Vivers

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un municipi de la comarca del Rosselló. Vegeu-ne altres significats a «Vivers».
Infotaula de geografia políticaVivers
Vivès
Escut de Vivers
Vivès - Vue générale.jpg
Vista general del poble

Localització
Map commune FR insee code 66233.png
42° 31′ 42″ N, 2° 45′ 50″ E / 42.528333333333°N,2.7638888888889°E / 42.528333333333; 2.7638888888889
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Ceret
Cantócantó de Ceret
Població
Total 174 (2015)
• Densitat 15,72 hab/km²
Geografia
Superfície 11,07 km²
Altitud 228 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Jacques Arnaudiès
Indicatius
Codi postal 66400
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Vivers en el Rosselló
Vista general des de llevant

Vivers ([bi'βes], en francès Vivès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 174 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Situat al sud dels Aspres, de vegades se'l situa a la comarca del Vallespir, ja que geogràficament és a cavall de les dues comarques.

Actualment, juntament amb les viles de Ceret i el Voló i els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, el Portús, la Roca d'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan de Pladecorts, Sureda i Vilallonga dels Monts forma part del cantó número 17, del Vallespir - l'Albera (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ceret.

Etimologia[modifica]

Explica Joan Coromines[1] que el terme Vivers prové del mot llatí vivarios, plural de vivarium, amb el significat de indret destinat a criar animals com conills i, especialment, peixos. És un topònim que es presenta amb certa freqüència, als Països Catalans.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

La comuna de Vivers, de 110.700 hectàrees d'extensió, és a l'extrem sud-oest[2][3] de la comarca del Rosselló, subcomarca dels Aspres, al límit amb el Vallespir, amb el qual està molt vinculat històricament.

És un terme típic dels Aspres, tot i que no arriba a tenir muntanyes tan altes com les seves comunes veïnes pel nord i nord-oest. Les màximes elevacions del terme de Vivers no arriben als 300 m alt, però el terme està trencat per la capçalera de tres valls importants, que marquen un territori amb força desnivells.

Termes municipals limítrofs:

Llauró Paçà
Oms Brosen windrose-fr.svg
Ceret Sant Joan de Pladecorts

El poble de Vivers[modifica]

L'església de Sant Miquel
Murs de la cellera de Vivers

El petit poble de Vivers és arraïmat[4] gairebé en forma de mitja lluna en un petit turó situat a l'esquerra de la Ribera de Vivers, en un lloc on fa un meandre, cosa que donava al lloc una defensa natural. És ben bé al centre del terme comunal. El Castell de Vivers, i al costat seu l'església de Sant Miquel de Vivers, centraven la cellera originària del poble. Tot i que no es conserva cap torre ni portal del vell recinte murat, en diversos llocs del perímetre de la cellera es poden veure encara alguns fragments de panys de mur, sovint atalussats a la base.

Els masos del terme[modifica]

Els masos que es conserven en el terme de Vivers són el Casot del Petit Blad, el Mas de la Carola, el Mas d'en Costa, el Mas d'en Fonts, el Mas d'en Gau, el Mas d'en Janet, o d'en Janet Panna, abans Mas d'en Costa, el Mas d'en Pi, abans Mas d'en Bosc d'Olius, el Mas Deprada, o Can Peiret, el Mas Santa Teresa, el Mas de Sant Miquel, abans Mas de l'Oliver, i la Teuleria, abans Teuleria d'en Noé. Noms antics, ja en desús, són Can Peirot, el Cortal d'en Noé, el Cortal d'en Quintà i els Olius.

A part, cal esmentar el desaparegut Castell de Vivers, i dues tombes situades en indrets propers al poble: la de la família Noé i la de la família Sales, una al nord-oest del cementiri i l'altra a l'est.

Els cursos d'aigua[modifica]

Formen el terme de Vivers diverses valls. Al límit nord-est, el Rec de les Figueredes, o de les Teixoneres, i el Còrrec de Mallavella constitueixen una petita vall que davalla cap al sud-oest terme de Paçà. Paral·lela al sud seu hi ha la vall del Còrrec de l'Estanyol, que en sortir del terme entra també en el terme veí de Paçà formant la Ribera de la Vallmanya. Aquesta vall, a part del Còrrec de l'Estanyol, recull els còrrecs de la Guàrdia, el de l'Ardit, el de la Creu de Fusta, el d'en Fonts, el del Camp de l'Aigua, el dels Llops i el de l'Ullastre.

La Ribera de Vivers forma la vall central del terme. Diferentment de les dues anteriors, encarades de sud-oest a nord-est, la de la Ribera de Vivers està decantada de nord-oest a sud-est. La formen el Còrrec del Pas del Bou, el del Mener, o de les Fonts, el de Sant Miquel, el de la Museta, el de la Ferradella, el del Raig, el de Pomereda, el de Garrigó, el del Forn, el del Quintà del Pubill, el de les Gantes, el de les Passeres, el de Matalloberes, el de la Creu Blanca i el de Coma Mata. Aquesta vall continua en el terme de Sant Joan Pla de Corts.

La part meridional del terme conté la vall de la Ribera de les Aigües, paral·lela a l'anterior i que, de la mateixa manera, davalla cap al terme comunal de Sant Joan Pla de Corts. La formen sobretot dos cursos d'aigua: el de la mateixa Ribera de les Aigües i el Còrrec del Brugat. En el cas de la primera, està formada pels còrrecs de Galuert, anomenat de les Eroles a Llauró, de la Jaça d'Oms, el de les Mandres, el de les Baranes, o del Solà del Cavaller, el d'en Boixeda, el del Mas d'en Peire, el d'en Gil i el de la Teuleria. Pel que fa al Còrrec del Brugat, està constituït pels còrrecs del Mas de l'Oliver, d'en Janet, del Bosc, del Mas d'en Pi, el Comall, el d'en Patllari, el d'en Ceris, el d'en Xamberga i el d'en Planes.

Entre la Ribera de Vivers i la de les Aigües es troben les capçaleres de tres còrrecs que davallen cap a Sant Joan Pla de Corts: el Còrrec de la Serra del Gordo, el de l'Armada i el de la Parra; aquestes dues s'uneixen en el punt on surten del terme de Vivers.

Finalment, una darrera vall fa de termenal entre Vivers i Ceret; es tracta de la del Còrrec dels Moros, amb l'afluència del Còrrec de la Redubta. Esment a part mereix el Pou de Bardó.

El relleu[modifica]

Diversos dels topònims de Vivers reflecteixen unitats de relleu del seu territori, com ara bacs: Bac de la Vinya, Bac de les Illes, Bac del Trèmol, Bac d'en Calcina, Bac d'en Janet Panna, Bac d'en Pere Vila; clots: Clot del Mener; comes: Coma de Galderans; costes: Costa de Forques; puigs i altres muntanyes: el Puig, el Puig de les Gantes; serres i serrats: Serra de les Eres, Serra del Gordo, Serra, o Serrat, d'en Calcina, Serra d'en Cavaller, Serrat de la Trilla, Serrat del Mas d'en Janet, Serrat del Muntanyenc, Serrat d'en Xamberga, i solanes: Solà de Galderans (nom antic), Solà de Galuert, Solà de l'Armada, Solà del Pou d'en Jolí, Solà d'en Cavaller, Solà d'en Joan Pere i Solà de Sant Miquel.

El terme comunal[modifica]

Les partides i indrets específics del terme de Vivers són: les Baranes, el Brugat, el Camí de la Serra d'en Cavaller, el Camí de Perpinyà, el Camí de Sant Joan, el Camí d'Oms, el Canyer, el Còrrec de l'Estanyol; el Còrrec dels Moros; la Creu Blanca, la Creu de Fusta, la Font d'en Gibert, Galuert, la Garriga Llarga, el Mas de l'Oliver, avui Mas de Sant Miquel Est, el Mas d'en Brugat, avui Mas de Sant Miquel Oest, el Mas d'en Calcina, el Mas d'en Forns, el Mas d'en Gau, el Mas d'en Pi, el Mas de Santa Teresa, el Mas de Sant Miquel, Mata Lloberes, el Mener, els Olius d'Amunt, els Olius d'Avall, el Pelat del Mener, els Pontells, el Quintà del Pubill, la Ribera de les Aigües. la Siureda d'en Rodor, les Siuredes. Alguns són senyals termenals, com el Piló del Camí de Perpinyà, el Roc Blanc de Galderans, el Roc de les Teixoneres, el Roc del Pelat del Mener.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Una única carretera travessa el terme de Vivers, que travessa el terme de biaix de nord-oest, venint de Llauró, a sud-est, en direcció a Sant Joan Pla de Corts.

La carretera D - 13 (Morellàs - D-618, al Coll d'en Fortó, terme de Prunet i Bellpuig) travessa el terme de Vivers de nord-oest a sud-est. Per aquesta carretera, Llauró es comunica amb Sant Joan Pla de Corts (4) i Morellàs (8,5), cap a l'est i sud-est, i Llauró (4 km), Oms (7,7), Calmella (9,5), i el Coll d'en Fortó, a Prunet i Bellpuig (13,5), cap a l'oest i nord-oest.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Per Vivers no passa cap línia pública de transport col·lectiu. Cal anar a Llauró o a Sant Joan Pla de Corts per poder-ne utilitzar algun.

Els camins del terme[modifica]

La major part de camins del terme de Vivers s'adrecen als pobles veïns de Vivers: Camí de Ceret, de Llauró, de Llauró a Ceret, de Llauró a Perpinyà, de Llauró a Sant Joan Pla de Corts, de Perpinyà, de Sant Ferriol, des de Sant Joan Pla de Corts, de Tuïr, d'Oms, la Ruta de Llauró i la Ruta de Sant Joan.

Interns del terme de Vivers són el Camí de la Creu Blanca, o del Mas d'en Gau, el de la Serra del Gordo, abans Carrerada de la Serra del Gordo, el de la Siureda d'en Rodor i el del Serrat d'en Calcina.

Activitats econòmiques[modifica]

El de Vivers era un terme antigament molt boscós, però els incendis forestals, especialment un de l'any 1976, han afectat greument tot el territori, cosa que, a més, ha comportat un cert estancament de la població de la comuna. Menys de 100 ha, totes situades en els costers de l'oest del terme, es dediquen a la producció agrícola, amb clar predomini de la vinya, principalment dedicada a la producció de vins de qualitat, de denominació d'origen controlada. Al sud, ja a prop de la plana, hi ha alguns arbres fruiters (cirerers, sobretot) i hortalisses. També a migdia hi ha activitat d'extracció d'argila per a teuleries de Sant Joan Pla de Corts.

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Història Antiga[modifica]

Història Medieval[modifica]

La història de Vivers apareix molt lligada a la de Sant Joan Pla de Corts i, per tant, a la del Vallespir. Vivers és esmentat des del 987, quan dos germans, Arnau, prevere, i Heribert Servusdei donaren al monestir d'Arles el seu alou de Planicurtis, del territori de Vivers. Pel que es desprèn del document per les termenacions que descriu, es tracta de la meitat meridional de l'actual terme de Vivers.

Més tard, però, una família sorgida del poble, que n'adopta el cognom, es féu forta al Rosselló, i això va vincular aquest territori amb el d'altres pobles rossellonesos, amb la forma ben documentada de dez Vivers. Guillem de Vivers prestà vassallatge a Jaume II de Mallorca i a Sanç, vinculant-hi totes les seves possessions, entre les quals el Castell de Vivers.

Tanmateix, el 1440 era senyor de Vivers Bernat Ferrer, sens dubte avantpassat dels Ferrer de Viladomar que tingueren aquesta possessió tota l'Edat Moderna.

Història Moderna[modifica]

El 1667 era senyora de Vivers Maria Anna Ferrer, vídua de Vicenç de Viladomar. La succeïren els Pagès, senyors de Sant Joan Pla de Corts (que durant molt de temps s'anomenà Sant Joan de Pagès), atès que se'n proclamaren senyors el 1743, però ja hi tenien nombrosos alous des de feia segles. Encara, ja el 1773, s'intitulava senyor de Vivers Joan Francesc de Coll, governador de Tuïr.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Vivers entre 1365 i 1789
1365 1378 1470 1515 1553 1720 1730 1755 1767 1774 1789
17 f 12 f 7 f 8 f 10 f 10 f 15 f 34 f 110 h 10 f 16 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
104 98 107 110 139 148 124 141 147
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
136 123 120 99 95 84 74 80 76
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
83 77 85 86 93 77 70 71 72
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2008 2013
78 73 58 60 75 128 168 174

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

La Casa del Comú de Vivers

Batlles[7][modifica]

Batlles de Vivers
Període Nom Opció política Comentaris
1852 - 1871 Jacques Olive
1871 - 1877 Coste
1877 - 1881 Jean Malé
1881 - 1884 Jean Olive
1884 - 1902 Joseph Noé
1902 - 1908 Henri Quinta
1908 - 1919 Sébastien Coste
1919 - 1921 Jacques Noé
1921 - 1925 Joseph Sales
1925 - 1929 Pierre Oms
1929 - 1935 Pierre Llobères
1935 - 1977 Pierre Oms
1977 - Moment actual Jacques Arnaudiès

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Jacques Arnaudiès.

Adjunts al batlle[8][modifica]

  • 1r: Michelle Payret
  • 2n: Jean-Michel Lombardot
  • 3r: Christian Bottein.

Consellers municipals[modifica]

  • Elisabeth Alejski
  • Christian Fernandez
  • Amar Ghilaci
  • Pierre Dalou
  • Pierre Vilaceca
  • Nathalie Cals
  • Caroline Arnaudiès.

Adscripció cantonal[modifica]

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó de Vallespir - Albera

A les eleccions cantonals del 2015 Vivers ha estat inclòs en el cantó denominat Vallespir - l'Albera, amb capitalitat a la vila de Ceret, amb la vila del Voló i amb els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, la Roca de l'Albera, el Portús, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan Pla de Corts, Sureda, Vilallonga dels Monts i Vivers. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Martine Rolland, del Partit Socialista, vicepresident del Consell departamental, i Robert Garrabé, del Partit Socialista, vicepresident del Consell departamental, batlle de Sant Joan Pla de Corts.

Edificis d'interès[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «197-Vivers». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vivers». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Viver. Vivers». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi-Z Índex). ISBN 84-7256-852-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Vivers». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

  1. Coromines 1997.
  2. El terme de Vivers en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Vivers a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. El poble vell de Vivers en els ortofotomapes de l'IGN
  5. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  6. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  7. Maires, en francès.
  8. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vivers Modifica l'enllaç a Wikidata