Ramon Salvato de Esteve
| Nom original | (es) Ramón Salvato  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1784 Barcelona |
| Mort | 24 maig 1839 (54/55 anys) Madrid |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 23 d'agost de 1837 – 1 d'octubre de 1837 | |
| President del Congrés dels Diputats | |
| 3 d'octubre de 1822 – 6 de novembre de 1822 | |
| 1 de març de 1837 – 30 de març de 1837 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
Ramon Salvato de Esteve (Barcelona, 1784 - Madrid, 24 de maig de 1839) va ser un jurista i polític català, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Era fiscal de l'Audiència Territorial de Galícia. Va ser elegit diputat pel Principat de Catalunya a les Corts de 1822, durant el Trienni Liberal. Durant aquest període fou escollit President del Congrés dels Diputats del 3 d'octubre al 6 de novembre de 1822.[1] Es distingí per mostrar una tendència liberal extremista, i quan els Cent Mil Fills de Sant Lluís van assetjar Cadis en 1823 es declarà partidari de la defensa a ultrança. Durant la Dècada Ominosa va restar a l'exili.[2]
A la mort de Ferran VII d'Espanya va retornar i fou elegit novament diputat per Barcelona a les corts de 1836. Va ser també ministre de Justícia entre agost i octubre de 1837 en el primer gabinet de Baldomero Espartero.[3]
Referències
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Landero Corchado |
Ministre de Gràcia i Justícia (agost-octubre) 1837 |
Succeït per: Juan Antonio Castejón Gálvez |
| Precedit per: Álvaro Gómez Becerra Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz |
President del Congrés dels Diputats (octubre-novembre) 1822 (març) 1837 |
Succeït per: Diego Vicente Cañas Portocarrero Pedro Antonio Acuña y Cuadros |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
