Partit Demòcrata Europeu Català

(S'ha redirigit des de: PDeCAT)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Demòcrates de Catalunya.
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata Europeu Català
Partit Demòcrata Europeu Català
PDeCAT logo 2018.svg
Seu PDECAT Provença.jpg
Façana de la seu del Partit Demòcrata Europeu Català
Dades bàsiques
Abreviació PDeCAT
Tipus entitat partit polític català
Ideologia independentisme català, liberalisme, europeisme i catalanisme
Posició política centredreta
Història
Predecessor Convergència Democràtica de Catalunya
Fundació 10 juliol 2016
Activitat
Membres 12.700 (2017)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència David Bonvehí i Torras
Vicepresidència Míriam Nogueras i Camero
Joventuts Joventut Nacionalista de Catalunya
Format per Consell Nacional del Partit Demòcrata Europeu Català
Afiliació europea Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Diputats al
Parlament
14 / 135
(dins de Junts per Catalunya)
Diputats al
Congrés
8 / 350
Senadors al
Senat
4 / 264
Regidors a
Catalunya
3.190 / 9.069
Eurodiputats al
Parlament Europeu
1 / 736

Web Lloc web oficial
Facebook: pdemocratacat Twitter: Pdemocratacat Instagram: pdemocratacat Youtube: UCVbRIZuI6W1xEFio3I36OeQ

Modifica dades a Wikidata

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya[1] i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».[2]

Història[modifica]

Context històric[modifica]

El procés independentista català ha fet que diversos partits polítics catalans s'hagin replantejat part dels seus principis estatutaris. Durant la dècada del 2010, Convergència Democràtica va passar de l'autonomisme al sobiranisme i posteriorment, a l'independentisme. Durant aquesta evolució, va perdre la coalició amb el seu soci històric, Unió Democràtica de Catalunya. A més, l'estiu de 2014 el president fundador del partit, Jordi Pujol i Soley, va confessar tenir una fortuna oculta a l'estranger. Amb l'objectiu de fer net i passar pàgina de les sospites de corrupció, la direcció del partit va decidir que era necessària una refundació, però a causa de diverses convocatòries electorals es va anar ajornant fins al 2016.[3] El gener del 2016 Artur Mas, en ser substituït per Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assumir la tasca de preparar la refundació del seu partit.

Congrés fundacional[modifica]

Vista general del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català.

El 8 de juliol de 2016 es va celebrar l'últim congrés[4] de Convergència Democràtica de Catalunya, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. Inicialment la direcció de CDC presentà dues opcions de noms per al nou partit: Més Catalunya i Catalans Convergents, però les bases del partit van manifestar el seu rebuig a les dues propostes i el 9 de juliol es van presentar tres propostes consensuades en una comissió d'associats durant el cap de setmana: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català.[5] El 10 de juliol, en plenari, a la primera volta es descartà l'opció de Junts per Catalunya i a la segona votació es va imposar el nom Partit Demòcrata Català amb 871 vots enfront dels 657 de Partit Nacional Català.[6][7] Aquesta elecció, però, no estigué exempta de polèmica. Demòcrates de Catalunya, l'escissió sobiranista d'UDC, anuncià que emprendria accions legals contra aquest escull ja que, segons Antoni Castellà, podria dur a «confusió entre les dues formacions».[8]

Estructuració[modifica]

Els candidats a presidir la direcció nacional del partit van realitzar un procés de primàries, que es va celebrar el 23 i 24 de juliol ja a la nova seu del carrer Provença.[9] Dies abans, tant Jordi Turull com Germà Gordó van anunciar que no es presentarien,[10] deixant pas a una nova fornada de candidats. Es van aprovar Artur Mas i Neus Munté com a tàndem presidencial i Marta Pascal[11] i David Bonvehí com a coordinació general.[12] Mercè Conesa va guanyar a Santi Vila en les eleccions a la Presidència del Consell Nacional. Durant els següents mesos es va anar fent un traspàs de poders des de l'antic partit que, tot i quedar actiu a nivell legal, va entrar en una fase d'hibernació. Jacint Borràs va ser el president formal de CDC.[2]

Alguns dels principals objectius que s'han posat la nova directiva són configurar un espai polític i model ideològic propi que els diferenciï tant d'Esquerra Republicana com dels comuns, amb una voluntat centrista;[13] fer créixer el nombre de militants (11.083 a octubre de 2016) fins a arribar als 16.000 que tenia Convergència i reconciliar les famílies polítiques dins del partit. Un altre és definir un posicionament oficial de partit davant un eventual referèndum d'independència vinculant.[14]

Registre de partits[modifica]

El setembre de 2016 el Ministeri de l'interior va tombar la inscripció del PDC, arran del conflicte de sigles existent amb Demòcrates de Catalunya i d'incompatibilitats entre el preàmbul dels estatuts del partit —on es parla obertament d'independència de Catalunya— i la llei de partits de 2002, que va servir per a il·legalitzar a Batasuna. Al seu torn, el PDC va argumentar que hi ha més de 70 partits inscrits amb la paraula demòcrata i més de 40 amb la paraula català.[15] El 3 d'octubre de 2016 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior havia aixecat el veto al nom Partit Demòcrata Europeu Català, marca alternativa que es va presentar per tal de poder esquivar la negativa del registre i alhora mantenir la fidelitat del Congrés Fundacional.[16] Finalment, el 22 de novembre del mateix any els militants van ratificar amb un 85,7% dels vots i una participació del 32,8% la nova denominació del partit, ara ja com a Partit Demòcrata Europeu Català.[17]

Estructuració territorial[modifica]

L'estructura territorial del partit es va votar mitjançant un nou sistema de primàries el cap de setmana del 30 de setembre.[18] A Barcelona, Mercè Homs es va imposar en la pugna territorial. A Lleida ho va fer Joan Reñé i a Girona Pere Vila. En aquestes eleccions territorials hi van participar 6.408 associats, un 61,47% del cens. Homs va anunciar que el seu objectiu immediat és trobar un alcaldable que pugui competir amb Ada Colau.[19]

Imatge corporativa[modifica]

El desembre de 2016 es va presentar la imatge oficial del partit, un asterisc blanc amb quatre barres, sobre fons blau, sorgit d'un concurs on es van presentar més de 150 propostes. La proposta guanyadora va ser realitzada per un estudi de disseny barceloní, Dos Grapes. Segons Marta Pascal, «[l]es quatre barres són perquè tenim molt clar d'on venim, i el color blau és per recordar el passat de Convergència, és una declaració d'intencions, del que hem estat, del que volem ser, i del que tenim».[20]

Després de la 1a Assemblea Nacional, el partit va modificar la seva imatge corporativa. El blau fosc es va canviar per un blau semblant al del Partit Demòcrata nord-americà, es va donar més importància al groc i a la senyera i es va canviar la font del partit, de la Open Sans a la Graphik.[21]

Actualitat[modifica]

Al Consell Nacional de març de 2018 es van ratificar les decisions de l'executiva sobre quina estratègia caldria seguir per formar un govern que permetés acabar amb l'aplicació de l'article 155. Es va nomenar els diputats Marc Solsona i Lluís Fonts com a encarregats de les negociacions i a Maria Senserrich com a nova portaveu de la formació.[22]

Un cop recuperat el govern, van començar a preparar l'estratègia de les municipals 2019, on van acordar fer servir la marca Junts per Catalunya en alguns municipis. Aquest fet va generar crítiques entre els diputats independents d'aquesta coalició al Parlament, que van acusar a la direcció del partit d'intentar apropiar-se de la marca electoral.[23] De fet, la situació es va agreujar quan Marta Pascal va registrar Junts per Catalunya com a partit polític a una setmana de l'Assemblea Nacional que havia de decidir el rumb del partit.[24]

A la 1a Assemblea Nacional de juliol de 2018, Marta Pascal es va veure forçada renunciar al càrrec de Coordinadora General perquè com ella mateixa va afirmar en roda de premsa: "No tinc la confiança del President Carles Puigdemont com s'ha vist i com és evident".[25] La fins aleshores coordinadora general del PDeCAT havia tingut desavinences amb l'estratègia política del 130è President, el qual havia arribat a amenaçar amb donar-se de baixa de la formació política si Pascal persistia en continuar al capdavant.[26]

A l'Assemblea també es va aprovar que el PDeCAT instés els associats del partit a fer-se de la Crida Nacional per la República a "títol individual".[27] Tanmateix, i després de dures negociacions, es va presentar una llista d'unitat entre els dos sectors enfrontats -pascalistes i puigdemontitstes-, amb David Bonvehí de president de la formació i Míriam Nogueras de vicepresidenta, que va aconseguir el suport d'un 65,57% del vots. No obstant, es va presentar una segona llista encapçalada per un grup de militants descontents amb que la votació fos amb llistes bloquejades i que s'impedís votar a cada persona de forma individual.[28] Aquesta segona candidatura, encapçalada per l'associat badaloní David Torrents, va aconseguir un 28,9% dels vots.

Organització[modifica]

Artur Mas i Carles Puigdemont al congrés fundacional del partit

La direcció del Partit Demòcrata és encapçalada per un tàndem presidencial que consta d'un president i d'una vicepresidenta en parella mixta, que representa el màxim òrgan de representació institucional i executiu del partit. Un grau per sota disposa d'una direcció executiva, que es construeix a partir de criteris de paritat de gènere.[2]

També disposa d'un comitè nacional, amb cinquanta representants de les seccions territorials, i un consell nacional amb 300 integrants. L'assemblea nacional del partit es reunirà aproximadament cada dos anys.[2]

Els membres del partit només poden compaginar un càrrec orgànic amb un d'institucional i s'estableix un sistema de primàries per a l'elecció de nous càrrecs, que tindran una limitació de vuit anys, exceptuant-ne els càrrecs d'abast municipal.

Presidència[modifica]

Càrrec Nom Cronologia Notes
President David Bonvehí 22 de juliol de 2018 Ex-diputat al Parlament de Catalunya

Ex-alcalde de Fonollosa

Vicepresidenta Míriam Nogueras 22 de juliol de 2018 Diputada al Congrés dels Diputats

Direcció executiva[modifica]

Càrrec Nom Data d'inici Notes
Presidenta del Consell Nacional Mercè Conesa 24 de juliol de 2016 Ex-Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès[29]
Ex-Presidenta de la Diputació de Barcelona[30]

Presidenta del Port de Barcelona[29]

Secretari d'Organització Ferran Bel 2 de desembre de 2017 Ex-alcalde de Tortosa
Diputat al Congrés dels Diputats
Marc Castells 23 de juliol de 2016 Alcalde d'Igualada

President de la Diputació de Barcelona[30]

Lluís Font 2 de desembre de 2017 Diputat al Parlament de Catalunya[31]

President del Consell Escolar de Catalunya

Lluís Soler 23 de juliol de 2016 Alcalde de Deltebre
Vanessa Farré 23 de juliol de 2016
Meritxell Ruiz 2 de desembre de 2017 Ex-Consellera d'Ensenyament
Maria Dolors Tella 23 de juliol de 2016
Montserrat Candini 2 de desembre de 2017 Alcaldessa de Calella
Ex-diputada al Parlament de Catalunya
Maria Senserrich 2 de desembre de 2017 Ex-diputada al Parlament de Catalunya
Xavier Fonollosa 23 de juliol de 2016 Alcalde de Martorell
David Font 22 de juliol de 2018
Genís Boadella 22 de juliol de 2018
Lluís Guinó 22 de juliol de 2018 Alcalde de Besalú

Diputat al Parlament de Catalunya

Ex-Vicepresident Primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

Josep Tarín 22 de juliol de 2018
Marc Solsona 22 de juliol de 2018 Alcalde de Mollerussa

Diputat al Parlament de Catalunya

Albert Alins 22 de juliol de 2018 Ex-alcalde d'El Pont de Suert
Lourdes Ciuró 22 de juliol de 2018 Diputada al Congrés dels Diputats
Dídac Nadal 22 de juliol de 2018
Albert Piñeira 22 de juliol de 2018 Alcalde de Puigcerdà
Susanna Rivero 22 de juliol de 2018
Francina Vila 22 de juliol de 2018
Pere Soler 22 de juliol de 2018
Maria Àngels Planas 22 de juliol de 2018
Antoni Postius 22 de juliol de 2018 Diputat al Congrés dels Diputats
Meritxell Budó 22 de juliol de 2018 Alcaldessa de La Garriga
Carles Agustí 22 de juliol de 2018
Joan Pere Gómez 22 de juliol de 2018
Montserrat Morante 22 de juliol de 2018

Ideologia[modifica]

El partit es defineix com a independentista i defensa un estat català independent en forma de república. Per aconseguir-ho, no descarta realitzar passos «unilaterals» en cas que Espanya bloquegés la resta de vies legals. De fet, al congrés de juliol de 2018 el partit va aprovar fer efectiva la República «al més aviat possible».[32] Pel que fa al model social, el partit defensa un estat del benestar on «el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l'acció social siguin els fonaments que sustentin una igualtat real d'oportunitats».[33] També defensa la seguretat com una de les principals llibertats, vol establir un discurs envers la immigració basat en els «drets i les responsabilitats, la família com un model obert però alhora com a eix central de la societat, i la sostenibilitat, com una nova realitat econòmica». Pel que fa a l'economia, potencia l'economia de mercat però «amb rostre social». Pel que fa a l'educació, continuaran donant suport a la llibertat de tria d'escola.[13]

Moviments interns[modifica]

Entre els corrents i moviments a l'òrbita del partit s'hi troben:

Secció juvenil[modifica]

La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), fundada l'abril de 1980.[34] Actualment, la JNC es manté com a organització política dels joves del Partit Demòcrata.

Referències[modifica]

  1. March, Oriol «Partit Demòcrata Català: la Convergència refundada ja té nom». Diari Ara, 10-07-2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 García Pagan, Isabel; Gisbert, Josep «Las nueve claves del Partit Demòcrata Català y su independentismo sin matices». La Vanguardia, 11-07-2016.
  3. March, Oriol «Convergència canvia de pell i defineix l'abast de la seva renovació». Ara, 08-07-2016, pàg. 8.
  4. «CDC clausura l’últim Congrés» (en català). VilaWeb, 08-07-2016.
  5. «La nova Convergència «salpa» amb un revés a la direcció» (en català). NacióDigital.cat.
  6. «Elecció del nom del PDC» (en català). VilaWeb, 10-07-2016.
  7. «La nova Convergència escull Partit Demòcrata Català com a nom de la formació» (en català). 324.cat.
  8. «Demòcrates recorre la via administrativa contra el nom de Partit Demòcrata Català» (en català). ElMon.cat.
  9. March, Oriol «CDC ja ha comprat la nova seu al carrer Provença de Barcelona». Diari Ara, 15-01-2016.
  10. March, Oriol «La renúncia de Turull deixa via lliure a la renovació». Diari Ara, 13-07-2016.
  11. «Marta Pascal: un ascens meteòric forjat des de la JNC». Diari Ara, 13-07-2016.
  12. «David Bonvehí: pròxim a Puigdemont i al món municipal». Diari Ara, 13/0772016.
  13. 13,0 13,1 March, Oriol «El PDC es prepara per contraposar el model de país al d’ERC i els ‘comuns’». Diari Ara, 19-07-2016.
  14. March, Oriol «Recosir les famílies i fer més associats: primers deures de Pascal al PDC». Diari Ara, 25-07-2016.
  15. March, Oriol. «Interior veta el nom del PDC i l’adverteix amb la llei de partits». Diari Ara, 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  16. Orriols, Núria. «El PDC veu tancada la crisi del nom amb l’aval a Partit Demòcrata Europeu Català». Diari Ara. [Consulta: 4 octubre 2016].
  17. «Los asociados del PDC ratifican que el partido pase a llamarse PDECAT con el 85,7% de votos» (en castellà). El Diario.es, 22-10-2016. [Consulta: 22 octubre 2016].
  18. March, Oriol «El PDC defensa que es debatin aquesta setmana al Parlament les conclusions sobre el procés constituent». Diari Ara, 25-07-2016.
  19. Pruna, Gerard. «Mercè Homs s'imposa en la pugna per liderar el PDC a Barcelona». Diari Ara, 01-10-2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
  20. «El PDECat ja té nou logotip: un asterisc blau amb les quatre barres». Ara.cat, 17-12-2016.
  21. «L’altra renovació del PDeCAT». Toni Aira.
  22. 324cat «El PDeCAT designa nova portaveu i nous negociadors per formar govern» (en ca-es). http://www.ccma.cat.
  23. «Diputats de Junts per Catalunya critiquen que el PDECat es presenti amb la seva marca a les municipals» (en ca). [Consulta: 18 juny 2018].
  24. «El PDECat registra la marca Junts per Catalunya com a partit polític» (en ca). [Consulta: 8 agost 2018].
  25. «Pascal cede a las presiones y renuncia a estar en la dirección del PDECat». La Vanguardia.
  26. «Puigdemont advierte a Pascal que si se presenta para dirigir el PDeCAT se dará de baja». La Vanguardia.
  27. «L'assemblea del PDeCAT aprova convergir en la Crida Nacional de Puigdemont» (en castellà). Público, 21juliol 2018.
  28. «Militants del PDeCAT presenten una candidatura en protesta per la llista tancada». [Consulta: 8 agost 2018].
  29. 29,0 29,1 «Mercè Conesa relleva Sixte Cambra com a presidenta del Port de Barcelona» (en català). El Nacional, 06-06-2018. [Consulta: 9 juny 2018].
  30. 30,0 30,1 «Marc Castells rellevarà Mercè Conesa a la Diputació de Barcelona» (en català). El Nacional, 05-06-2018. [Consulta: 9 juny 2018].
  31. Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada» (en ca-es). [Consulta: 9 juny 2018].
  32. NacióDigital «El PDECat aprova fer efectiva la República «al més aviat possible»» (en ca). Falta indicar la publicació.
  33. March, Oriol «Independència sense ambigüitats, noves sigles i adéu als Pujol: què ha canviat a CDC en quatre anys». Ara, 12-07-2016.
  34. Martín i Berbois, Josep Lluís. Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003) (Tesi) (en català), 2010. Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, p. 289. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Demòcrata Europeu Català Modifica l'enllaç a Wikidata

Error de Lua a Mòdul:Navbar a la línia 62: Títol invàlid: Partits polítics amb representació a les Corts Generals del Regne d'Espanya.