Pep Sala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPep Sala
Naixement Josep Sala i Bellavista
17 de juliol de 1960 (1960-07-17) (56 anys)
Vic
Ocupació Compositor, pianista, guitarrista, arranjador, lletrista i productor
Període en actiu 1960-...
Estil Pop, Pop rock,
Origen Vic, Catalunya Catalunya
Activitat professional
Instrument Piano, guitarra, veu
Artistes relacionats Sau, Pep Sala & La Banda del Bar

Lloc web www.pepsala.cat
Modifica dades a Wikidata

Josep Sala i Bellavista, conegut com a Pep Sala, (Vic, 17 de juliol de 1960) , ha estat un dels músics més influents dels darrers anys en l'àmbit de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, ha estat protagonista musical a Catalunya com a líder de les bandes Sau (juntament amb Carles Sabater), Pep Sala & La Banda del Bar, i en solitari, sota el nom artístic de Pep Sala. Amb aquests grups ha realitzat gravacions de discs, gires i concerts arreu de Catalunya, així com a Espanya, Europa i els Estats Units.

A mitjans de l'any 1985, funda l'Aula d'Estudis Musicals de Vic (AEM). Allà hi coneix Carles Sabater, i la seva complicitat els porta a crear un grup anomenat Sau.

La combinació del talent musical de Pep Sala i el carisma i el geni escènic de Carles Sabater, faria que amb només 3 anys d'exitència Sau aconseguís milers i milers de seguidors. El grup va donar a conèixer el seu primer treball el 1988. El 1991 es convertí en la banda de referència musical al territori català, arribant a vendre més de 150.000 còpies d'alguns dels seus discs. Amb el grup Sau, Pep Sala publica fins a 10 àlbums i realitza concerts i gires per Catalunya, Espanya i Europa.

Durant els anys sabàtics que es va prendre Sau, perquè Carles Sabater pogués combinar la feina de músic amb la d'actor, Pep Sala va crear Pep Sala & La Banda del Bar (1993), amb la que va publicar tres discs.

Després de la mort sobtada de Carles Sabater el 1999, Pep Sala anuncia en roda de premsa que el grup deixa d'existir.

Des d'aleshores, ha continuat la seva carrera musical sota el nom artístic de Pep Sala. Ha editat 13 discs, 27 en total, si comptem el publicats amb Sau i Pep Sala & La banda del Bar.

Entre totes les seves facetes, destaca la d'autor. Pep Sala és compositor i colletrista de totes les cançons de Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i la seva carrera en solitari. Amb més de 500 obres registrades, les seves cançons han estat interpretades per nombrosos grups i artistes, com Shakira, Marillion, Dyango, Josep Carreras, Luz Casal, Dale Watson, Kathy Chiavola, Sergio Dalma, Carlos Tarque...

Paral·lelament als treballs amb Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i Pep Sala, ha produït àlbums per a nombrosos grups a Catalunya, ha escrit cançons per a altres artistes i ha compost temes per a bandes sonores de pel·lícules i obres teatrals, entre d'altres.

Tant a l'estudi, com en directe, ha tingut l'oportunitat de treballar al costat de personalitats de la música com Robbie Robertson, Pino Palladino, Arran Ahmun, Steve Hogarth, Phil Manzanera, Luz Casal, Sergio Dalma i Joan Manel Serrat.

Des del 1998 disposa d'un estudi de gravació propi (L'Indi Studios) i, des del 2004, també d'un segell discogràfic (L'Indi Music).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers grups i relació amb la Gran Bretanya (1975-1983)[modifica | modifica el codi]

Els inicis musicals de Pep Sala es remunten a l'any 1975, quan entra a formar part com a teclista del seu primer grup, Kalu. Pep Sala toca els teclats de la banda,de la qualt també formen part Pep Simon al baix (que anys més tard es convertiria en baixista de Loquillo y Los Trogloditas), Quim Soler (més tard bateria de Primera Nota i El Pont d'Arcalís), Lluis Monteis, Sagi Serra, Andreu Mas "Boli", Jordi Puigdollers, Ramon Vila i Jordi Canyelles.

El 1978 entra a formar part d'una nova banda anomenada Golgonooza Blues Band, un grup que es dedica bàsicament a versionar temes de Country-rock.

L'any 1979 viatja per primera vegada a la Gran Bretanya, on més tard realitzarà estudis musicals a l'Acadèmia Ars Lab de Londres, especialitzant-se en composició, harmonia i arranjaments. La relació de Pep Sala amb la Gran Bretanya a partir d'aquell moment serà constant.

A l'any 1982 entra en contacte amb el grup escocès Midnite Hour, del qual entra a formar-ne part el 1983. Quan la banda necessita un nou bateria, s'uneix a Midnite Hour Gerry Duffy, un escocès que amb el temps es convertirà en una peça clau en la vida persona i professional de Pep Sala. A finals del mateix any 1983 comença a col·laborar amb la Companyia Warner Bros, a Londres. Participa en diversos projectes de bandes sonores, publicitat i televisió com a arranjador. Durant els propers dos anys seguirà col·laborant puntualment amb aquesta companyia.

A Catalunya, el 1980 i durant dos anys Pep Sala és teclista i veu del grup osonenc Mcfresa i col·labora com a teclista i pianista amb diversos artistes com: Arrels (amb José Diego Buendía i Michel González), Rovi de Bar (Josep Lluis Rovirosa) i Allan Moon.

Aula d'Estudis Musicals (AEM) i nous amics (1984-1986)[modifica | modifica el codi]

L'any 1984, juntament amb Jaume Bogunyà, a Vic (Barcelona), funda l'AEM (Aula d'Estudis Musicals). Hi dóna classes de lectura, harmonia i piano, i acaba assumint el càrrec de cap d'estudis, que exerceix fins al 1990.

El 1985, forma part com a teclista del grup Banco, amb qui realitza diversos concerts i el mes de març, el grup enregistra a Madrid el seu primer treball discogràfic, sota la producció de José Mª Guzmán.

A Londres, col·labora amb el grup escocès So What del qual en són membres el seu amic Gerry Duffy i Rod Earl.

El mateix any participa en el primer treball del grup Duble Buble "Urbi et Orbi", en què coincideix amb el seu amic Ramon Ferrer.

A la tardor d'aquest any compon l'obra American Suite, inspirada en pintures i poemes de Fidel Bofill.

El 1986, Pep Sala és teclista de Banco, durant la gira que la banda fa a Espanya com a teloner de Supertramp.

És l'11 de maig de 1986, a l'Aula d'Estudis Musicals, on encara és cap d'estudis i professor, que Pep Sala coneix a Carles Sabater. És durant l'enregistrament d'un programa pilot per a Televisió de Catalunya (que mai es va arribar a emetre). En Carles n'és l'entrevistador i la complicitat que sorgeix des del primer moment, amb poc temps, els portarà a fundar el grup Sau.

L'estiu d'aquell mateix any hi ha un primer intent de crear un grup, juntament amb Quim Soler i Josep Lluis Pérez, però el projecte no segueix endavant, perquè Carles Sabater està treballant amb la companyia de teatre La Vendetta, i en Quim Soler i en Josep Lluis Pérez s'incorporen a un grup nou anomenat, El último de la fila.

Pep Sala crea la Sean McNanimus & the Big Band Bum Blues, una banda formada per professors i alumnes de l'AEM. En el concert de final de curs hi participa Carles Sabater. És la primera vegada que en Pep i en Carles estan junts en un escenari.

Pep Sala i Carles Sabater segueixen treballant plegats, en Pep tocava cançons amb el seu piano i en Carles cantava, a aquestres trobades de cap de setmana s'hi incorpora aviat Joan Capdevila, amb qui comencen a treballar les lletres. Poc després s'incorporen Carles Oliver i Pep Sánchez i poc a poc Pep Sala va anar gravant amb el seu Revox, algunes de les cançons.

Neix Sau i la producció de discs (1987-1991)[modifica | modifica el codi]

És el 1987, quan Ramon Altimir (alumne de Pep Sala a l'AEM) torna del servei militar i s'apunta al nou projecte de Pep Sala. El grup s'instal·la a "Les Tallades", a Vilanova de Sau (Osona), poble, que més tard dóna nom al grup. Sau està format per Pep Sala (guitarra), Carles Sabater (veu), Joan Capdevila (lletrista), Carles Oliver (bateria), Pep Sánchez (baix) i Ramon Altimir (teclats). Durant la vida de Sau, Pep Sala és l'autor de la música de totes les cançons, també n'és el coproductor i arranjista i les lletres són escrites en equip per Carles Sabater, Joan Capdevila i el mateix Pep Sala. El 31 d'octubre de 1987, Sau realitza el seu primer concert en directe i a finals d'any, la banda comença a gravar el seu primer disc.

Aquest mateix any Pep Sala compon la música per a l'obra "L'estació de les dàlies", dirigida per Calixte Bieito i basada en diferents contes de Mercè Rodoreda. També participa en l'enregistrament del segon disc de Duble Buble, Clava't.

El 1988, surt al carrer el primer treball discogràfic de Sau, No puc deixar de fumar i Sau comença a realitzar els seus primers concerts, presentant el treball.

El periodista Miquel Calçada, conegut a l'època per ‘Mikimoto', en punxa el tema "Sense estil" al programa de Cap d'Any de Catalunya Ràdio. Sau comença una carrera que a poc a poc s'anirà convertint en tot un èxit, però no és fins al tercer disc que el grup conèix l'èxit absolut.

El mateix any Sau enregistra la cançó "És qüestió de Knack", per l'obra teatral El Knack, dirigida per Ricard Reguant i en què participa Carles Sabater com a actor.

Pep Sala també compon la música per a l'obra "Víctimes del deure", d'Eugène Ionescu, dirigida per Pep Colomer.

El 1989 s'edita el segon disc de Sau "Per la porta de servei", Pep Sala n'és el compositor, colletrista, productor i guitarra. El grup comença a ser conegut per el gran públic per cançons com "No he nascut per militar" i "Només ho faig per tu".

El 1989 Pep Sala també produeix el disc "Via lliure", de Maria Josep Villaroya, el disc "Desig" d'Héctor Vila i "Sense retorn" de Tancat per defunció.

El 1990 produeix, juntament amb John Marter, el tercer LP de Sau, "Quina nit". L'enginyer de so és Stuart Epps, que havia col·laborat prèviament amb artistes com Elton John o Led Zeppelin. L'àlbum representa la consolidació definitiva del grup. Cançons com "És inútil continuar", "Encara que siguin de Bar", "Perestroika", "Foc al cos" i el mític "Boig per tu", esdeven autèntics èxits.

Aquest mateix any, Pep Sala produeix els LP de diferents grups: "Verges... i no tant" d'Hernandez i Fernandez, "Quina vida" de Pixamandúrries i "El blues del despertador" de Trànsit.

El 1991 com a productor, Pep Sala produeix els treballs "Segueix el joc" de I-6, "Ja t'ho miraré" d'Estranquis i "Cova de lladres" de Parking. Se li concedeix el premi Altaveu'91 pel seu treball com a productor, juntament amb Marc Grau i el Premi Nacional de Musica.

Aquest any, Luz Casal versiona "Boig per tu", que en castellà titula "Es por ti". La versió és un èxit a l'Estat Espanyol.

Èxit i concert històric a la Monumental (1991-1992)[modifica | modifica el codi]

La gira "Quina nit", porta Sau al cim de l'èxit. Realitza una històrica gira de més de 140 concerts, entre els quals destaca el celebrat a les Festes de la Mercè de Barcelona del 1991, amb l'assistència de més de 130.000 espectadors. Sau, és el primer grup de rock català que signa per una discogràfica multinacional, i ho fa amb Emi-Odeon. Enregistra el seu quart disc, "El més gran dels pecadors", moment en què trasllada un estudi mòbil a l'hostal "La Riba", de Vilanova de Sau. El disc, que es doble, s'acaba als estudis Metropolis de Londres, produït per Pep Sala i Keith Bessey i amb la presància d'Ash Howes com a enginyer de so. L'àlbum arriba a ser disc d'or.

El 1992 comença la "gira 92" de Sau amb dues incorporacions a la banda: Jordi Mena a les guitarres i Gerry Duffy a les percussions i veus.

El 9 de juliol té lloc a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona el mític concert de Sau que reuneix en un meteix escenari músics d'elit com Robbie Robertson (The Band), Phil Manzanera (Roxy Music), Luz Casal, Carlos Segarra i Dani Nel·lo (Los Rebeldes). És retransmès en directe per Televisió de Catalunya i queda enregistrat en un disc en directe titulat "Concert de mitjanit". Pep Sala n'és el productor, i el disc surt editat per EMI-Odeon aquest mateix any.

El mes de desembre Pep Sala viatja a Los Angeles (Califòrnia) per retrobar-se amb Robbie Robertson. Allà treballen en un projecte comú, el fruit del qual són dos temes inèdits gravats als estudis Village Recording de Los Angeles.

Pep Sala & La Banda del Bar (1993)[modifica | modifica el codi]

El 1993 Pep Sala crea i edita el primer disc de Pep Sala & La Banda del Bar, "Fins que calgui", n'és el compositor, colletrista, productor, arranjador, cantant i guitarrista. De la gira del disc, destaquen concerts com el realitzat al Sob de Nova York, el de la Crida, al Palau Sant Jordi de Barcelona, i el de les Festes de la Mercè de Barcelona al Palau Sant Jordi, juntament amb Joaquin Sabina i Loquillo y Los Trogloditas.

El mateix any produeix els discs de Pau Riba "Disc dur", Expresso de Bohemia "Fórmula magistral" i Estranquis "A contra corrent".

També segueix realitzant sessions amb Robbie Robertson, Pino Palladino i Arran Ahmun, en les quals es treballen cançons com "La llei del carrer" i "Dansant a Mitjanit".

Ia & Batiste versionen la cançó "La Balada de la Banda del Bar", inclosa en el primer disc de Pep Sala & La Banda del Bar, i Pep Sala participa en alguns directes de Ia & Batiste.

Amb Sau, fa una gira pel país Valencià i les Illes Balears i només realitza dos multitudinaris concerts a Catalunya. El celebrat al Palau d'Esports de Barcelona, en motiu dels 15 anys d'existència d'Amnistia Internacional, i el celebrat contra la SIDA, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Junts de nou per primer cop, amb Pino Palladino i Arran Ahmun (1994)[modifica | modifica el codi]

El 1994, Pep Sala produeix al costat de Keith Bessey, el sisè disc de Sau, "Junts de nou per primer cop" El grup recupera l'esperit dels seus inicis i enregistra la primera part del disc a l'estudi de casa d'en Pep, tal com van fer en la primera maqueta. En aquest disc destaca la col·laboració de Pino Palladino i Arran Ahmun.

Sau enregistra el tema "El teu estiu", que esdevé la cançó d'estiu de Televisió de Catalunya. Com sempre, la cançó és escrita per Pep Sala (música) i Pep Sala i Carles Sabater (lletra).

Al mateix temps, Pep Sala produeix el disc d'Expreso de Bohemia A la misma hora.

Discs, arranjaments, col·laboracions i gira per Europa (1995-1998)[modifica | modifica el codi]

El 1995, Pep Sala realitza l'arranjament per a la versió del tema "Pare" de Joan Manel Serrat que Sau va gravar en el disc homenatge Serrat... eres único (RCA-BMG Ariola).

També produeix el disc A la misma hora d’Expresso de Bohemia.

Sau publica el disc "Cançons perdudes, rareses i remescles", un disc d'èxits del grup amb versions alternatives i remescles d'algunes cançons, produït per Pep Sala i mesclat per Keith Bessey i Carles Sabater. Per recolzar el disc, Sau efectuarà, per primera vegada, una gira concebuda exclusivament per teatres, Una nit al teatre, de la qual destaquen les ttres setmanes en què el grup va omplir el teatre l'Espai de Barcelona.

A l'estiu, Sau fa una gira elèctica arreu dels Països catalans i algunes actuacions a Luxemburg, Bèlgica i Alemanya.

Sau també enregistra el tema "Laia", que serà el tema principal de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Jordi Frades. També col·labora en el disc de Ia & Batistes "Esfera malheur" amb la cançó "Llum de flash".

El 1996, Pep Sala, juntament amb Carles Sabater i Nigel Walker, produeix el nou disc de Sau, Set, amb el que comença una gira que els portarà per Catalunya, País Valencià i Les Illes, així com Luxemburg, Bèlgica i Alemanya. El darrer concert és al Palau d'Esports de Barcelona, amb la col·laboració de Joan Manuel Serrat.

Pep Sala compon aquest any les bandes sonores originals dels curtmetratges "Coses que passen" i "La mare s'ocupa de mi", dirigides per Enric Folch.

El desembre de 1996, Sau edita el disc Bàsic, el primer acústic de Pep Sala i Carles Sabater, enregistrat en directe i durant la gira Una nit al teatre.

El 1997, Sau es pren el seu segon any sabàtic, durant el qual només farà una gira per Europa. Un total d'onze concerts a ciutats com Brussel·les, Munic o Colònia.

Pep Sala reprèn el projecte Pep Sala & La Banda del Bar, i el resultat són dos discs publicats conjuntament que porten per títol "Paranys de la memòria". Històries d'Old John, és un disc de caràcter acústic on hi destaca el tema "La taverna d'Old John". "Mardi Gras", és un disc elèctric on Pep Sala mostra la seva part més roquera.

El 1998 Sau publica un nou disc, "Amb la lluna a l'esquena" novament produït per Pep Sala. Un disc, amb el que Sau fa un pas endavant amb la seva sonoritat. Hi col·labora de nou Pino Palladino al baix, així com Tino Di Geraldo a la bateria. S'incorporen a la banda Simone Lambregts i Josep Lluís Pérez. Sau realitza una gira de concerts arreu dels Països Catalans presentant en directe Amb la lluna a l’esquena. Amb un espectacle perfectament acurat de so i llum, com acostuma a fer en els seus directes.

Aquest any se celebra el primer centenari del FC Barcelona. TVC realitza el programa "Aquest any cent!" i la productora encomana a Pep Sala la composició de la música de la capçalera.

Comiat de Sau (1999)[modifica | modifica el codi]

El 13 de febrer del 1999 mor Carles Sabater després d'un concert a Vilafranca del Penedès. Era l’inici de la Gira XII de Sau.

Pep Sala anuncia la fi de Sau, però queden per sempre més les seves cançons. Algunes d’elles avui  formen part de la banda sonora de diferents generacions.

Pep Sala realitza el comiat definitiu de Sau al Palau Sant Jordi de Barcelona amb un multitudinari i emotiu "Concert homenatge a Carles Sabater"Participen al concert diversos convidats i queda enregistrat en CD i DVD.

A Finals d'any, i ja sota el nom artístic de Pep Sala, treu al mercat un nou disc, "Nascuts en la boira". Un treball desbordant en emotivitat, sentiments, i sobretot vivències. Amb temes com "Si no fos per tu" i "Fes-me un lloc al teu costat", ha estat considerat el disc català més internacional del moment.

Paral·lelament Pep Sala compon el 1999, les sintonies identificatives de l'emissora radiofònica COM Ràdio.

Pilar Cabot, escriptora i poetessa de la comarca d'Osona, li encomana el pròleg del seu darrer llibre "Vol ballar un tango amb mi senyor Vivaldi?.

La tardor d'aquest any, comença la gira Nascuts en la boira.

Nascuts en la boira, nova etapa (2000-2001)[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 Pep Sala segueix presentant el directe del disc "Nascuts en la boira" i aquest mateix any comença una minigira amb Adrià Puntí, en què comparteixen escenari i cançons en diversos concerts arreu de Catalunya.

Compon la banda sonora original de la tv movie "Cabell d'àngel", dirigida per Enric Folch. La pel·lícula inclou una versió de "Si no fos per tu", enregistrada pel mateix Pep Sala.

Juntment amb Carlos Segarra, versionen "Jambalaya", per al disc de Carlos Segarra "Rock & Roll club".

Dale Watson y Xandra Nel·lo canten "Sweet home Jambalaya", tema compost per Pep Sala (música) i Matthew Tree (lletra).

El 2001 Pep Sala publica el seu segons disc en solitari "Carpe Diem", produït per ell mateix, seguit de la gira que comença oficialment a la Plaça Santa Jaume de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè.

Una nit amb orquestra (2002-2003)[modifica | modifica el codi]

El 19 de febrer de 2002, Pep Sala presenta el disc Carpe Diem en directe a la Dalí Universe de Londres.

Durant l'estiu, sorgeix la idea de dissenyar un espectacle amb la col·laboració de l'Orquestra Terrassa 48. Amb els arranjaments de Ramon Ferrer, el mes d'octubres s'inicia una pregira de l'espectacle "Una nit amb orquestra", en format quintet de corda.

Aquest mateix any Pep Sala compon la sintonia oficial del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El 2003, juntament amb l'Orquestra Terrassa 48, dirigia per Quim Térmens, du a terme la gira "Una nit amb orquestra". Un cop acabada la gira, es publica el disc en directe sota el mateix títol i produit pel mateix Pep Sala.

Compon la música per a l'obre "Conte d'hivern" de Shakespeare, dirigida per Anna Estrada.

Produeix els discs "Siluetes" de Muhel i "Quan no brilla el sol", d'Inèdits".

Temps de composicions per grans espectacles i produccions musicals (2004-2008)[modifica | modifica el codi]

El 2004, Pep Sala compon i dirigeix musicalment la Suite "Cant de Pau", en el marc de les cultures 2004. Una obra arranjada per a una coral de 4.000 cantaires i una orquestra de més de 50 músics, fusionant instruments tan poc habituals com trompetes tibetanes, percussions brasileres, instruments elèctrics i una orquestra de formació clàssica. La part escènica de l'obra és dirigida per Hansel Cereza. "Cant de Pau" s'estrena el 8 de febrer al Palau Olímpic de Badalona amb una assistència de més de 9.000 persones. Aquest espectacle queda reflectit en el disc Cants de Pau,  on es recullen tots els temes de la suite.

Aquest mateix any, surt a la venda "Crítica de la raó pura", el divuitè disc de Pep Sala. El setembre inicia la gira de presentació del disc, que s'allargarà durant tot un any.

Compon les sintonies corporatives del canal de televisió Barça TV.

L'any 2005, publica un disc en directe, "Concert de la raó pura", que reflecteix els concerts de la gira realitzada.

compon i realitza la direcció musical de les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics dels petits estats, a Andorra. L’espectacle és concebut i dirigit per Hansel Cereza. De les músiques de la cerimònia compostes per Pep Sala cal destacar la cançó “Amb la flama a les mans”.

També compon dos temes per a l’acte d’inauguració de la col·locació de l’esfera de l’espectacle Moure el Món, del Fòrum de les Cultures de Barcelona, a Sant Antoni de Calonge. L’espectacle és dirigit per Hansel Cereza i Txema Segura i hi participen la formació de percussions Camut Band i una coral de gairebé 1.000 persones de la Federació de Cors Clavé.

Aquest any dissenya musicalment el Piromusical de les Festes de la Mercè de Barcelona. Pep Sala fa una selecció de temes de la seva trajectòria musical amb Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i Pep Sala, que són adaptats per al Piromusical.

Pep Sala participa en la producció musical de la pel·lícula Rock & Cat, dirigida per Jordi Roigé. També intervé en la pel·lícula, juntament amb Gerard Quintana, interpretant el tema “Només una cançó”, cançó composta pel propi Pep Sala i amb lletra de Quintana. En el mateix film també forma duet amb Montse Llaràs interpretant els temes “Boig per tu” i “Tren de mitjanit” amb Gerard Quintana.

Produeix el disc de Cheika Amor Mbeugël.

Coprodueix el disc de Muhel Les carreteres i el disc Todo es relativo d'Isla de Buda.

Actua juntament amb David Broza i Said Murad al Camp Nou de Barcelona. L'actuació és just abans de començar el partit entre el FC Barcelona i una selecció de jueus i palestins. L’actor Sean Connery realitza el xut d’honor.

Pep Sala i la cantant americana de bluegrass Kathy Chiavola realitzen una gira junts en què es combinen cançons dels dos artistes.

L'any 2006 Pep Sala realitza noves sessions d’estudi amb dos músics de prestigi internacional, el baixista Pino Palladino (amb qui ja havia treballat anteriorment) i el bateria Ian Thomas.

Per encàrrec del FC Barcelona, en Pep compon la música de l’espectacle del Trofeu Joan Gamper 2006.

Produeix el disc de Ia Clua "El món on visc" i "Turista de autopista" de Diego Buendía.

Coprodueix el disc de Duble Buble "Revisant".

A finals de tardor, surt un nou disc de Pep Sala, "Un petit moment de dubte", produït per ell mateix, juntament amb Jordi Gas i Valen Nieto.

Es responsable de la producció executiva del disc Kuopac.

Pep Sala & Ia Clua versionen el tema "Vaig com les aus", en del disc "Per el meu amic... Serrat".

El 2007, després d'acabar la gira del disc "Un petit moment de dubte" dissol la banda que l'havia acompanyat els darrers anys.

Compon la música per l'exposició "Ai Ome Wa" de l'artista japonès Wataru.

El 2008, Pep Sala produeix Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps, editat per la discogràfica L’Indi Music”, un disc doble que recull en directe i en estudi una selecció de temes de Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i Pep Sala.

Compon i dirigeix musicalment l’espectacle Escultura de l’aigua de Hansel Cereza. L’espectacle es presenta l’11 de setembre dins el marc de l'Expozaragoza 2008.

Produeix els discs Passos de zebra a l’infinit de Splac, De la renaixença al noucentisme d'Olga Miracle i Parlem-ne de Santi Vendrell, treball en què també fa d’intèrpret als teclats.

Participa en el concert celebrat al Teatre Apolo de Barcelona en favor de la Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), juntament amb Carlos Tarque (M-Clan), Lichis (La cabra mecànica) i Mònica Green.

Nou disc després de tres anys i retrobada amb la banda de Sau (2009-2012)[modifica | modifica el codi]

El 2009 Pep Sala produeix els discs "Canciones de ida y vuelta" de Salva Aumedes i "Plastic People" de Red-In.

Fruit de la col·laboració amb Sala Aumedes, amb qui escriu totes les lletres, surt un nou disc de Pep Sala "Anatomia de la relativitat". És el seu primer disc després de tres anys de silenci.

El mateix any participa en el disc de caràcter benèfic impulsat per Mister H, "Canción para un niño en la calle". Per a aquest treball, Pep Sala compon el tema "Cor robat" i interpreta, juntament amb Steve Hogarth el tema de Marillion "Hope for the future".

Participa en el disc de caràcter benèfic de La Marató, interpretant el tema "Navegant".

El 9 de gener de l'any 2010, Pep Sala i Steve Hogarth, realitzen un concert junts a la Sala Luz de Gas, de Barcelona, que inclou cançons d'ambdós autor.

Finalitza la gira "Circ Global" i Pep Sala emprèn una gira en format acústic sota el títol "La Taverna d'Old John". L'espectacle dissenyat per teatres, reprodueix una taverna a l'escenari i el repertori el formen les cançons amb tendència més celta de les composicions de Pep Sala. Per encetar els concerts de la gira, compon el tema "St. Patrick's day".

El 17 de juliol de 2010, Pep Sala celebra 50 anys, amb un concert al teatre Artèria de Barcelona. S'ajunten per primera vegada a l'escenari, els músics que van formar Sau.

El 3 de febrer de 2011, Pep Sala comparteix escenari amb Jose Mª Guzmán, en un concert en que s'interpreten temes d'ambdós autors.

El mateix any compon les bandes sonores originals de la pel·lícula "Terra baixa", dirigida per Isidro Ortiz i el documental "Cavall Fort", dirigit per Jordi Roigé.

Produeix el disc "Males llengües" de Crator.

Al teatre Arteria de Barcelona es realitza un únic concert per celebrar 20 anys del disc de Sau "El més gran dels pecadors".

El grup de teatre Dagoll Dagom estrena l'espectacle "Cop de rock". A l'obra s'hi inclouen un total de 15 cançons de Sau.

El 2012, Pep Sala produeix el disc "Vint-i-cinc anys de Sau", una edició especial on es publica un llibre biogràfic de Sau a càrrec de Joan Capdevila i un doble CD en directe de Sau, celebrat al Palau d'Esports de Barcelona el 21 de desembre de 1996, totalment inèdit.

Direccions, composicions, col·laboracions i bandes sonores (2012-2015)[modifica | modifica el codi]

L'any 2012 Pep Sala compon les bandes sonores originals de les pel·lícules "Serie B" i "Retaule del flautista", dirigides per Ricard Reguant.

Compon i produeix el tema "Deep into your heart" interpretada per Gisela i que serveix de trailer de la pel·lícula Serie B.

Produeix el disc "Passeig de Gràcia" de Splac.

L'any 2013 Artísticament dona per acabada la gira "25 anys de Sau", al Palau Sant Jordi de Barcelona. El concert compta amb els artistes convidats Steve Hogarth, Gerard Quintana, Manel Fuentes, Gerry Duffy i Javian.

Actua juntament amb Crator en l'acte "Votar és via", celebrat a l'Auditori del Fòrum a Barcelona

I actua al Concert per la llibertat, celebrat el 29 de juny al Camp nou de Barcelona, formant duet amb Dyango i interpretant "Boig per tu". També dirigeix l'enregistrament de l'audio del CD/DVD que es realitza del concert.

Com a compositor, compon les bandes sonores originals de les pel·lícules "Amor col·lateral", dirigida per Jordi Roigé i "Panzer chocolate", dirigida per Rober Figueras, i la banda sonora original del documental ""Bunquers del Pirineu", dirigit per Joan Capdevila.

També compon el tema "Sempre hi haurà algú", amb lletra de Jordi LP. Un encàrrec del Consell Consultiu del Pacient del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dirigeix musicalment "Boig per tu", un musical concebut íntegrament amb cançons de Sau i dirigit per Ricard Reguant.

Participa i fa de director musical en el DVD biogràfic de Sau "De les Tallades a la Glòria", dirigit per Ivette Vila.

L'any 2014 forma part de l'actualitat mundial després que l'artista internacional Shakira inclogui en el seu disc "Shakira", una versió del "Boig per tu" en català i una altra en espanyol que titula "Loca por ti".

El 2014 Pep Sala actua al Canet Rock juntament amb els Crator, a la V, de la Diada de Catalunya, a la Gran Via de Barcelona i realitza concerts a Nova York i Nasville.

Juntament amb Joan Fortuny i Crator, graven el tema "11 de setembre 2014" de forma altruista per la Assamblea Nacional de Catalunya.

Després de cinc anys de silenci, el 2014 Pep Sala publica nou disc, que titula "PS", considerat per públic i crítica el seu millor disc.

Col·labora en la gravació del disc "Gitanos catalans" de Sabor de Gracia, amb la cançó "Un país normal" i participa en el multitudinari concert que el grup realitza a Barcelona durant les Festes de la Mercè.

També actua a Glasgow, juntament amb Gerry Duffy i interpreta el tema "Ningú ens mourà d'aquí" juntament amb Aurora Beltrán a la festa del 15è. Aniversari de Mitik Records.

Nou disc i temps sabàtic de concerts (2016-2017)[modifica | modifica el codi]

El 2016 Pep Sala publica nou disc titulat "Ops! Mireu què he fet", comprèn 31 cançons de la seva trajectòria musical, regravades de nou i amb la col·laboració d'amics i persones que admirat al llarg de la seva vida, com Sergio Dalma, Carlos Tarque, Blaumut, Adrià Puntí, Els Catarres, Lucrecia, Sicus Carbonell, Steve Hogarth... i fins a una quarantena d'artistes i musics.

El nou treball és presentat en directe en un únic concert a la Sala Barts de Barcelona. Pep Salano realitza concerts durant l'estiu de 2016.

Compon la música per a l'obra "Orgasmos", dirigida per Oscar Contreras i protagonitzada per Roger Pera i Cristina Brondo.

El novembre de 2016 comença una minigira de concerts en teatres que titulada "Última ronda", dóna pas a un període sabàtic de concerts. Pep Sala s'acomiada per un temps dels escenaris l'1 d'abril de 2017 a Luz de Gas de Barcelona.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Amb Sau[modifica | modifica el codi]

  • No puc deixar de fumar (1987)
  • Per la porta de servei (1988)
  • Quina nit (1990)
  • El més gran dels pecadors (1991)
  • Concert de mitjanit (1992)
  • Junts de nou per primer cop (1994)
  • Cançons perdudes, rareses, remescles (1995)
  • Set (1996)
  • Bàsic (1996)
  • Amb la lluna a l'esquena (1998)


D'altra banda, col·laboraren en els discos: Com un huracà (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi amb motiu de la celebració dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres único, versionant la cançó Pare. Sabater i Sala també posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernáez.

Amb Pep Sala & La Banda del Bar[modifica | modifica el codi]

  • Fins que calgui (1993)
  • Paranys de la memòria: Volum 1. Mardi Gras. Volum 2. Històries d'Old John (1997)

Amb Pep Sala[modifica | modifica el codi]

  • Nascuts en la boira (2000)
  • Carpe Diem (2001)
  • Una nit amb l'orquestra (2003)
  • Crítica de la raó pura (2004)
  • Concert de la raó pura (Edició limitada) (2005)
  • Un petit moment de dubte (2006)
  • Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps (2008)
  • Anatomia de la relativitat (2009)
  • h + Pep Sala (2010)
  • PS (2015)
  • Ops! Mireu què he fet (2016)

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Concert homenatge a Carles Sabater (1999)
  • Un grapat de cançons per si mai et fan falta (2000)
  • Cants de Pau (2006)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vint-i-cinc anys de Sau (llibre CD, 2012)
  • De Les Tallades a La Glòria (llibre CD/DVD, 2013)
  • Sau vist, per Martí E. Berenguer (2009)
  • Pep Sala l'home de Sau, 40 anys de Pop Delicatessen, Quim Vilarnau (2016)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]