José Landero Corchado

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Landero Corchado
Biografia
Naixement (es) José Landero y Corchado
16 de desembre de 1784
Alburquerque
Mort 9 de juny de 1848(1848-06-09) (als 63 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
14 d'agost de 1836 – 18 d'agost de 1837
President José María Calatrava
Activitat
Ocupació Polític i jutge
Conflicte Guerra del Francès
Modifica les dades a Wikidata

José Landero Corchado (Alburquerque, 16 de desembre de 1784 - Madrid, 9 de juny de 1848) va ser un militar, jurista i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.

Com a militar, va combatre en la guerra del francès, la qual cosa va retardar la seva formació acadèmica, llicenciant-se en Dret en 1811.[1] Durant el regnat de Ferran VII es va unir als liberals, i fou jutge de Talavera de la Reina durant el Trienni Liberal. En 1823, restaurat l'absolutisme ferrandí, va marxar a França exiliat i no va tornar fins a l'amnistia de 1834.

Va ser escollit procurador en les Corts en 1836 i 1839 per la província de Badajoz,[2] i senador en 1839 i 1841, durant la minoria d'edat d'Isabel II. Home de confiança de Baldomero Espartero, va ser nomenat ministre de Gracia i Justícia en el gabinet de José María Calatrava d'agost de 1836, càrrec que va exercir fins a 1837. En 1847 va ser nomenat senador vitalici.[3]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Barrio Ayuso
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1836-1837
Succeït per:
Ramon Salvato de Esteve