Cortal d'en Clarà i del Cortal d'en Sanyàs, a més del Molí d'en Correu i de la Teuleria d'en Jaubert.

Els cursos d'aigua[modifica]

El terme de Trullars comparteix dues realitats geogràfiques: la plana del Rosselló, a la meitat oriental, i el començament dels Aspres, a l'occidental. Als sectors plans hi ha tot de canals de drenatge, com ara les dues Agulla de la Joncassa, una al nord-oest del terme i l'altra al nord-est, l'Agulla del Camp del Noguer, l'Agulla de l'Estany Alt, l'Agulla de l'Estany Baix, l'Agulla del Sabartès, l'Agulla dels Romegals, l'Agulla de Madaixó, l'Agulla de Pugeraut i el Pou i el Túnel de les Coves.

Els principals cursos d'aigua natural són el del Reart i el de la Cantarana (Rosselló), que corren paral·lels un per l'extrem meridional del terme (el Reart) i l'altre pel terç superior, ran del nucli de població. Són afluents d'aquests dos cursos d'aigua uns quants torrents, aquí anomenats còrrecs: el Còrrec, el Còrrec de la Tina, el Còrrec del Camí del Monestir, el Còrrec del Mas d'en Jaubert, el Còrrec del Mas Tronyó, el Còrrec de les Clares, el Còrrec de les Eres, el Còrrec de l'Estanyol, el Còrrec del Gall, o d'en Gall, el Còrrec del Mas d'en Conte, el Còrrec del Noguer, dos Còrrec del Sabartès, difererents, el Còrrec de Santa Magdalena, el Còrrec de Pugeraut, el Còrrec dels Plans, el Còrrec d'en Llobet, el Còrrec d'en Piscot i el Còrrec de Puig de Nagut. El Còrrec de la Teuleria, nom ja en desús, és l'actual llera del Reart.

Diversos passos a gual travessen aquestes agulles i còrrecs: el Passallís del Camí de la Capella, el Passallís del Camí de la Maixina i el Passallís del Camí de Vilamulaca.

A part d'aquests cursos d'aigua, cal esmentar dues fonts importants: la Font del Masdéu, dita habitualment simplement la Font i la Font Roja. També hi ha la Pompa d'en Clarà, nom antic, actualment desapareguda, i el Pou de la Pinya. En el terme existeixen dues rescloses: la del Molí d'en Correu, i la del Molí de Pontellà.

El relleu[modifica]

Com que pertany ja als Aspres, el terme de Trullars té diverses elevacions, com el Pugeraut, el Puget, el Puig del Pal i el Puig de Nagut, i algunes serres, com la Serra o el Serrat de Robau. Coll de Portell és també un topònim que marca un punt de relleu.

El terme comunal[modifica]

Els principals noms de lloc del terme de Trullars són la Barda, el Camí de Pontellà (partida), la Casa Nova, el Castanyer, les Clares, la Creueta, Darrere el Mas, Estany Alt, Estany Baix, l'Estanyol, el Falguerar, Font d'en Font, Font Roja, la Garriga, la Joncassa, Madaixó, el Mas d'en Conte, el Mas d'en Jaubert, el Mas d'en Ripoll, el Masdéu, el Mas Domènec, el Mas Silvestre, Millareda, Mirabò, el Molí d'en Gelis, els Molinàs, Muifred, els Plans, els Plans d'Amunt, el Reart, el Riberal, les Ribes, Robau, els Romegals, el Sabartès, el Salt de les Moles, Santa Magdalena, Sant Salvador, les Teuleries o la Teuleria-, les Teuleries d'en Duran i Torroelles. Alguns designen directament camps, horts o vinyes: el Camp del Noguer, el Camp del Prior, el Camp Llarg, la Colomina del Bosc, la Colomina -o les Colomines- d'en Salies, les Eres, l'Horta, l'Hort d'en Piscot, l'Oliveda del Bosc, el Vinyer del Cuc i el Vinyer del Reart. Com a noms ja desapareguts hi ha el Racó i la Vinya del Bosc.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Travessa el terme de Trullars pel seu sector més oriental, de nord a sud, l'autopista A-9/E-15, anomenada la Catalana, que no té cap enllaç dins del terme. La D-900 (l'antiga RN-9), de Salses al Portús no arriba a tocar el terme de Trullars, tot i que n'és molt a prop, a l'extrem sud-est.

D'altra banda, la carretera D - 23 (Cànoes - D-615, a Forques) travessa el terme de nord a sud. Per aquesta carretera, Trullars dista 6 quilòmetres de Cànoes, 2,2 de Pontellà, i 4,4 de Forques.

Encara, la D - 37 (Trullars - Vilamulaca) marxa de Trullars cap al sud-est, i mena a Vilamulaca en 4 quilòmetres.

Finalment, la D - 612 (Estagell - D-22, a Sant Cebrià de Rosselló) travessa el terme de Trullars de ponent a llevant. Des de Trullars mena en 30 quilòmetres a Estagell, en 26 a Montner, en 18 a Millars, en 7 a Tuïr, pel costat nord-oest, i en 6,5 a Bages de Rosselló, en 9,5 a Montescot, en 15 a Elna i en 19 a Sant Cebrià de Rosselló, pel costat de llevant.

Ferrocarril[modifica]

Pel terme de Trullars es troba la via fèrria del Tren d'Alta Velocitat. Entra en el terme per l'extrem sud-est del terme, i en surt pel nord, cap a la meitat del terme, marcant una línia diagonal de sud a nord. No té estació pròpia a Trullars, per la qual cosa aquest poble s'ha de servir de l'estació de Perpinyà.

Transport col·lectiu públic[modifica]

La línia 380 del servei departamental de Le bus à 1 € uneix Trullars amb Perpinyà, cap al nord, i amb Paçà cap al sud, `passant per Tuïr, Vilamulaca i Trasserra. Amb 7 serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte, no circula els dies de festa. Trullars és a mitja hora de Perpinyà, a 10 minuts de Tuïr, a 5 de Vilamulaca, a 12 de Trasserra i a un quart d'hora de Paçà.

Una altra línia de la mateixa xarxa és la 421, que uneix Sant Cebrià de Rosselló amb Millars, passant per Llupià i Tuïr, cap al nord-oest, i per Bages de Rosselló, Montescot, Elna, Alenyà, Sant Cebrià poble, i Sant Cebrià Platja. Ofereix dos serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte, i no circula els dies de festa. La distància en minuts des de Trullars és de 25 a Millars, 7 a Tuïr, 5 a Llupià, 10 a Bages, 15 a Montescot, 30 a Elna, 32 a Alenyà, 37 al poble de Sant Cebrià i 50 a Sant Cebrià Platja.

Els camins del terme[modifica]

El terme de Trullars està solcat per camins de diverses menes. D'una banda, els antics camins convertits en carreteres cap a altres pobles veïns, com la Ruta d'Elna i la Ruta de Tuïr. D'una altra, els camins que duen als pobles veïns de Trullars: Camí de Brullà, o de Vilamulaca, Camí de Forques, Camí de Llupià, Camí de Llupià a Paçà, Camí de Millareda, o de Llupià a Paçà, Camí de Nyils al Masdéu, Camí de Pontellà al Masdéu, Camí de Nyils (dos de diferents), Camí de Paçà, Camí de Pontellà, Camí de Terrats, Camí de Terrats a Paçà, Camí de Terrats a Pontellà, Camí de Vilamulaca al Masdéu; un camí desaparegut és el de Terrats a Perpinyà. Finalment, hi ha els camins interiors del terme de Trullars: Camí de la Capella, Camí de la Garriga, Camí de l'Estany, Camí del Mas d'en Jaubert, Camí del Masdéu, Camí del Mas Domènec, Camí del Mas Ripoll, Camí del Molí, o del Molí de Pontellà, Camí del Monestir, Camí del Sabartès i Camí de Mirabò.

Esment a part mereixen la via del TGV, l'Autoruta la Catalana i la Carrerada del Reart.

Activitats econòmiques[modifica]

Trullars no és una excepció, dins del conjunt del Rosselló, i es dedica bàsicament a l'agricultura. Hi ha més d'un centenar d'explotacions agrícoles, amb un predomini absolut de l'activitat vitivinícola. A més, la quasi totalitat es dedica a vins de qualitat, de denominació d'origen controlada, i només una ínfima part a vins comuns; una petita part es dedica també a fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers) i una altra petita part, a hortalisses (carxofes i escaroles), a més d'una certa quantitat destinada a farratges. Existeix una mica de ramaderia ovina, amb algunes cabres.

L'activitat industrial gira a l'entorn de la cooperativa vinícola, situada al barri nord del poble. Hi ha també una fàbrica d'espardenyes i alguns obradors artesanals locals.

Història[modifica]

Història medieval[modifica]

Al segle XII, el senyor de Trullars era un dels cinc dignataris del capítol de la catedral d'Elna; era amo de Palau i casa (casa i castell). Els altres quatre eren els senyors de Bages, Baixàs, Elna i Salelles.

Història contemporània[modifica]

El 1793, durant la Guerra Gran, tingué lloc la batalla del Masdéu entre les tropes de Carles IV d'Espanya manades pel general Antonio Ricardos i la República Francesa, en la qual els francesos van perdre sis mil homes. Malgrat la victòria, no s'aconseguí la reintegració del Rosselló amb la resta dels territoris catalans.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Trullars entre 1358 i 1790
1358 1365 1378 1424 1470 1515 1553 1709 1720 1730 1767 1774 1789
45 f 39 f 25 f 25 f 17 f 22 f 16 f 40 f 52 f 59 f 384 h 59 f 100 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
275 441 540 622 652 640 646 647 720
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
747 707 738 737 880 1.081 1.020 1.061 1.172
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1.215 1.240 1.224 1.302 1.224 1.278 1.196 1.029 1.036
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2012
1.088 1.073 1.070 1.144 1.272 1.424 1.538 1.554 1.875
2013 - - - - - - - -
1.903 - - - - - - - -

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[6] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[7]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[8][modifica]

Batlles de Trullars
Període Nom Opció política Comentaris
? – Agost del 1994 Marcel Malafosse Mort durant l'exercici del seu càrrec
Març del 2001 – Moment actual Rémy Attard

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Rémy Attard. President de totes les comissions municipals.

Adjunts al batlle[9][modifica]

  • 1r: Jeannine Albert, Vicepresident de la comissió d'Educació, infància, joventut i cultura. Membre de les comissions de Finances, d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Esports, esplai i festes i de Solidaritat i Acció social
  • 2n: Christian Cazenobe, Vicepresident de la comissió d'edificis municipals, via pública i entorn. Membre de les comissions de Finances, d'Urbanisme i de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador
  • 3r: Henri Galangau, vicepresident de les comissions d'Esports, esplai i festes i de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador. Membre de les comissions d'Educació, infància, joventut i cultura, de Comunicació i de Solidaritat i Acció social
  • 4t: Annie Faliu, Vicepresident de les comissions de Comunicació i de Solidaritat i Acció social. Membre de les comissions de Finances, d'Edificis municipals, via pública i entorn i d'Urbanisme
  • 5è: Jean-François Cazals, vicepresident de les comissions de Finances i d'Urbanisme. Membre de la comissió de Comunicació.

Consellers municipals[modifica]

  • Jacques Taulet, membre de les comissions d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Esports, esplai i festes i de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador
  • Bernadette Font, membre de les comissions de Finances, d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Esports, esplai i festes, de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador i de Solidaritat i Acció social
  • Philippe Breteau, membre de les comissions de Finances, d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Urbanisme i de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador
  • Gilles Bordg, membre de les comissions de Finances, d'Educació, infància, joventut i cultura, d'Urbanisme i de Comunicació
  • Barbara Knaff, membre de les comissions d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Educació, infància, joventut i cultura, d'Esports, esplai i festes i de Solidaritat i Acció social
  • Marlène Pujol, membre de les comissions d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Educació, infància, joventut i cultura, d'Esports, esplai i festes i de Comunicació
  • Nicolas Mazieres, membre de les comissions de Finances, d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Urbanisme i de Comunicació
  • Orianne Peleja, membre de les comissions de Finances, d'Educació, infància, joventut i cultura i de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador
  • Emilie Chartier, membre de les comissions d'Educació, infància, joventut i cultura i de Solidaritat i Acció social
  • Béatrice Coussolle, membre de les comissions de Finances, d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Educació, infància, joventut i cultura i d'Urbanisme
  • Julien Salvador, membre de les comissions d'Edificis municipals, via pública i entorn, d'Esports, esplai i festes i de Comunicació
  • Christine Tournier, membre de les comissions d'Educació, infància, joventut i cultura i de Solidaritat i Acció social
  • Jacques Pruja, membre de les comissions de Finances i de Quadre de vida, agricultura i desenvolupament durador.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó 1 dels Aspres

A les eleccions cantonals del 2015 Trullars ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat Els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr i amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «182-Trullars». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Trullars». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Trullars». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Ponsich, Pere. «Trullars». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trullars Modifica l'enllaç a Wikidata