Eusebio de Bardaxí y de Azara

Eusebio de Bardaxí y de Azara

Biografia
Naixement	19 desembre 1776 Graus (província d'Osca)
Mort	7 març 1842 (65 anys) Huete (província de Conca)
President del Consell de Ministres d'Espanya
18 octubre 1837 – 16 desembre 1837 ← Baldomero Espartero – Narciso Heredia y Begines de los Ríos →
Senador del Regne
4 octubre 1837 – 7 març 1844 Circumscripció electoral: Conca
Ministre d'Estat
18 agost 1837 – 16 desembre 1837 ← José María Calatrava Peinado – Narciso Heredia y Begines de los Ríos →
Pròcer del Regne
26 juny 1834 – 15 agost 1836
Secretari d'Estat
4 març 1821 – 8 gener 1822 ← Joaquín Anduaga Cuenca (en) – Ramón López-Pelegrín Martínez →
Ambaixador d'Espanya a França
27 gener 1821 – 1r març 1821 ← José Gabriel de Silva-Bazán
Ambaixador d'Espanya al Regne de Sardenya
5 novembre 1816 – 16 desembre 1820 – Joaquín Anduaga Cuenca (en)  →
Ambaixador d'Espanya a Suècia
20 juliol 1812 – març 1813 ← Pantaleón Moreno y Daoiz (en)
Ambaixador d'Espanya al Regne de Portugal
17 febrer 1812 – 20 juliol 1812 ← Manuel González Salmón – Ignacio de la Pezuela y Sánchez →
Ministre de Guerra
20 maig 1810 – 9 octubre 1810 ← Francisco de Eguía y López de Letona – José de Heredia y Velarde →
Secretari d'Estat
20 febrer 1810 – 27 maig 1810 ← Nicolás Ambrosio de Garro y Arizcun – José García de León y Pizarro →
Secretari d'Estat
13 octubre 1809 – 30 octubre 1809 ← Martín de Garay y Perales – Francisco de Saavedra →
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Austríac
4 gener 1809 – 6 juliol 1809
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Partit	Partit Moderat
Família
Germans	Dionisio Bardaxí y Azara
Premis
(1817)  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.

Biografia

Va cursar estudis de Dret a Saragossa i al Col·legi Espanyol de "San Clemente" de Bolonya. En acabar els estudis va estar destinat com a diplomàtic an la mateixa Bolonya, i després a París amb el seu oncle l'ambaixador Azara, on va recolzar activament al papa Pius VII, captiu de Napoleó a Fontainebleau. Va comptar amb el suport del Cardenal Lorenzana en aquesta tasca.

Fou nomenat secretari a l'ambaixada de Viena en 1800, on més tard va exercir el càrrec de ministre plenipotenciari de Carles IV. Quan va esclatar la Guerra del Francès va tornar a Espanya i va formar part de les Corts de Cadis com a primer Secretari. Va ocupar amb caràcter d'interinitat la Secretaria de la Guerra i d'Hisenda per a ser destinat posteriorment a Lisboa, i després a la cort de Sant Petersburg com a enviat extraordinari prop del Tsar, si bé no va arribar a exercir-ne el càrrec.

Amb Ferran VII al tron va tornar a la carrera diplomàtica, sent destinat a les ambaixades de Lucca, Londres i París.

Durant el trienni liberal va tornar a Espanya i es va fer càrrec de la Secretaria d'Estat al govern liberal (4 de març de 1821-8 de gener de 1822). En restaurar-se l'absolutisme va ser bandejat a Huete (Conca).

Després va passar a formar part de l'anomenat estamento de los próceres creat per l'Estatut de Martínez de la Rosa; desaparegut aquest estament, fou designat Senador per la província de Conca. Va ser President del Consell de Ministres del 18 d'agost al 18 d'octubre de 1837, quan el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó arribà a les portes de Madrid. Quan deixà el càrrec es va retirar de la política.

Enllaços externs

• «Eusebio de Bardaxí y de Azara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
• Biografia a xtec.es