Joan Llongueras i Badia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Llongueres i Badia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Llongueras i Badia
Joan Llongueres 0880.JPG
Naixement 6 de juny de 1880
Barcelona
Mort 13 d'octubre de 1953 (73 anys)
Barcelona
Ocupació músic, empresari, poeta, compositor i pedagog
Modifica dades a Wikidata

Joan Llongueras i Badia[1] (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953)[2] fou un músic, educador musical i poeta català.

Fou el pare de Josep Jordi Llongueras i Galí.[3] Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d'aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l'austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l'escena musical exercirà durant el primer terç del segle XX, una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l'Institut de Rítmica i Plàstica dins de l'estructura de l'Orfeó Català, l'any 1912, i aplica les idees del dalcrozisme tant a l'art, com a l'ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera.[1] Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra.[1] De retorn a Catalunya, l'any 1913 fundà l'Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d'Institut Joan Llongueres;[1] des d'aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.

La seva labor de pedagog va tenir, però moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l'Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l'Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[5] Fundà l'Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.

Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d'Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911)
  • Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[6]

Obra musical[modifica | modifica el codi]

És autor de la música i la lletra de més de cent cançons infantils escrites entre 1900 i 1949, sobretot destinades als alumnes del seu Institut. La majoria van ser editades per Unión Musical Española i per Editorial Boileau. Algunes han passat fins i tot a ser considerades com a cançons tradicionals.

Cançons infantils

  • Cançons amb gestos i rondes infantils de Jacques-Dalcroze
  • Quatre sèries de cançons i jocs infantils
  • La festa dels reis
  • Les figures del pessebre
  • Les cançons de Nadal
  • El joc del cel
  • L'alegria dels sants reis

Música per a piano

  • Jan i Mia
  • La vida senzilla
  • L'estiu efímer

Música coral

Llegat[modifica | modifica el codi]

El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gran Enciclopèdia de la Música

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]