Santa Maria de Montescot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Montescot
Montescot. Santa Maria 5.jpg
Absis occidental, modern
Dades
Tipus Església parroquial
Ús església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Material utilitzat Pedra i maons
Altitud 11,5 msnm
Planta Nau única, absis semicircular.
Ubicació geogràfica
Rosselló
Montescot
42° 36′ 26″ N, 2° 55′ 57″ E / 42.6073°N,2.9326°E / 42.6073; 2.9326Coord.: 42° 36′ 26″ N, 2° 55′ 57″ E / 42.6073°N,2.9326°E / 42.6073; 2.9326
Activitat
Diòcesi Elna - Perpinyà
Modifica les dades a Wikidata
L'absis romànic, convertit en entrada de l'església

Santa Maria de Montescot és l'església parroquial del poble de Montescot, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Està situada[1] al bell mig de la cellera originària del poble vell de Montescot.

Història[modifica]

Façana meridional de l'església

Documentada des del 1073, malgrat que el poble de Montescot ja ho és des del 883, en la forma Montescopio, tot i que també apareix en les formes Montescapri (922) i Montechabrario (1073). Una tercera denominació del poblat[2] es dóna al llarg de l'edat mitjana: villa Roderadi (anys 916, 970 i 1067) o villa Rodrat (1080).

L'edifici[modifica]

Façana meridional de l'església

És un temple romànic de finals del segle XI o principis del XII. Està capçat a les dues bandes per dos arcs semicircular. D'una sola nau, la porta original, refeta en marbre el 1671, era a la façana sud, però a principis del segle xx fou traslladada al bell mig de l'absis original, a llevant, alhora que es construïa un campanar damunt de l'absis. També es capgirà l'església, i es construí un segon absis semicircular per al nou presbiteri al costat de ponent.

L'església havia estat[3] totalment coberta d'arrebossat. Els anys 80 va ser repicada, i la pedra vista fou rejuntada amb ciment i altre material, cosa que distorsionà del tot l'aspecte extern del temple. L'aparell original era irregular, fet de blocs de pedra trencats alternats amb còdols de diverses mides. Les cantoneres són carreus grossos, ben escairats i polits, entre els quals en destaquen dos de molt grossos, un a cada costat de l'església. El granit hi predomina, però també hi ha marbre.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Montescot». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 133. Santa Maria de Montescot». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Montescot: Santa Maria de Montescot». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Montescot Modifica l'enllaç a Wikidata