Escola del Mar (Barcelona)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Escola del Mar)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Escola del Mar redirigeix aquí; per a la institució de Badalona, vegeu Escola del Mar (Badalona)
Infotaula d'organitzacióEscola del Mar
Escola del Mar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusedifici escolar Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Ubicació geogràfica

L'Escola del Mar és una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per Manuel Ainaud Sánchez, partint de l'experiència positiva obtinguda amb l'Escola del Bosc. Inspirada en la renovació pedagògica de l'«Escola Moderna» impulsada per Ferrer i Guàrdia, el seu fundador i animador va ser el pedagog Pere Vergés i Farrés. S'inaugurà oficialment el 3 d'agost de 1921.[1]

El primer edifici de la Barceloneta[modifica]

L'edifici va ser concebut per l'arquitecte de la Comissió de Cultura, Josep Goday Casals. Era tot de fusta i desmuntable i estava situat a la Platja dels Pescadors, al barri de la Barceloneta. L’edifici constava de planta i primer pis, de tres cossos en forma de U oberta, que descansaven sobre unes columnes de pedra, i un basament de ciment armat cobert per la sorra de la platja.[2][3]

Tot i que el centre comptava amb les aules i dependències necessàries en una escola, la major part de les activitats es feien a l’aire lliure; per això es disposava de cadires i estris lleugers per a ser instal·lats sobre la sorra quan convingués. Es comptava també amb l’assistència d'una embarcació de l'escola, la Nausica, i un vigilant.[2][1]

Estava previst que l'edifici servís d'escola durant tot l'any i, durants els mesos d'estiu, també prestés servei com a balneari per a nens i nenes.[1] Ja a partir d'aquell mateix estiu de 1921 les seves instal·lacions serviren per a oferir el servei de Banys de Mar, i a partir de l’agost també el servei de Semicolònia Escolar.[2][4][5]

Antiga Escola del Mar. Banys. Fotografia de Josep Domínguez

Projecte escolar i pedagògic[modifica]

Com a escola de primera ensenyança estava destinada a infants que, sense estar malalts, tenien una salut precària que feia aconsellable una educació a l'aire lliure i a prop del mar. La salut de l'alumnat –el 50̬% noies i el 50̥% nois– era prioritària, i totes les activitats hi estaven supeditades. Estava previst que nens i nenes hi estiguessin un període breu, fins a restablir-se, per reintegrar-se llavors a les seves escoles respectives. Però aviat es transformà en un projecte escolar integral.[6]

La jornada escolar començava a les vuit del matí i acabava a les cinc de la tarda, en un horari que es podia veure modificat segons les condicions climatològiques i, doncs, tots els alumnes esmorzaven, dinaven i berenaven a l’escola. Per fer el trajecte de casa a l'escola l'alumnat, dotat d'un distintiu específic, podia desplaçar-se de franc amb transport públic.[2][4] Començà la seva activitat amb un equip de joves mestresː Mercè Barba, Josefina Bayona, Magí Sedó, i Teresa Cadanet.[6]

L'Escola del Mar treballa amb una idea d'innovació, de renovació constant, d'acostament a la realitat que envolta els infants, amb una visió àmplia del món. Ofereix una formació integral dels alumnes, a través d'un ensenyament individualitzat, actual i participatiu. Entén que l'educació és un treball conjunt de tota la comunitat educativa.

Història[modifica]

Fou inaugurada oficialment el 3 d'agost de 1921, tot i que no va començar plenament les seves tasques escolars fins al dia 26 de gener de 1922. A l'acte d'inauguració hi estigueren presents, a més de l'alcalde de la ciutat, Antoni Martínez Domingo, el tinent d'Alcalde Lluís Nicolau d'Olwer, diversos regidors, el rector de Sant Miquel del Port, així com diversos representants acadèmics.[1]

El seu primer director va ser en Pere Vergés,[7] que hi adaptà les normes de l'escola nova amb participació dels nens en les activitats, com la biblioteca, el teatre de titelles i el servei meteorològic.[8]

Edifici actual de l'Escola del Mar, al Guinardó

L'Ajuntament de Barcelona la va ubicar en una platja just al final del carrer de l'Almirall Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar. Destruïda el 7 de gener de l'any 1938 per un bombardeig durant la Guerra Civil espanyola, va ser traslladada temporalment a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l'edifici que avui alberga el Museu Etnològic de Barcelona.[2] El novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament, ara al barri del Guinardó, on continua en l'actualitat. Ocupa l'edifici (tota una illa de cases envoltada de jardins) d'una antiga residència particular que va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[4] Aquest edifici era l'antiga masia de can Sors, i ha sofert moltes modificacions fins a esdevenir escola.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Inauguración oficial. Escuela del Mar» (en castellà). La Vanguardia, 04-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «L'Escola del Mar de la Barceloneta i Pere Vergés». Salvador Doménech. [Consulta: 8 juliol 2021].
  3. «L’Escola del Mar en el record». Núvol. [Consulta: 8 juliol 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Història». XTEC. Escola del Mar. [Consulta: 8 juliol 2021].
  5. «Los alumnos de la Escuela Municipal de Sordo-Mudos de Barcelona...». La Vanguardia, 03-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
  6. 6,0 6,1 Busquets Corbera, Isabel. «90 anys de l'Escola del Mar» p. 8-14. Revista El Pou. [Consulta: 8 juliol 2021].
  7. «Pere Vergés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Escola del Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó

Enllaços externs[modifica]