Carles Sabater i Hernàndez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Sabater i Hernàndez
Batalletes - Sau a Cardedeu (1991)-55.png
Carles Sabater (el de l'esquerra) entrevistat l'any 1991
Dades biogràfiques
Naixement 21 de setembre de 1962
Barcelona
Mort 13 de febrer de 1999(1999-02-13) (als 36 anys)
Vilafranca del Penedès
Sepultura Cementiri de Port de Llançà (#560)[1]
Nacionalitat Català
Es coneix per Membre de Sau
Activitat professional
Ocupació Cantant pop rock, lletrista de música, actor
Període en actiu –1999
Gènere Pop rock
Moviment Rock català

Lloc web www.carlessabater.com
IMDB: nm0754547
Modifica dades a Wikidata

Carles Sabater i Hernández (Barcelona, 21 de setembre de 1962 - Vilafranca del Penedès, 13 de febrer de 1999) fou un cantant i actor català. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau.

Sabater va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira XII.

Biografia[modifica]

Infància i anys d'educació[modifica]

Carles Sabater va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1962, més concretament al barri de la Barceloneta. Va néixer de cara al mar, tot i així, sent un nen, quan era a Barcelona, gairebé sempre li donava l'esquena al paisatge mediterrani. Estava enamorat de Llançà, poble en el qual passava els estius, i d'on eren els seus pares. De petit, segons la seva mare, "era un noi tímid, afectuós i molt vergonyós, tant, que els amics i la seva família encara se'n fan creus a on va arribar".

Va estudiar a l'Acadèmia Barceloneta i va formar part del Club Natació Montjuïc. Volia estudiar Biologia, ja que li cridava molt l'atenció. Tot i això, quan va acabar COU, va decidir que volia estudiar teatre, i per tant, fer-se actor. Aquesta decisió va sorprendre a tothom, fins i tot els seus pares que no entenien d'on li venia aquest enamorament per aquest art. Aquest amor va sorgir després de participar en una obra de teatre que va fer a l'últim curs d'estudis sota la direcció d'Elisenda Roca. Segons recorden els més propers "quan era adolescent volia passar desapercebut però de tant en tant, quan estava entre amics, quan podia i creia que era el moment adient, es treia les ulleres, es posava dret al mig de tothom i començava a cantar a pulmó obert. Cantava cançons del Serrat, de l'Stevie Wonder, reggaes del Bob Marley...".

Carles Sabater tenia com a mite James Dean, perquè veia en ell una figura elegant, rebel i atractiva. Amb el pas dels anys, Sabater arribaria a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic.

Per aconseguir ser actor, sabia del cert que havia d'ingressar a l'Institut del Teatre, on es va formar i on va començar la seva carrera d'actor. Va poder treballar amb directors com Flotats, Ricard Reguant o artistes de la magnitud d'Àngels Gonyalons.

Sau i el reconeixement[modifica]

Musicalment, Carles Sabater va començar a explotar el seu potencial com a cantant, formant duet amb el seu amic Lluís Castilla. Però no va ser fins al 1986 que Sabater va veure en la música un mitjà per expressar-se, ja que aquell any conegué a Pep Sala.

El naixement d'aquesta unió musical va ser casual, ja que Carles Sabater va anar fins al conservatori de Vic per fer la gravació d'un programa pilot per a Televisió de Catalunya que mai no seria emès. Aquest programa va fer que un jove actor barceloní conegués el responsable del conservatori de música de la capital d'Osona, un xicot anomenat Pep Sala. Músic inquiet de gran talent amb qui esdevindrien grans amics. Juntament amb Joan Capdevila formarien una banda que, sense poder-ho imaginar, esdevindria una de les grans bandes del rock català dels anys 90 (fenomen del qual serien grans representants, juntament amb els gironins Sopa de Cabra, els tarragonins Els Pets, Sangtraït o Bars, entre d'altres). Sau, amb Sabater a micròfon, fou el primer grup del moviment d'haver gran èxit.[1]

La majoria de les lletres de Sau són firmades per Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila (considerat "el tercer Sau de l'ombra"), on van saber expressar coses tan màgiques com l'amor per la lluna o l'amistat, amb cançons com "Boig per tu" o "Glòria". Si per alguna cosa Sau va connectar tant amb el públic fou gràcies a lletres senzilles, però cuidades, que parlaven d'amor, de sexe, de somnis o que reivindicaven el "no" al servei militar.

Per la banda de la faràndula, Sabater va participar en obres com "Cyrano de Bergerac", "Romeu i Julieta"," el Malentès" o "el Knack" per exemple. Va fer televisió, formant part de sèries de renom com "I ara què, Xènia?", "Sitges" o "Arnau". Va fer cine participant en pel·lícules com "Gaudí" i "Vida privada". El teatre musical va ocupar la seva última època, ja que va protagonitzar musicals de gran èxit, els quals compaginava amb Sau. Va fer el musical "tots dos" amb Àngels Gonyalons i "Company" i "Pirates" de Dagoll Dagom.

La fi[modifica]

L'any 1998 Sau, presentava el disc "Amb la lluna a l'esquena", que, sense saber-ho, seria el seu darrer disc. Al mateix temps, Sabater preparava de nou el musical "Pirates", estrenat el 1997. Després d'estrenar aquest disc, Sau inicia la gira "XII" per celebrar els dotze anys de vida musical de grup. Aquesta gira, desgraciadament només va conèixer un únic escenari, el del Casal de Vilafranca del Penedès. El 12 de febrer de 1999 Sau va fer el que havia de ser el primer d'un seguit de concerts que formaven la gira. Després de finalitzar més de dues hores de concert, als camerinos, Carles Sabater queia a terra. La matinada del 13 de febrer de 1999 es confirmava la seva mort, a l'edat de 36 anys. La causa de mort fou publicada com aturada cardiorespiratòria.[2]

Carles Sabater deixava enrere una vida apassionada, plena d'art. Fou homenatjat el 28 d'abril de 1999, amb un concert que va organitzar Pep Sala; on va tocar juntament amb els integrants de la banda de "l'últim concert" Ramon Altimir, Quim Benítez "Vilaplana", Josep Lluís Pérez i Toni Pagès; i artistes com Tomeu Penya, Sopa de Cabra, Lluís Llach, Lax'n'Busto o Dagoll Dagom.

Obres[modifica]

Discografia[modifica]

  • No puc deixar de fumar (1987)
  • Per la porta de servei (1989)
  • Quina nit (1990)
  • El més gran dels pecadors (1991)
  • Concert de mitjanit (1992)
  • Junts de nou per primer cop (1994)
  • Cançons perdudes, rareses, remescles (1995)
  • Set (1996)
  • Bàsic (1997)
  • Amb la lluna a l'esquena (1998)

D'altra banda, amb Sau col·laborà en els discos: Com un huracà (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi amb motiu de la celebració dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres único, versionant la cançó Pare. Sabater i Sala també posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernáez.

Carles Sabater, a més, enregistrà la versió discogràfica d'Els Pirates, obra que representà amb Dagoll Dagom.

Pel·lícules[modifica]

Televisió[modifica]

  • Vida privada (1987), sèrie.
  • La rambla de les floristes (1986), telefilm.
  • Sóc com sóc (1990), sèrie.
  • I ara què, Xènia? (1993), sèrie.
  • Arnau (1994), sèrie.
  • Sitges (1996), sèrie.
  • Dues dones (1996), telefilm.

A més a més, fou presentador dels programes Temps de música, Graduï's, ara pot i La sardana.

Teatre[modifica]

Musicals[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 "Es compleixen 15 anys de la mort de Carles Sabater". Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2014-02-13. Consulta 22 de novembre 2015.
  2. "Muere a los 36 años de forma súbita Carles Sabater, líder del grupo de pop rock Sau El cantante y actor falleció en Vilafranca al finalizar el primer concierto de su nueva gira". elpais.com, 1999-02-14. Consulta 22 de novembre 2015. (castellà)

Enllaços externs[modifica]