Montserrat Campmany i Cortés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMontserrat Campmany i Cortés
Biografia
Naixement 1901
Barcelona
Mort 1995 (93/94 anys)
Activitat
Ocupació Empresària i compositora
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 1901[1] - Buenos Aires, 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.

Biografia[modifica]

La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició). El 1917 l’Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues. Va entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega, com a la primera dona que ocupà un lloc a aquest grup. La majoria de les seves obres están compostes per a veu. Destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escriu una sèrie de cançons amb versos de Rubén Darío en les que utilitza l’escala incaica modificant-la d’una manera molt rica i variada.[2]

A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona, on l’orquestra Pau Casals estrenà Danza india i Poemas de Cuyo i va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià.[2] Es presentà a oposicions per a mestra el 1932.[3] i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna. L'Orquestra Pau Casals li estrenà la Dansa índia i Poemas de Cuyo, construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). En l'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega[4] Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'Associació Argentina de Compositors de Música i el 1949 ingressà en la "Sociedad Argentina de Autores y Compositores". Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.

La seva germana Maria es doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. L’any 1939 tornà a Buenos Aires.[2] Als anys 40, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits[5] A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on morí l’any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional en especial el seu Quartet de corda.[2]

Obres[modifica]

  • L'absence, per a veu
  • Al Sant Marçal de Plata (1942), per a cor
  • Azul (1954), per a veu i piano, sobre un poema d'Agustín Dentone
  • Canto de amor (1954), per a veu i piano, sobre un poema d'Agustín Dentone
  • Carita del cielo, lied, per a veu i piano sobre un poema d'Agustín Dentone
  • La casita de Tucumán, canción para niños (1952), per a veu i piano, amb lletra de Celia Peona
  • Concierto para trompeta, metales y timbal
  • Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
  • Cuarteto para saxofones (1958)
  • Dansa índia (1929), per a conjunt de vent, percussió i piano[6]
  • Día de feria en Tucumán, per a veu, flauta i arpa[7]
  • Dúo de saxofones
  • Filant, per a veu i piano sobre un poema de Josep Martí i Folguera
  • Firulete: 6 canciones infantiles (1942), per a veu i piano, amb lletra de María Rosario Cipriota
  • La guspira (1931), sardana
  • Jueirío, per a veu i piano
  • La leyenda de la yerba mate
  • Médano, per a veu, flauta i arpa[7]
  • Momento: lied, per a veu i piano, amb lletra de Margarita Abella Caprile
  • Otoñal, amb textos de Rubén Darío
  • La Perí, poema simfònic sobre Aiguaforts i aigües vessants (1920), de Jeroni Zanné
  • Petit rondell, per a veu i piano, amb lletra de Jeroni Zanné
  • Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa
  • Primavera, per a veu
  • Quintet per a violí en tres moviments
  • Raïms i espigues (1919), per a cor
  • Salve Regina, per a cor i orgue
  • Siesta, per a veu, arpa i flauta[7]
  • Suite incaica (1939), per a piano
  • Tres cantos escolares, per a veu i piano, textos de Jeroni Zanné, traduïts en edició bilingüe castellà-francès (Comprèn Las calesitas, El pájaro y el gato i El barrilete)
  • Un asra, per a veu i piano
  • Visión sinfónica (1930), poema simfònic per a orquestra

Discografia i videografia[modifica]

  • Disc compacte Panorama de la música argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo, Siesta i Médano
  • Vídeo Panorama de la música argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999

Notes i referències[modifica]

  1. El Diccionari dels catalans a les Amèriques (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), el Diccionari biogràfic Albertí i altres fonts consultades la fan nascuda al 1901. Segons la plana web Aportes de Catalunya al tango, al 1915 i morta el 1990, però el naixement no lliga amb el trasllat a l'Argentina el 1909
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Montserrat Campmany Cortés». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. «Edición del domingo, 31 enero 1932, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
  4. «CVC. Rinconete. Música y escena. Montserrat Campmany, por Blas Matamoro.».
  5. Breus notes biogràfiques sobre Maria Campmany
    Anna Murià Maria Campmany, breu notícia a La Dona Catalana 248 (1930), p. 5 Real Mercadal, Neus. El club femení i d'esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN L'Abadia de Montserrat. 
  6. «Edición del domingo, 21 abril 1929, página 15 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
  7. 7,0 7,1 7,2 «www.tangostore.com». [Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

  • Capítol "Montserrat Campmany" al llibre Ecos de Músicas Lejanas, Icària, Barcelona, 2012

Enllaços externs[modifica]