Eusebio de Bardaxí y de Azara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eusebio de Bardaxí y de Azara
Secretari d'Estat
Armas abreviadas del rey de España antes de 1868 (manto y toisón).svg
13 d'octubre de 1809 – 11 de juliol de 1809

20 de febrer de 1810 – 27 de maig de 1810

4 de març de 1821 – 8 de gener de 1822
Ministre d'Estat
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
18 d'agost de 1837 – 16 de desembre de 1837
President Baldomero Espartero
Eusebio de Bardaxí y de Azara
President del Consell de Ministres d'Espanya
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
18 d'octubre de 1837 – 16 de desembre de 1837
Dades biogràfiques
Naixement 19 de desembre de 1776
Graus
Mort 7 de març de 1842(1842-03-07) (als 65 anys)
Huete
Ocupació diplomàtic i polític
Modifica dades a Wikidata

Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va cursar estudis de Dret a Saragossa i al Col·legi Espanyol de "San Clemente" de Bolonya. En acabar els estudis va estar destinat com a diplomàtic an la mateixa Bolonya, i després a París amb el seu oncle l'ambaixador Azara, on va recolzar activament al papa Pius VII, captiu de Napoleó a Fontainebleau. Va comptar amb el suport del Cardenal Lorenzana en aquesta tasca.

Fou nomenat secretari a l'ambaixada de Viena en 1800, on més tard va exercir el càrrec de ministre plenipotenciari de Carles IV. Quan va esclatar la Guerra del Francès va tornar a Espanya i va formar part de les Corts de Cadis com a primer Secretari. Va ocupar amb caràcter d'interinitat la Secretaria de la Guerra i d'Hisenda per a ser destinat posteriorment a Lisboa, i després a la cort de Sant Petersburg com a enviat extraordinari prop del Tsar, si bé no va arribar a exercir-ne el càrrec.

Amb Ferran VII al tron va tornar a la carrera diplomàtica, sent destinat a les ambaixades de Lucca, Londres i París.

Durant el trienni liberal va tornar a Espanya i es va fer càrrec de la Secretaria d'Estat al govern liberal (4 de març de 1821-8 de gener de 1822). En restaurar-se l'absolutisme va ser bandejat a Huete (Conca).

Després va passar a formar part de l'anomenat estamento de los próceres creat per l'Estatut de Martínez de la Rosa; desaparegut aquest estament, fou designat Senador per la província de Conca. Va ser President del Consell de Ministres del 18 d'agost al 18 d'octubre de 1837, quan el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó arribà a les portes de Madrid. Quan deixà el càrrec es va retirar de la política.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Martín Garay Perales
Nicolás Ambrosio Garro y Arizcun
Joaquín Anduaga Cuenca
Secretari d'Estat
Armas abreviadas del rey de España antes de 1868 (manto y toisón).svg

1809
1810
1821-1822
Succeït per:
Pedro de Rivero
José García de León y Pizarro
Ramón López Pelegrín
Precedit per:
Baldomero Espartero
Presidents del Consell de Ministres
Regne d'Espanya

(octubre-desembre) 1837
Succeït per:
Narciso Heredia y Begines de los Ríos
Precedit per:
José María Calatrava
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

(agost-desembre) 1837
Succeït per:
Narciso Heredia y Begines de los Ríos